A la llista d'Elo de la FIDE de l'abril de 2022, hi tenia un Elo de 2771 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) de l'Azerbaidjan, i el 10è millor jugador del rànquing mundial[4] El seu màxim Elo va ser de 2817 punts, a la llista de novembre de 2018 (posició 6 al rànquing mundial).[5]
Resultats destacats en competició
El 2002 establí un rècord, en guanyar el Campionat d'Europa Sub-18 amb 10 punts d'11 possibles. El 2003 va guanyar tant el Campionat del món Sub-18[6] com el Campionat del món juvenil,[7] i va repetir la victòria el 2005[3][8] (esdevenint així l'únic jugador que ha guanyat aquest campionat dos cops), amb una increïble performance de 2953 després de vuit rondes.[9] Això li va permetre d'obtenir una invitació per al fort Torneig Essent de 2006, el qual va guanyar (igualment com feu a l'edició de 2007) assolint així fama mundial.[2]
El 2005 va participar en la Copa d'Europa de Clubs, representant l'equip turc Eczacibasi Istanbul, i hi va fer la segona millor performance (2913) de tots participants (només per sota de Vasil Ivantxuk).[10] A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una mala actuació i fou eliminat en segona ronda per Ievgueni Naier.[11][12][13]
Mamediàrov quedà empatat al primer lloc amb tres altres jugadors (però fou quart per desempat, el guanyador fou Baadur Jobava), a l'Aeroflot Open de Moscou el febrer de 2006, amb una puntuació de 6½/9.[14] L'octubre de 2006, va guanyar el Torneig Essent a Hoogeveen amb 4½ de sis partides, superant na Judit Polgár per Sonneborn-Berger.
L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[28] on tingué una bona actuació, i arribà a la quarta ronda, on fou eliminat per Gata Kamsky ½-1½.[29]
El juny de 2016 guanyà el Torneig de Shamkir després de finalitzar amb 6 punts els mateixos que el GM Fabiano Caruana, que el derrotà després en el play-off de desempat per 2½ a 1½.[30]
Entre el 23 de juliol i l'1 d'agost de 2018 va participar al 51è Torneig de GMs de Biel, i hi tingué una magnífica actuació, acabant campió i imbatut, amb 7.5/10 (+5–0=5), un punt i mig per davant del segon, Magnus Carlsen.[31]
L'MI Goran Antunac va escriure que Mamediàrov és un virtuós en la conducció de les peces, ja que sempre sap trobar les millors caselles per situar-les.[9]
Controvèrsia
Mamediàrov va generar contròvèrsia durant el torneig Aeroflot Open celebrat a Moscou entre el 17 i el 26 de febrer 2009. Després de perdre contra un jugador inferior, Igor Kurnosov en 21 moviments, va dir que sospitava que el seu rival rus havia fet trampes, ja que en Kurnosov abandonava la sala de joc després de cada jugada, va refusar unes taules a la jugada 14, i feia unes jugades inusualment fortes per a un jugador del seu nivell. Els àrbitres no van trobar cap prova que impliqués en Kurnosov, i Mamediàrov va retirar-se del torneig com a mesura de protesta.[38][39]
Vida personal
El seu entrenador personal és el seu pare, que és un exboxador, i mai ha estat jugador d'escacs professional. Xakhriar té dues germanes, Zeinab Mamediàrova i Turkan Mamediàrova, que són ambdues Gran Mestre Femení (WGM).[40]
↑Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Xakhriar Mamediàrov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-03-08. [Consulta: 30 agost 2013].