Pavlò Eliànov

Pavlò Eliànov

(2017)
Nom original	Павло Володимирович Ельянов
Biografia
Naixement	10 maig 1983 (41 anys) Khàrkiv (Unió Soviètica)
Nacionalitat	Ucraïna
Formació	Universitat Nacional de Dret Iaroslav el Savi
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva	Ucraïna
Esport	escacs
Títol d'escaquista	Mestre Internacional d'escacs (1999) Gran Mestre Internacional (2000)
Punts Elo (màx.)	2.765 (2016)<
Identificador FIDE	14102951
Trajectòria   Equip Competició - SV Wattenscheid - Paris Chess Club - SK Baden - Évry Grand Roque
Participà en
2018	Olimpíada d'escacs de 2018
2016	Olimpíada d'escacs de 2016
2014	Olimpíada d'escacs de 2014
2012	Olimpíada d'escacs de 2012
2010	Olimpíada d'escacs de 2010
2008	Olimpíada d'escacs de 2008
2006	Olimpíada d'escacs de 2006
2004	Olimpíada d'escacs de 2004
Altres
Títol	Gran Mestre d'escacs (2001)
Pare	Vladimir Eljanov
Premis
Orde al Mèrit, 3a classe

Pavlò Volodímirovitx Eliànov (en ucraïnès: Павло́ Володи́мирович Елья́нов; transcrit habitualment com a Pavel Eljanov), nascut el 1983 a Khàrkiv, Ucraïna, és un jugador d'escacs ucraïnès, que té el títol de Gran Mestre des de 2001.^[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del març de 2021, hi tenia un Elo de 2672 punts, cosa que en feia el jugador número 6 (en actiu) d'Ucraïna,^[2] i el 66è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2765 punts, a la llista de l'abril de 2015 (posició 12 al rànquing mundial).^[3]

Resultats destacats en competició

El 1999, va formar part de l'equip nacional ucraïnès que va guanyar l'Olimpíada d'escacs sub-16 al Camp d'Artek, Ucraïna.^[4] Un dels seus primers èxits internacionals fou el 2004, quan va guanyar la XXIVena edició de l'Open Internacional de Benasc, un dels torneigs oberts més importants d'Europa, per davant d'Artur Kogan.^[5][6] El 2005 guanyà el Canadian Open i el Torneig d'Amsterdam. A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una mala actuació i fou eliminat en segona ronda per Mikhaïl Gurévitx.^[7][8][9]

Fou a partir de 2006 quan el seu nom destacà internacionalment, en guanyar el Torneig de Montréal (de categoria XV), i posteriorment en acabar 5è, a ½ punt dels vencedors a l'Obert Aeroflot del mateix any.^[10]

El gener de 2007 Eliànov va guanyar el Torneig Corus B a Wijk aan Zee (Països Baixos), per davant de Gabriel Sargissian, amb una puntuació de 9/13, un resultat que li va permetre de classificar-se per al torneig Corus A de categoria XX de 2008.^[11] El 2009 guanyà el Torneig de Bòsnia, de categoria XVIII, amb 7/10 punts.^[12]

El maig de 2010, va guanyar el torneig FIDE Grand Prix a Astracan, amb una puntuació de 8/13 (+5 -2 =6).^[13][14][15] Posteriorment el 2010 va guanyar la Politiken Cup a Copenhagen, amb uns excel·lents 8.5/10 punts, cosa que li va permetre incrementar el seu Elo fins a 2761 punts, i passar a ser el 6è jugador del món, només rere els Big 5 (Carlsen, Topàlov, Anand, Aronian i Kràmnik).^[1] Eliànov va fer molts progressos al rànquing d'Elo de la FIDE fins a setembre de 2010, quan va arribar a tenir un Elo de 2761 punts, de manera que era el jugador número 1 d'Ucraïna,^[16] i el número 6 (en actiu) del món.^[17]

El juny de 2011 fou segon al Campionat d'Ucraïna, a Kíev (el campió fou Ruslan Ponomariov).^[18] Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,^[19][20] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una molt mala actuació; fou eliminat en primera ronda per Yaroslav Zherebukh (½-1½).^[21]

El febrer de 2012, empatà als llocs 1r–3r amb Mateusz Bartel i Anton Kórobov a l'11a edició de l'Aeroflot Open i quedà tercer per desempat.^[22][23]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,^[24] on tingué una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Serguei Kariakin 3½-4½.^[25] El mateix any fou campió amb 7 punts de 9 al fort Memorial Txigorin.^[26]

El 2014 empatà al segon lloc al campionat d'Europa individual, a Erevan, amb 8 punts d'11 partides, amb set jugadors més (el campió fou el rus Aleksandr Motiliov).^[27] Aquest resultat el va classificar per la Copa del Món de 2015.^[28] També el 2014 fou segon al campionat d'Ucraïna, rere Iuri Kuzúbov.^[29] El 2018 fou sisè al fort Obert d'escacs de Reykjavík (el campió fou Baskaran Adhiban).^[30][31]

Participació en olimpíades d'escacs

Eliànov ha participat, representant Ucraïna, en tres Olimpíades d'escacs entre els anys 2004 i 2008 (amb un total de 15½ punts de 25 partides, un 62,0%).^[32]

Taula de participacions en olimpíades

Any	Olimpíada[33]	Ciutat	Elo propi	Tauler	Partides	Guanyades	Taules	Perdudes	%
2004	XXXVI Olimpíada	Calvià	2629	1r suplent	8	4	4	0	75,0%
2006	XXXVII Olimpíada	Torí	2665	4t	9	3	5	1	61,1%
2008	XXXVIII Olimpíada	Dresden	2720	1r	3	2	4	2	50,0%

Notes i referències

1. «Nota biogràfica de Pàvel Eliànov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 2 setembre 2010].
2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Ucraïna"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 9 març 2021].
3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Pàvel Eliànov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 9 abril 2016].
4. Equip ucraïnès a la 5a Olimpíada d'escacs sub-16: Artek 1999 L'equip ucraïnès sub-16 d'aquell any estava compost per diversos jugadors que posteriorment van arribar a l'elit mundial: el futur Campió del món Ruslan Ponomariov, i els futurs GMs d'elit Pàvel Eliànov, Zahar Efimenko, i Andrei Volokitin
5. «24è Obert Internacional Villa de Benasque, 2004» (en castellà). Ajedrezenmadrid.com, 2004. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 8 juny 2010]. El torneig, jugat per sistema suís a 10 rondes, se celebrà del 3 a l'11 de juliol de 2004, i hi participaren 410 jugadors, entre ells 26 GMs
6. «Fulletó de l'edició de 2010 de l'obert Vila de Benasc, amb el quadre històric de guanyadors entre 1981 i 2009» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 11 maig 2014].
7. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
8. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
9. The Week in Chess 580 Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. (anglès)
10. L'Obert Aeroflot és el torneig obert d'escacs més important del món; Classificació de l'Aeroflot Open 2006 Arxivat 2012-10-13 a Wayback Machine.
11. «Reportatge sobre el Torneig Corus 2007, amb la classificació del torneig principal i el torneig B» (en castellà). chessbase.com. [Consulta: 23 setembre 2010].
12. «Classificació i partides del Torneig de Bòsnia 2009». Chessgames.com. [Consulta: 2 setembre 2010].
13. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
14. «Eljanov Wins Astrakhan Grand Prix». Chess.com. [Consulta: 27 maig 2010].
15. Classificació del Grand Prix de la FIDE a Astracan 2010 En aquest torneig, de 14 jugadors, empataren als llocs 2n-6è, amb 7/13, Xakhriar Mamediàrov (2n), Teimur Radjàbov (3r), Evgeni Alekseev (4t), Ruslan Ponomariov (5è), i Dmitri Iakovenko (6è)
16. Ucraïna és la segona potència mundial en escacs, només rere Rússia.
17. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Pàvel Eliànov «benoni.de». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 2 setembre 2010]. (alemany)
18. «80th Ukrainian Championship – pictorial impressions» (en anglès). ChessBase.com, 23-06-2011. [Consulta: 27 desembre 2011].
19. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
20. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
21. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. Arxivat de l'original el 2011-11-22. [Consulta: 25 novembre 2011].
22. «Aeroflot Open – Mateusz Bartel comes out on top» (en anglès). ChessBase.com, 16-02-2012. [Consulta: 26 maig 2012].
23. «Mateusz Bartel Wins Aeroflot Open 2012» (en anglès). chess.com, 15-02-2012. [Consulta: 26 maig 2012].
24. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
25. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 7 octubre 2013].
26. «Resultats 2013». [Consulta: 12 octubre 2015].
27. «Alexander Motylev is the new European Champion» (en anglès). chessdom. [Consulta: 11 maig 2014].
28. Els millors 23 jugadors es classificaven per la Copa del Món de 2015.
29. «Campionat d'Ucraïna 2014» (en anglès). Web oficial. Arxivat de l'original el 2014-12-25. [Consulta: 22 desembre 2014].
30. Staff writer(s). «GAMMA Reykjavik Open 2018 - Bobby Fischer Memorial». Chess Results, 15-03-2018. [Consulta: 9 març 2021].
31. Staff writer(s). «GAMMA Reykjavik Open 2018 - Bobby Fischer Memorial: Lagarde Maxime». Chess Results, 15-03-2018. [Consulta: 9 març 2021].
32. Olimpbase:: Fitxa de Pàvel Eliànov Competicions per equips [Consulta 2 de setembre de 2010]
33. OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)

Enllaços externs

• Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 8 juny 2010]. (anglès)