El Parc Natural de Mondragó es troba al sud-est de l'illa de Mallorca, al municipi de Santanyí. Amb una formació de penya-segats i vegetació de pi, garriga i cultiu tradicional és un dels parcs més visitats de l'illa.
Va ser declarat Parc Natural el 1992.[1] També és Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) i forma part de la Xarxa Natura 2000[2] com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i Lloc d'Importància Comunitària. Té una superfície total de 765 hectàrees de les quals 95 són propietat pública i les 690 restants són privades.[3] El punt més elevat té una alçada de 57 metres.
A més del valor ecològic, Mondragó és interessant des del punt de vista etnològic. Des de ben antic, bona part del Parc s'ha dedicat a l'agricultura de secà, i a la ramaderia, principalment ovina. Ho testimonien molt bé les barraques de roter (que podien ésser "de bigues" o "de curucull"), les quals eren construccions de pedra seca que s'utilitzaven com a habitació, magatzem, i/o per tenir-hi els animals; altres elements etnològics són les parets de pedra seca, els forns de calç, les sínies, etc.
El clima, com a la resta de Mallorca, és de tipus mediterrani amb unes temperatures temperades i un règim de pluges estacional. A Mondragó la temperatura mitjana anual se situa sobre els 19,5 °C, mentre que la pluviositat mitja anual està sobre els 450mm, cosa que indica que es tracta d'un clima mediterrani semiàrid. Aquesta pluviositat se distribueix de forma desigual al llarg de l'any, de tal manera que a la tardor plou devers el 40% de les precipitacions anual, a la primavera i a l'hivern entorn al 25% respectivament, i a l'estiu sobre el 10% restant. La pluviositat també es caracteritza per la seva irrregularitat, poguent variar molt d'un any a l'altre, havent períodes de sequera, i d'altre de pluviositat extrema en dies concrets.[4]
Respecte al vent cal remarcar el règim de brises marines de component sud (l'embat), que s'aixequen al migdia durant els estius com a conseqüència de la diferència de les temperatures que hi ha entre l'aigua de la mar i la terra.[4]
Mondragó es troba geogràficament a les Marines de Llevant. Es tracta d'una plataforma que es va originar al Miocè Superior, fa uns 6 milions d'anys, a partir de la sedimentació de materials en diferents condicions ambientals. Aquests materials es troben, per la seva part, per damunt d'altres anteriors que es varen originar durant la orogènie alpina i que formen les Serres de Llevant.
Durant aquest període, conegut amb el nom de Messiànic, a Mallorca hi havia un clima tropical i es trobava parcialment inundada per una mar somera d'aigües càlides on hi havia fonamentalment esculls coral·lins. És doncs, en aquests ambients on es varen dipositar els diferents materials en funció dels diferents medis sedimentaris condicionats per les successives pujades i baixades del nivell del mar.
Finalment, damunt d'aquestes roques, durant el Quaternari, es varen dipositar altres sediments, tant d'origen marí com terrestre.
D'aquesta manera, a Mondragó podem trobar roques originades durant el Miocè Superior (en concret durant el Messiànic), i altres originades durant el Quaternari
La Unitat Arrecifal es pot veure a la part baixa dels penya-segats. Es va formar a partir de l'acumulació d'organismes d'esquelet calcari, tals com corals, algues rodofícies, serpúlids, etc.
La Unitat de Calcàries de Santanyí se situa per damunt de la Unitat Arrecifal i, al seu torn, està formada per quatre complexos, que són els següents: Complex de Manglar, Unitat Estromatolítica Inferior, Unitat Oolítica, i la Unitat Estromatolítica Superior. En general es tracta de roques formades a partir de l'activitat d'organísmes marins, fonamentalment de políquets i cianobactèries. De les Calcàries de Santanyí es treu la Pedra de Santanyí, la qual ha estat molt utilitzada i és molt apreciada per la construcció i la escultura.
Les cales del Llevant tenen una morfologia característica, ja que són més llargues que estretes i s'orienten a l'gual que el torrents i la línia de costa, en direcció Nord-oest Sud-est i Nord-est Sud-oest.
La causa d'aquesta morfologia es pot deure a tres factors: a les fractures de les roques ja que tenen aquesta orientació; a la composició calcària de les roques; i a l'acció dissolvent de l'aigua de pluja quan es va filtrant per les fractures. Tot això té com a resultat la formació de valls torrencials llargs i estrets o barrancs, la desembocadura dels quals és envaïda per la mar, creant d'aquesta manera cales com la de Mondragó.
Al parc hi ha una gran varietat d'ocells. Se n'hi han catalogat prop d'un centenar d'espècies, moltes d'aquestes aus migratòries i pròpies de zones humides.
Al parc s'hi poden trobar corbs marins o gavines,entre les aus marines. Altres aus representatives són la tórtora eurasiàtica, el falcia pàl·lida, el busqueret de cap negre i el puput. Entre els rapinyaires hi destaquen el falcó (Falco peregrinus), la milana (Milvus milvus), l'esparver (Aquila pennata) i l'àguila peixatera (Pandion haliaetus).
Pel que fa a mamífers podem destacar: l'eriçó, la rata cellarda, la mostela, el mart i la geneta. A les basses i estanys hi ha la colobra d'aigua (Natrix maura) i el calàpet (Bufotes balearicus).
També s'hi han trobat alguns escarabats de la família dels tenebriònids endèmics de les Illes Balears. Entre els rèptils destaca la tortuga de terra, però també podem trobar altres espècies com el dragó (Tarentola mauritanica), i la serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus).
En el context d'un clima semiàrid al Parc Natural de Mondragó podem trobar un mosaic de diferents comunitats vegetals als diferents ambients, com ara torrents, platges i alzinars. A la costa hi ha barrancs i a les platges petits sistemes de dunes, així com penya-segats i zones humides.[5]
Aquests són els diferents paisatges que es poden trobar al parc:
Cal remarcar les orquídies silvestres. Així depenent de l'època de l'any podem trobar la mosca grossa (Barlia robertiana), la barretet (Anacamptis pyramidalis), les mosques negres (Ophrys fusca i O. dyris) les abelleres banyudes (Orchis longicornu) i la orquídia de tardor (Spiranthes spiralis). També hi és el borinot (Ophrys balearica) que és un endemisme balear.