Camilo Menéndez Tolosa (Santa Cruz de Tenerife, 8 de febrer de 1899 - Madrid, 19 de juny de 1971) va ser un militar espanyol que va ocupar importants càrrecs en el règim del General Franco.
Biografia
Carrera militar
Va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo l'any 1914, ampliant estudis a Saint Cyr (França). Va ser un dels primers oficials de la Legió Espanyola.[1] Ferit en dues ocasions durant la guerra del Rif, ascendeix a l'ocupació de comandant per mèrits de guerra en 1926.
Durant la Segona República Espanyola s'acull a la coneguda com Llei Azaña, la qual cosa va suposar el seu retir forçós amb ocupació de comandant. Participaria en la Guerra Civil Espanyola, combatent en la IV Divisió de Navarra a les ordres de Camilo Alonso Vega.
Franquisme
Finalitzada la contesa, va aconseguir la graduació de coronel, és designat cap del Regiment d'Infanteria Immemorial del Rei n. 1, de guarnició en Madrid (1940-1948). En 1954 ascendeix a general de divisió estant al capdavant de l'11a Divisió i després de la 62a de guarnició a Pamplona. Governador militar del Camp de Gibraltar entre 1957 i 1959, el 28 de novembre de 1959 va ascendir a l'ocupació de Tinent General. Posteriorment va ser Capità general de les regions militars VIII (La Corunya) i VI (Burgos).
Director general de l'Instituto Nacional de Previsión (1948-1950). Aquest mateix any va ser nomenat Governador civil de la província de Santander, ocupant el lloc fins a 1953. Entre 1954 i 1957 va ser Director General de Serveis del Ministeri de l'Exèrcit. Cap de la Casa Militar de Sa Excel·lència el Cap de l'Estat en 1962 fins al seu nomenament com a ministre de l'Exèrcit, càrrec que ocupa des del 20 de febrer de 1964 fins al 29 d'octubre de 1969.
Condecoracions
Referències
Enllaços externs
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
