Nit de cap d'any

Nit de cap d'any

Tipus	dia festiu vigília
Epònim	Cap d'any i Silvestre I
Part de	festa pública a la República Txeca, public holidays in Latvia ^(en) , cicle de Nadal i Cap d'Any
Dia	31 de desembre
Cap d'Any →
Mitjà de comunicació
Format per
New Year's Eve party ^(en)

Focs artificials a Sydney durant la nit de cap d'any del 2008.

La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics. La més nombrosa té lloc a Rio de Janeiro.

Tradició catalana

L'Home dels Nassos segons un almanac del segle xix

Segons la tradició catalana, en aquest dia surt l'Home dels Nassos,^[1] que «té tants nassos com dies té l'any». En fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge té, com tothom, un sol nas, i per tant pot ser qualsevol persona. S'explica de tal forma als nens que s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos en la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. També es mengen 12 grans de raïm per cada una de les campanades de fi d'any.

Tradició espanyola

Als països d'influència espanyola és molt habitual celebrar aquesta festa menjant dotze grans de raïm (un per cada campanada del canvi d'any). D'uns anys ençà s'ha convertit en nit de revetlla celebrada per grans i petits. S'anomena el raïm de la sort.^[2]

Tradició equatoriana

A l'Equador la família crema ninots després d'explicar acudits, en un ritual antic per transmetre esperança. Es porta roba interior groga per atreure la bona sort.

Tradició filipina

A les Filipines es porta roba estampada amb cercles, com a símbol de fortuna. A l'hora de sopar la família fa bots per espantar els mals esperits i sacseja bosses de monedes, abans de menjar fruites rodones servides en plates circulars.

Tradició alemanya

A Alemanya (i altres països on es parla aquesta llengua) es passa per televisió el sainet de Lauri Wylie Der 90. Geburstag (també conegut com a Dinner for One) on una vella dama convida per al seu aniversari el seu únic amic viu, que interpreta tots els antics amics de la colla aixecant-se i seient a diferents cadires cada cop més borratxo. Aquest programa té el rècord de ser l'emissió televisiva més repetida de la història.

Referències

1. Amades 2005: p. 256
2. «Raïm de la sort». Cultura popular de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 2 gener 2015].

Enllaços externs

• capdany.cat Arxivat 2016-03-16 a Wayback Machine.