Ramon V de Pallars Jussà (? - 1098) fou comte de Pallars Jussà (1047-1098).
Fou titular del comtat en una època molt conflictiva. Jugà a favor seu el fet que Arnau Mir de Tost sotmeté durant el seu regnat les seves conquestes al comtat de Pallars Jussà, cosa que el consolidà i l'enfortí, però hagué d'enfrontar-se a una forta conflictivitat interna, amb duríssims conflictes entre ell mateix i la seva noblesa (el 1068, desesperat, arribà a demanar ajut als sarraïns) i a una lluita constant amb els parents i veïns del Pallars Sobirà.
A partir del 1069 començà una sèrie d'accions de cara a restablir la pau en el seu comtat i recuperar-ne el ple domini. Aquell mateix any fundava el monestir de Mur, després d'haver dotat generosament la col·legiata de Tremp; el 1079 subscrivia un pacte amb el cosí del seu pare, el comte Artau I de Pallars Sobirà a través del qual no tan sols restablia la pau entre els dos comtats, sinó que, a més, recuperava tot de possessions que havien estat arrabassades a ell i al seu pare pels del Pallars Sobirà.
Nou fou aliena a aquests esforços la presència de Valença de Tost, filla del prestigiós guerrer Arnau Mir de Tost i de Arsenda d'Àger (dona diplomàtica i pacificadora), que tant havia contribuït a l'estabilitat del comtat.
Orígens familiars
Fill del comte Ramon IV de Pallars Jussà i d'Ermessenda, ascendí al tron del comtat a la mort del seu pare, fundador del nou comtat, el 1047. Recentment s'ha trobat la seva tomba a la Col·legiata de Mur. El seu esquelet mesura 1,90, quan la mitjana d'alçada masculina d'aquells temps era entorn d'1,50. Es podria dir, doncs, que sofria de gegantisme. Va morir en batalla.
Núpcies i descendents
El 1056 es casà amb Valença de Tost, filla d'Arnau Mir de Tost i Arsenda d'Àger. D'aquesta unió nasqueren:
Referències
Bibliografia
