Els seus pares eren forners i els seus avis agricultors a Bresse.[1]
Va completar els seus estudis secundaris a Dijon (lycée Carnot, Bac C amb honors). Després d'un any preparatori al Lycée Henri-IV, va començar els estudis comercials a l'HEC, on de fet va participar principalment al cineclub.[2] L'any 1982, durant una estada als Estats Units, va conèixer Agnès Varda (mentre filmava Murs Murs i Documenteur). Patricia Mazuy decideix abandonar HEC i dedicar-se definitivament al cinema.[3] Es va fer amiga de l'actriu Laure Duthilleul, a qui va portar a Los Angeles per rodar un curtmetratge ("Colin Maillard") que va editar amb l'ajuda de Sabine Mamou i d'Agnès Varda[4]
Després d'aquesta pel·lícula, no va voler fer una pel·lícula íntima i va començar a escriure un guió titulat Voleurs ! amb Yves Thomas. És una pel·lícula ambiciosa que no troba la manera de finançar.[9]
Després va rodar episodis per a la pantalla petita de la sèrie americana The Hitchhicker i Scene of the Crime. Ella creu que aquests èxits no són realment interessants en el fons, però aquesta experiència li permet practicar treballant ràpidament i en anglès.[9] Arran d'un encàrrec d'Antenne 2 i del Ministère de l'Agriculture, va produir un documental de divulgació científica sobre els bovins i manipulació genètica:[9]Des taureaux et des vaches. Aleshores comença a estimar el camp, cosa que abans no era li interesava, així com les vaques.[9]
Durant un temps, va desenvolupar un projecte de pel·lícula detectivesca, The Big Green, escrit per Simon Reggiani i iniciat per Philippe Carcassonne amb l'actor Elliott Gould a qui va dirigir a la sèrie Le Voyageur. La pel·lícula s'havia de rodar a Mèxic i Las Vegas, però no es va completar.[9]
El 2000 el seu segon llargmetratge, Saint-Cyr, es va estrenar a les pantalles. Va ser el productor Denis Freyd qui li va proposar dirigir aquesta pel·lícula, mentre encara estava preparant Travolta et moi.[9] Primer va pensar que es tractava d'una pel·lícula sobre l'École Spéciale Militaire de Saint-Cyr quan en realitat és una adaptació lliure de la novel·la d’Yves Dangerfield, La Maison d'Esther: la pel·lícula explica la història de l'escola destinada a noies de la noblesa pobre per Madame de Maintenon, esposa secreta (m. 1683) de Lluís XIV de França (interpretada per Isabelle Huppert). Patricia Mazuy es refereix a aquesta pel·lícula com una "jaqueta metàl·lica amb enagües". Va ser seleccionat al Festival de Canes a la secció Un Certain Regard l'any 2000,[7] i va rebre el Premi Jean-Vigo.
El 2004 Patricia Mazuy va dirigir amb el seu company Simon Reggiani, Basse Normandie. Es tracta d'una pel·lícula que pren com a punt de partida Apunts del subsol de Fiódor Dostoievski per parlar de la generació sacrificada punk de la qual forma part Simon Reggiani, barrejant documental i ficció i parlant també de la seva afició pels cavalls.[12]
A la primavera de 2011, finalment va completar la pel·lícula Sport de filles amb Marina Hands, Bruno Ganz i Josiane Balasko. Marina Hands, que va dirigir el projecte durant alguns anys,[13] encarna una dona jove d'origen camperol, amb el somni de convertir-se en genet que s'enfronta amb els problemes financers i els interessos personals del món eqüestre. La pel·lícula es projecta a la Piazza Grande del Festival de Cinema de Locarno l’11 d'agost de 2011.
Patricia Mazuy també és guionista. Primer va escriure amb Yves Thomas (Peaux de vaches, Saint Cyr), després amb la seva exparella Simon Reggiani (Basse Normandie, Sport de filles). El 2010, va signar amb François Bégaudeau una proposta cinematogràfica basada en el conte Et Dormir... que va escriure al voltant del personatge de Béatrice Merkel.
El 2015, va completar un projecte de guió escrit amb Yves Thomas i François Bégaudeau, titulat provisionalment Touche pas aux Soviets, ambientat a Moscou el 1928;[14] el projecte restà inacabat.
El juliol de 2022, el canal ARTE anuncia que coproduirà la propera pel·lícula de Patricia Mazuy.[24]
Està preparant un altre llargmetratge amb el teló de fons de la guerra d'Algèria, titulat provisionalment Gaby, on trobaria Laurent Lafitte en el paper principal.
↑ 9,09,19,29,39,49,59,6Mazuy, Patricia «Travolta et nous, propos recueillis par Camille Nevers et Vincent Vatrican». Cahiers du cinéma, 1994, pàg. 33-35.
↑Maveyraud, Cécile «Les années surboum». Télérama, 26-10-1994, pàg. 90 i 91.
.jpg)
