L'hectàrea és una unitat del sistema mètric decimal. El sistema mètric decimal o, simplement, “sistema mètric” és un sistema d'unitats basat en el metre i en el gram, en el qual els múltiples i submúltiples d'una unitat de mesura estan relacionats entre si per múltiples o submúltiples de 10. França fou el primer país a adoptar-lo en 1791 després de la Revolució Francesa de 1789,[4] i es convertí en el sistema d'unitats de mesura més usat al món. Durant els darrers dos segles, diferents variants s'han considerat com a sistema mètric, fins que el 1960 es reconegué internacionalment el Sistema Internacional d'Unitats, abreviat SI, com a sistema mètric estàndard.
A Espanya, el metre s'adopta com unitat fonamental de longitud per la Llei del 19 de juliol de 1849. Aquest any es crea a aquest efecte un òrgan consultiu del Govern, la Comissió de Pesos i Mesures els treballs de la qual donen lloc a les equivalències entre els pesos i mesures espanyols i el sistema mètric, publicant-se tals equivalències per Reial Ordre de 9 de desembre de 1852. A Barcelona, s'aplica des de 1871.[5] Finalment, el Reial decret de 14 de novembre de 1879 estableix l'obligatorietat del Sistema a partir de juliol de 1880 per tot l'estat.[6]
En aquest sistema s'establí l'àrea com a unitat de superfície, equivalent a 100 m² i únicament un múltiple i un submúltiple, l'hectàrea (100 àrees = 10 000 m²) i la centiàrea (0,01 àrees = 1 m²). ‘Hectàrea’ prové d'anteposar el prefix hecto-, del francès hecto-, i aquest derivat del mot grec ἑκατόν hekatón ‘cent’,[7][8] al mot àrea, del llatí area ‘pati o superfície sense edificar’.[9]
Les dades agrícoles (tipus de cultius, producció, tractaments fitosanitaris…) s'expressen actualment en quantitats per hectàrea. Per exemple, el 2021 a Catalunya es cultivaren: 154 574 ha d'ordi, 135 698 ha de farratges, 104 502 ha d'olivera, 103 149 ha de blat, 94 350 ha de fruiters, 53 962 ha de vinya i 37 819 ha de blat de moro.[17]
Algunes places i la seva superfície aproximada en hectàrees són:[18]