Pablo Martín Alonso

Pablo Martín Alonso

Biografia
Naixement	10 juny 1896 Ferrol (província de la Corunya)
Mort	11 febrer 1964 (67 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de Mingorrubio
Ministre de l'Exèrcit
10 juliol 1962 – 11 febrer 1964 ← Antonio Barroso y Sánchez Guerra – Pedro Nieto Antúnez →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 23 abril 1964 ← Antonio Barroso y Sánchez Guerra – Camilo Menéndez Tolosa → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Capità general de la Quarta Regió Militar
1r març 1957 – 10 juliol 1962 ← Juan Bautista Sánchez González – Luis de Lamo y Peris →
Director general de la Guàrdia Civil
3 juny 1955 – 8 febrer 1957 ← Camilo Alonso Vega – Eduardo Sáenz de Buruaga y Polanco →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Cap de la Casa Militar de Franco
12 juliol 1946 – setembre 1951 ← José Moscardó e Ituarte, Saturnino González Badía
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar
Partit	FE de las JONS
Carrera militar
Lleialtat	República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de Terra
Rang militar	Capità General
Comandant de (OBSOLET)	Cos d'Exèrcit de Galícia
Conflicte	Guerra Civil espanyola Guerra del Rif
Premis
(1962)  Fill Adoptiu de Barcelona (1956)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1943, 1962)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1942)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1942)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild

Pablo Martín Alonso marquès de Villatorcas (Ferrol, 10 de juny de 1896 - Madrid, 11 de febrer de 1964) fou un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs al règim del General Franco.^[1]

Biografia

Carrera militar

Va ser ajudant de Sanjurjo en la guerra del Marroc i també ajudant de camp del rei Alfons XIII i gentilhome de cambra.

Després de la proclamació de la Segona República el 1931, el 10 d'agost de 1932 es va sumar a la revolta del General Sanjurjo a Sevilla, la "Sanjurjada", però després del fracàs d'aquesta va ser detingut i confinat a Villa Cisneros, d'on va aconseguir fugir en nit de cap d'any de 1932. Al febrer de 1936 sent ministre de la guerra el general Molero, va ser amnistiat. Com a coronel se li va donar el comandament del Regiment d'Infanteria de Zamora n. 8, de guarnició a La Corunya, on el 20 de juliol va aconseguir revoltar-se.

Guerra civil espanyola

El 19 de juliol de 1936 la situació en la Divisió era ja impossible, ja que el vacil·lant general Salcedo, encarregat per Emilio Mola de declarar l'estat de guerra en la seva jurisdicció, s'havia deixat convèncer pel resolt general Rogelio Caridad Pita que havia proposat la detenció del coronel Martín Alonso, considerat com a persona de màxima confiança pels conspiradors d'entre els caps de Brigada o de Regiment.^[2]

«

«.... Amb aquesta finalitat, en el matí del 20 Caritat Pita es dirigirà al Regiment “Zamora”, a fi d'arrestar i detenir personalment al seu cap, mentre Salcedo reunia al seu Estat Major. a fi de destituir al tinent coronel Tovar. Però l'oficialitat compromesa s'imposava al propi cap de la Divisió, que quedaria deposat allí mateix, mentre que en la caserna d'Infanteria seria detingut el comandament de la XV Brigada per tota l'oficialitat...»[3]

»

Com a coronel, va dirigir la rebel·lió a la Corunya i va organitzar les columnes que van acudir en socors d'Oviedo, participant en el front d'Astúries, a Terol i al de Llevant, on va manar la Divisió 83, del Cos d'Exèrcit de Galícia Durant la campanya de Terol participa en l'ofensiva d'Alfambra amenaçant tota la rereguarda enemiga^[4] El 13 de juny de 1938 entra a Castelló de la Plana com a general al comandament de la Divisió 83, del Cos d'Exèrcit de Galícia.^[5]

Repressió

A la fi de 1939 el maqui mantenien la seva activitat en algunes zones d'Astúries,^[6] tan sols en dues setmanes que van del 28 de setembre al 15 d'octubre es van cometre 52 atracaments a mà armada:

«

«....Pablo Martín Alonso va assumir el comandament sobre la zona guerrillera a fi de procedir a la seva pacificació: va dividir la província en quadrícules per rastellar-los d'un en un i va aplicar una política doble: màxima benevolència pels quals lliuressin les armes i càstig màxim, normalment judici sumaríssim amb pena de mort, per als capturats amb lluita. ..» [7]

»

D'aquesta manera va aconseguir que en pocs dies es presentessin més de 200 guerrillers mentre capturava 55 i donava mort a altres 12. Les pèrdues experimentades per la Guàrdia Civil i la policia van ser també considerables.^[7]

Franquisme

Va ser cap de la Casa Militar del Cap de l'Estat, Director General de la Guàrdia Civil aconseguit el grau de Tinent General va ser nomenat Capità General de Catalunya (1957-62). El 10 de juliol de 1962 i formant part del IX Govern (1962-1965) durant la dictadura franquista, gabinet el vicepresident del qual va ser Agustín Muñoz Grandes va ser nomenat Ministre de l'Exèrcit. El seu nomenament pot explicar-se per la seva acreditada lleialtat a Franco^[8] mentre que els altres cinc nous ministres procedien del catolicisme militant.

Va morir l'11 de febrer de 1964 quan encara era ministre, i gràcies a les seves reformes l'Exèrcit espanyol es componia de 12 divisions capaces d'operar al costat d'altres unitats europees semblants^[9]

Condecoracions

En complir-se el XX aniversari del començament de la Guerra civil, li va ser atorgada la Gran Creu de l'Orde de Cisneros, al mèrit polític.^[10]

Referències

1. Governs d'Espanya 1931-2008
2. José Manuel Martínez Bande (2007); Los años críticos. República, conspiración, revolución y alzamiento; Encuentro, Madrid. pàg. 406
3. José Manuel Martínez Bande (2007); Los años críticos. República, conspiración, revolución y alzamiento; Encuentro, Madrid. pàg. 408
4. Luis Eugenio Togores Sánchez Muñoz Grandes, Esfera, Madrid 2007 ISBN 978-84-9734-626-9, pàgina 185
5. Luis Eugenio Togores Sánchez Muñoz Grandes, Esfera, Madrid 2007 ISBN 978 84-9734-626-9, página 202
6. Luis Suárez Fernández Franco, Ariel, Barcelona 2005, ISBN 84-344-6781-X, pàgina 153
7. Luis Suárez Fernández Franco, Ariel, Barcelona 2005, ISBN 84-344-6781-X, páginas 79-80
8. Luis Suárez Fernández Franco, Ariel, Barcelona 2005, ISBN 84-344-6781-X, página 673
9. Luis Suárez Fernández Franco, Ariel, Barcelona 2005, ISBN 84-344-6781-X, página 743
10. Hemeroteca d'ABC, publicada el 18 de juliol de 1956

Enllaços externs

• Listado de los Gobiernos de Franco
• Horas de despedida para el gran soldado que ha sido hasta hoy el capitán General de Cataluña. Edició del dimarts, 10 de juliol de 1962, pàgina 3 - Hemeroteca - Lavanguardia.es

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Bautista Sánchez González	Capità general de Catalunya 1957-1962	Succeït per: Luis de Lamo y Peris
Precedit per: Antonio Barroso y Sánchez Guerra	Ministre de l'Exèrcit 1962-1964	Succeït per: Camilo Menéndez Tolosa