Henryita

Henryita
Fórmula química	Cu₄Ag₃Te₄
Epònim	Norman Fordyce McKerron Henry ^(en)
Nom IUPAC	tetratel·lurur de triargent i tetracoure
Localitat tipus	Bisbee
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.65
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.25e
Dana	2.16.11.1
Heys	3.2.15
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	grans anèdrics o cristalls microscòpics
Estructura cristal·lina	a = 12,1987(5) Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica
Color	gris, cel pàl·lid
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	7,86 g/cm³
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-094
Símbol	Hry
Referències	[1][2][3]

La henryita és un mineral de la classe dels sulfurs.^[4] El seu nom fa honor a Norman Fordyce McKerron Henry (1909-1983), mineralogista i microscopista de la Universitat de Cambridge, Regne Unit. Fou descoberta el 1983 a Bisbee, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units. Fou descrita per A.J. Criddle, C.J, Stanley, J.E. Chisholm i E.E. Fejer.^[5]

Característiques

La henryita és un mineral de coure, argent i tel·luri, químicament és un tel·lurur de coure i argent, de fórmula Cu₄Ag₃Te₄. El seu color pot ser gris o cel pàl·lid. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs, molt semblant a la de l'esfalerita. La seva densitat és de 7,86 g/cm³, i cristal·litza en el sistema cúbic. Es pot presentar en forma de grans anèdrics (granular, sense forma definida de cristall) o en forma de cristalls microscòpics (cristalls visibles només amb microscopis). Té una lluentor metàl·lica i una diafanitat opaca.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la henryita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

La henryita és d'origen hidrotermal, amb altres tel·lururs de coure i argent. Es pot trobar associada a altres minerals com hessita, petzita, silvanita, altaïta, rickardita i pirita. A banda de la seva localitat tipus (Bisbee, Arizona), també se n'ha trobat henryita a la mina Bambollita (Moctezuma, Mèxic) i a la mina Ashanti (Obuasi, Ghana).

Referències

1. «Henryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 agost 2014].
2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Henryite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 10 maig 2012]. 
3. «Henryite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 13 agost 2014].
4. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 25 juny 2014]. 
5. «Henryite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 10 maig 2012].

Enllaços externs

• Galeria d'imatges de la henryita (anglès)