El Parc nacional Aoraki/Mount Cook es troba a l'Illa del Sud de Nova Zelanda, prop de la ciutat de Twizel. La zona fou designada com a parc nacional l'octubre de 1953 per protegir les espècies biològiques de la zona, i consta d'algunes reserves establertes anteriorment, la més antiga de 1887.[1]
Tot i que la major part del parc és un terreny alpí, és de fàcil accés. S'hi accedeix per una única carretera, la nacional 80, que comença prop de Twizel, a 65 quilòmetres de distància.[2] El poble de Mount Cook Village es troba dins del parc.[3]
El parc ocupa una superfície de 722 km² i s'estén durant uns 60 quilòmetres en direcció sud-oest/nord-est a la zona axial dels Alps Neozelandesos.[4] Les valls de les glaceres Tasman, Hooker i Godley són les úniques entrades a aquest territori alpí que es troben per sota dels 1.000 metres.
Les glaceres cobreixen el 40% de la superfície del parc, sobretot la glacera de Tasman, a la vall de Tasman, a l'est del Mount Cook.[1] Vuit de les dotze glaceres més grans de Nova Zelanda es troben dins aquest pac nacional. A la fi de les glaceres es formen llacs proglacials.[5] Destaquen els llacs Tasman i Hooker. Amb 7 km², el llac Tasman és el més gran dels llacs proglacials i acull excursions en vaixell per a turistes.[6][7]
Dels 20 cims de més de 3.000 metres amb què compta Nova Zelanda tots, excepte el Mount Aspiring/Tititea, es troben dins el parc.[8]
El parc limita amb el Parc nacional de Westland Tai Poutini. Junts formen part del Patrimoni Mundial de Te Wahipounamu, reconegut pels seus excepcionals valors naturals.[1]
Dins el Parc nacional hi ha més de 400 espècies de plantes documentades. En circumstàncies normals, el bosc creix fins a uns 1.300 metres, però la major part del Parc es troba a altituds superiors i en les valls el sòl rocós i les morrenes no permeten el creixement dels boscos.[9] La vida vegetal de la majoria del parc consisteix principalment en plantes alpines. A les roques més altes del Mont Cook s'han trobat unes 14 espècies de líquens.[10] La vegetació autòctona és amenaçada per espècies de plantes introduïdes que es troben, majoritàriament, als fons de la vall de Tasman i Hooker, les zones més accessibles del parc.[11]
Hi ha vora 35 espècies d'ocells al parc, entre els quals destaquen el kea i el caragolet de les roques neozelandès, una espècie amenaçada.[12]