Olimpíada d'escacs de 2006

Olimpíada d'escacs de 2006

Tipus	Olimpíades d'escacs
Mascota	Ruki ^(en)
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants	888
Localització  i  dates
Localització	Torí (Ciutat Metropolitana de Torí) 45° 04′ 45″ N, 7° 40′ 34″ E
Estat	Itàlia
Interval de temps	20 maig 2006 – 4 juny 2006
Número d'edició	37  (2006)
Dades estadístiques
Partits	3.836
Altres
Lloc web	scacchisticatorinese.it…

L'Olimpíada d'escacs de 2006, 37a edició de les Olimpíades d'escacs, fou un torneig celebrat entre el 20 de maig i el 6 de juny de 2006 a Torí, Itàlia. Va incloure tant una competició absoluta^[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Desenvolupament de la competició

Torneig absolut

Al torneig absolut o open hi participaren 148 equips representant 143 estats o territoris. Itàlia, com a organitzadora, hi era representada amb tres equips, i també hi tenien representació, amb un equip, l'Associació Internacional d'escacs per a cecs, l'Associació Internacional d'Escacs per a Discapacitats Físics, i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords. No hi varen participar ni Somàlia ni Sierra Leone, tot i que en principi, havien registrat un equip.

Liderada al primer tauler pel Gran Mestre (GM) Levon Aronian, el segon Elo més alt de l'Olimpíada, i pel primer suplent, GM Gabriel Sargissian, (qui va fer 10 punts en 11 partides), Armènia va superar el 3r lloc obtingut a l'anterior 36a Olimpíada, assolint la medalla d'or amb dos punts sencers d'aventatge sobre la Xina, el quart tauler de la qual, GM Wang Yue, va acabar invicte, amb vuit victòries i quatre taules. Armènia va acabar el torneig sense haver perdut cap matx, amb 10 victòries i tres empats. Aronian va ser l'únic jugador d'Armènia que va perdre una partida, a la cinquena ronda, contra l'excampió del món, el rus GM Vladímir Kràmnik. Kràmnik, que jugava la seva primera competició internacional en els darrers sis mesos, va fer sis punts i mig de nou partides, contra una forta oposició, el millor resultat de l'Olimpíada (ponderant la força dels rivals). L'equip de Rússia, però, no va obtenir el resultat que s'esperava. Els seus sis integrants eren entre els 17 jugadors més forts del torneig per rànquing;^[2] Rússia anava en segona posició, només un punt darrere d'Armènia, a la setena ronda, però va perdre contra França (2 ½ -1 ½), els Estats Units (2 ½ -1 ½), i, a la ronda final, contra Israel (3-1), i, finalment, va acabar en sisè lloc, un resultat molt dolent pels russos, considerant que es tractava de la primera vegada des de l'Olimpíada d'escacs de 1950 en què un equip soviètic o rus quedava fora del podi. Israel, tot i que va derrotar els Estats Units, 2 ½ -1 ½ a la penúltima jornada, i va empatar al tercer lloc, no va obtenir medalla: els nord-americans varen obtenir la medalla de bronze per millor desempat. Hongria, que partia en el 16è lloc del rànquing inicial, acabà cinquena, mercès a les sòlides actuacions del tercer tauler GM Ferenc Berkes i del quart, GM Csaba Balogh, mentre que l'Índia, que era el segon cap de sèrie del torneig, va acabar en el lloc 30è, amb una fluixa actuació del primer tauler, GM Viswanathan Anand, i del quart tauler, GM Shekhar Ganguly Surya, que només varen puntuar al voltant del 50 per cent.

Resultats per equips

Varen obtenir medalla equips classificats del primer al tercer lloc a la general, així com els tres primers de cada grup (integrat per equips ordenats en funció del seu rànquing inicial). Les medalles absolutes no són acumulables als premis per grup.

Classificació final absoluta

Posició final[3]	Equip	Jugadors[4][5]	Rànquing[6]	Mitjana d'Elo 2006[7]	Matxs guanyats	Matxs empatats	Matxs perduts	Punts totals[8]
Primer	Armènia	Levon Aronian, Vladímir Akopian, Karen Asrian, Smbat Lputian, Gabriel Sargissian, Artaixès Minassian	3	2682	10	3	0	36.0
Segon	República Popular de la Xina	Bu Xiangzhi, Zhang Zhong, Zhang Pengxiang, Wang Yue, Ni Hua, Zhao Jun	12	2628	8	1	4	34.0
Tercer	Estats Units	Gata Kamsky, Alexander Onischuk, Hikaru Nakamura, Ildar Ibragimov, Gregory Kaidanov, Varuzhan Akobian	7	2656	9	3	1	33.0
Quart	Israel	Borís Guélfand, Ilià Smirin, Emil Sutovsky, Borís Àvrukh, Alexander Huzman, Victor Mikhalevski	6	2663	9	3	1	33.0
Cinquè	Hongria	Zoltán Almási, Zoltan Gyimesi, Ferenc Berkes, Csaba Balogh, Robert Ruck, Adam Horvath	16	2610	7	4	2	32.5
Sisè	Rússia	Vladímir Kràmnik, Piotr Svídler, Aleksandr Grisxuk, Aleksandr Morozévitx, Ievgueni Baréiev, Serguei Rublevski	1	2730	7	2	4	32.0
Setè	França	Étienne Bacrot, Joel Lautier, Andrei Sokolov, Laurent Fressinet, Maxime Vachier-Lagrave, Christian Bauer	5	2665	7	5	1	32.0
Vuitè	Ucraïna	Vasil Ivantxuk, Andrei Volokitin, Serguei Kariakin, Pàvel Eliànov, Oleksandr Moissèienko, Zahar Efimenko	4	2680	8	2	3	32.0
Novè	Bulgària	Kiril Gueorguiev, Ivan Txeparínov, Aleksandr Dèltxev, Vasili Spasov, MI[9] Vladimir Petkov, MI Valentin Iotov	10	2633	7	2	4	32.0
Desè	Espanya	Aleksei Xírov, Francisco Vallejo, Miquel Illescas, Julen Arizmendi, Pablo San Segundo, Marc Narciso	11	2628	7	4	2	32.0

Premis per grups

Grup A (equips entre els llocs 1 a 29 del rànquing inicial, excloent els tres primers premiats a la classificació general absoluta)

Equip	Classificació final[10]	Rànquing[6]	Mitjana Elo[7]	Punts totals[8]
Israel	4	6	2663	33.0
Hongria	5	16	2610	32.5
Rússia	6	1	2730	32.0

Grup B (equips entre els llocs 30 a 59 del rànquing inicial)

Equip	Posició final	Rànquing[6]	Mitjana Elo[7]	Punts totals[8]
Suècia	17	31	2549	30.5
Eslovènia	23	32	2545	30.0
Letònia	28	42	2516	30.0

Grup C (equips entre els llocs 60 a 89 del rànquing inicial)

Equip	Classificació final	Rànquing[6]	Mitjana Elo[7]	Punts finals[8]
Itàlia (equip B)	48	70	2371	28.5
Kazakhstan	53	73	2348	28.0
Colòmbia	57	62	2437	27.0

Grup D (equips entre els llocs 90 a 119 del rànquing inicial)

Equip	Classificació final	Rànquing[6]	Mitjana Elo[7]	Punts finals[8]
Tadjikistan	54	106	2215	28.0
Algèria	69	91	2285	26.5
Comitè internacional d'escacs per a sords	76	90	2308	26.0

Grup E (equips entre els llocs 120 a 148 del rànquing inicial)

Equip	Classificació final	Rànquing[6]	Mitjana Elo[7]	Punts finals[8]
Japó	87	121	2139	25.5
Pakistan	98	123	2123	24.5
Xipre	103	122	2125	24.0

Resultats individuals

S'atorgaren medalles individuals als tres jugadors que aconseguiren una millor actuació basada en la mitjana d'Elo dels rivals (rating performance) i que haguessin jugat un mínim de vuit partides. També obtingueren medalles els tres millors en percentatge de punts guanyats sobre el total de partides jugades, d'entre els que havien jugat habitualment en cadascun dels taulers primer a quart (amb un mínim de vuit partides), així com als suplents que haguessin jugat un mínim de set partides (en qualsevol tauler), computats com a jugadors dels taulers cinquè i sisè. Els empats a la classificació es resolen a favor del jugador amb més partides jugades, i en cas de persistir l'empat, a favor del jugador amb una millor actuació des del punt de vista de la mitjana Elo dels rivals.

Millors actuacions individuals (segons la mitjana d'Elo del rival)

Jugador[5]	Equip	Elo FIDE	Tauler principal	Partides	Punts	Rating performance
Vladímir Kràmnik	Rússia	2729	1	9	6.5	2847
Wang Yue	República Popular de la Xina	2598	4	12	10.0	2837
Étienne Bacrot	França	2708	1	8	6.0	2833
Magnus Carlsen	Noruega	2646	1	8	6.0	2820
Serguei Kariakin	Ucraïna	2661	3	11	8.5	2798
Bu Xiangzhi	República Popular de la Xina	2640	1	12	8.0	2790
David Navara	República Txeca	2658	1	12	8.5	2786
Vladímir Akopian	Armènia	2706	2	12	9.0	2778
Levon Aronian	Armènia	2756	1	11	7.0	2768
Joel Lautier	França	2682	2	11	8.0	2759

Premis per taulers

Primer tauler

Jugador	Equip	Elo FIDE	Partides	Punts	Percentatge[11]
Mohyuddin Gillani Tanveer	Pakistan	2279	8	7.0	87.5
GM[12] Ievguenij Ermenkov	Palestina	2462	10	8.5	85.0
GM Hichem Hamdouchi	Marroc	2559	10	7.5	75.0

Segon tauler

Jugador	Equip	Elo FIDE	Partides	Punts	Percentatge[11]
MI[9] Josep Oms i Pallisé	Andorra	2496	11	9.0	81.8
Brian Dew	Hong Kong	2147	9	7.0	77.8
MI Eduardo Iturrizaga	Veneçuela	2397	11	8.5	77.3

Tercer tauler

Jugador	Equip	Elo FIDE	Partides	Punts	Percentatge[11]
Manuel Larrea	Uruguai	2278	8	7.0	87.5
GM[12] Rafael Leitão	Brasil	2575	10	8.0	80.0
GM Miquel Illescas	Espanya	2608	9	7.0	77.8

Quart tauler

Jugador	Equip	Elo FIDE	Partides	Punts	Percentatge[11]
GM[12] Wang Yue	República Popular de la Xina	2598	12	10.0	83.3
GM Robert Zelcic	Croàcia	2525	12	9.0	75.0
GM Borís Àvrukh	Israel	2633	10	7.5	75.0

Cinquè (primer suplent) tauler

Jugador	Equip	Elo FIDE	Partides	Punts	Percentatge[11]
MF[13] Basheer Al-Qudaimi	Iemen	2396	7	7.0	100.0
Amer Karim	Pakistan	2260	8	7.5	93.8
Ali Laith	Iraq	2179	7	6.5	92.9

Sisè (segon suplent) tauler

Jugador	Equip	Elo FIDE	Partides	Punts	Percentatge[11]
Phiri Richmond	Zàmbia	sense Elo[14]	7	6.5	92.9
Hirawan Pg Mohd Omar Ak	Brunei	2335	7	6.5	92.9
Hameedullah Haidary	Afghanistan	no rating[14]	9	7.5	83.3

Torneig femení

L'italiana Marina Brunello (12 anys), amb en Ruki i el batlle de Torí, Sergio Chiamparino

A la categoria femenina hi participaren 106 equips, en representació de 102 països i territoris; Itàlia, com a organitzadora, hi aportà dos equips, i també hi tenien representació, amb un equip, l'Associació Internacional d'escacs per a cecs, l'Associació Internacional d'Escacs per a Discapacitats Físics, i el Comitè Internacional d'Escacs per a Sords. No hi varen participar ni Somàlia ni el Sudan, tot i que en principi, havien registrat un equip. Afganistan, Uganda, i Ruanda es varen retirar després de la primera ronda.

Ucraïna, que havia acabat 18a a la XXXVI Olimpíada però que arribava a aquesta en el segon lloc del rànquing inicial, anava en segona posició, rere les primeres del rànquing, Rússia, a la setena ronda, i això malgrat que el resultat Ucraïna-Rússia de la 5a ronda havia estat de 2-1. Les ucraïneses, però, varen prendre el liderat a la vuitena ronda, quan guanyaren Hongria, mentre Rússia només va empatar el seu matx amb els Estats Units. Ucraïna disposava de la GMF Natàlia Júkova, que va fer set punts i mig de nou partides, guanyant entre d'altres la primera i la segona jugadores amb més alt Elo de la competició, la GM Humpy Koneru de l'Índia i la GM Aleksandra Kosteniuk de Rússia, i disposava també, al tercer tauler, de la Mestre Internacional (MI) Inna Yanovska-Gaponenko, qui va fer un molt bon resultat (+6, =2, -1), i va assegurar-se la medalla d'or i el Trofeu Vera Menchik amb una victòria a la 12a ronda contra l'Índia (2½-½), de manera que acabà finalment primera amb un punt i mig d'aventatge respecte a les russes, medalla de plata. Les defensores del títol, les xineses, es basaven en la força del seu primer tauler, la GMF Zhao Xue, que acabà invicta, concedint només sis taules en 13 partides, varen obtenir la medalla de bronze amb tres punts d'aventatge sobre els Estats Units, amb qui varen empatar a la penúltima ronda per assegurar les respectives classificacions. Els Estats Units varen superar per desempat Hongria i Geòrgia per la quarta plaça. Varen fer un bon torneig els Països Baixos (18è del rànquing, acabà setè), Eslovènia (17è del rànquing, acabà novè), i la República Txeca (22è del rànquing, acabà desè).

Enllaços externs

• Olimpíada d'escacs de 2006 - Lloc web oficial (italià)
• Wiener Zeitung: Resultats detallats Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. (alemany)
• Detalls de l'olimpíada de Torí a olimpbase.org (anglès)

Notes i referències

1. Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a “masculina”, és oberta a homes i dones. Algunes dones varen jugar en la categoria absoluta, com la Gran Mestre Zhu Chen, la Campiona del Món de 2001, (en representació de Qatar).
2. «37th Chess Olympiad 2006 general». Arxivat de l'original el 2007-06-11. [Consulta: 19 gener 2010].
3. Quan diversos equips empaten a punts, s'ordenen en funció del Buchholz, calculat sumant les puntuacions finals dels equips rivals. Fou basant-se en una superior suma de resultats dels rivals, 392.5 a 380.5, que els Estats Units varen obtenir la medalla de bronze per davant d'Israel.
4. Els jugadors són ordenats per tauler, del primer a l'últim, tal com varen jugar més habitualment; el cinquè i sisè jugadors de cada equip (suplents) poden haver jugar durant la competició en taulers superiors, però sempre un nombre inferior de partides que els jugadors que ocupen aquestes posicions superiors a la llista.
5. Llevat que es digui expressament el contrari, tots els jugadors són Grans Mestres.
6. Els equips estaven ordenats d'inici en funció de la mitjana d'Elo dels seus quatre millors jugadors; per exemple, l'equip més fort d'inici, Rússia, tenia una mitjana d'elo FIDE de 2718, mentre que el més fluix, Somàlia, no tenia cap jugador amb Elo internacional (i per tant se li assignà un número fictici mínim de 1600).
7. Comptant la mitjana d'Elo dels quatre millors jugadors de l'equip segons la Llista FIDE d'abril de 2006
8. Atès que el torneig tenia 13 rondes, i que cada ronda es jugaven quatre partides per equip, la màxima puntuació possible acumulada era de 52 punts.
9. MI significa Mestre Internacional.
10. La posició és determinada després de l'aplicació dels sistemes de desempat, quan escau.
11. És el resultats de dividir els punts obtinguts entre els possibles; un jugador que hagi guanyat cinc partides, hagi fet tres taules, i n'hagi perdut dues, hauria fet 6.5 punts sobre 10 partides, assolint un 65 per cent dels punts.
12. GM significa Gran Mestre.
13. FM significa Mestre de la FIDE.
14. Són jugadors sense Elo els qui no havien jugat les necessàries deu partides contra jugadors amb Elo FIDE abans de l'abril del 2006.

Precedit per: XXXVI Olimpíada

XXXVII Olimpíada (2006)

Succeït per: XXXVIII Olimpíada