 Canfieldita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Ag₈SnS₆ |
|---|
| Epònim | Frederick Alexander Canfield (en)  |
|---|
| Localitat tipus | Colquechaca (Aullagas), Província de Chayanta, Departament de Potosí, Bolívia |
|---|
|
| Categoria | sulfurs |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.70 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.35 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.03 – Anhang |
|---|
| Dana | 2.5.6.2 |
|---|
| Heys | 6.2.5 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, pseudo-cúbic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 15,298(2) Å; b = 7,548(1) Å; c = 10,699(1) Å; |
|---|
| Grup puntual | mm2 - piramidal |
|---|
| Color | gris acer amb tints vermellosos, desllustrat negre amb tints blaus a porpra |
|---|
| Macles | comunament en {111} |
|---|
| Fractura | concoidal a desigual |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
|---|
| Lluïssor | metàl·lica |
|---|
| Color de la ratlla | negre grisosa |
|---|
| Diafanitat | opaca |
|---|
| Densitat | 6,2 a 6,3 g/cm³ (mesurada); 6,311 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Impureses comunes | Ge, Fe, Te |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
|---|
| Any d'aprovació | 1893 |
|---|
| Símbol | Cfi |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La canfieldita[2] és un mineral que pertany al grup de l'argirodita, de la classe dels sulfurs.[3] El seu nom fa honor a Frederick Alexander Canfield (1849-1926), un enginyer de mines i col·lecionista de minerals de Dover, Nova Jersey, EUA.[4]
Característiques
La canfieldita és un mineral d'argent, estany i sofre; químicament és un sulfur d'argent i d'estany(IV) de fórmula Ag₈SnS₆. És de color gris acer, amb una duresa de 2,5 a l'escala de Mohs i una densitat de 6,2 a 6,3 g/cm³. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la canfieldita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Es troba en filons polimetàl·lics, formant-se molt tard en la seqüència paragenètica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: argirodita, pirargirita, estefanita, acantita, polibasita, freibergita, estannita, estannoidita, cassiterita, arsenopirita, jordanita, marcassita, pirrotina, blenda o galena.[5]
Referències
