Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113). Fou comte en condomini amb el seu germà Arnau Ramon.
Després de les etapes conflictives del seu pare i del seu avi, els anys del govern comtal dels germans Arnau Ramon i Pere Ramon fou un període de pau, que inclogué un nou tractat amb el bel·licós parent seu, el comte de Pallars Sobirà, Artau III. D'altra banda, estigué en contacte amb el rei d'Aragó, Pere I, que era comte de Ribagorça per tal d'ajudar-lo en les seves campanyes de conquesta contra els sarraïns. Pel que es desprèn de la documentació subscrita[1] aquells anys, Pere Ramon exercia un paper principal, i Arnau Ramon un de secundari.
Fill del comte Ramon V de Pallars Jussà i la seva esposa Valença de Tost, era net per via paterna de Ramon IV de Pallars Jussà, i per la materna, d'Arnau Mir de Tost.
El 1098, a la mort del seu pare, ell i el seu germà Arnau Ramon I de Pallars Jussà assumiren el poder governant plegats. A la mort del seu germà Arnau Ramon I, el 1111, ell continuà el seu govern en solitari.
El 1113, a la seva mort, fou succeït pel seu germà petit Bernat Ramon I de Pallars Jussà. No se sap si era solter o casat, però sí que no va deixar cap fill.