L'Ossa TRi fou un model de motocicleta de trial que fabricà Ossa Factory d'ençà del 2010 fins al 2015. Es comercialitzava en diverses cilindrades (des dels 125 fins als 300 cc), rebent cadascuna d'elles la denominació comercial corresponent: TR125i, TR250i, TR280i i TR300i. Aquesta denominació remetia d'una banda a la que feia servir per als seus models de trial la històrica marca barceloninaOSSA (la darrera versió dels quals, la TR 303, es comercialitzà de 1983 a 1985), mentre la «i» indicava que els motors gaudien d'injecció electrònica.
Tret de la cilindrada del motor, totes les versions d'aquestes noves TR compartien les mateixes característiques generals: motor de dos tempsmonocilíndric amb injecció electrònica i refrigeració líquida (amb el cilindre inclinat cap enrere), bastidor de crom-molibdè, frens de disc i amortidors de forquilla convencional davant i monoamortidor darrere. La primera versió a fabricar-se -i el primer model posat en producció per la nova empresa gironina- fou la TR280i, un model que es presentà per primer cop en públic el novembre del 2009 al saló de la motocicleta EICMA de Milà.[1][2] La resta de cilindrades (125, 250 i 300 cc) es varen presentar el 2014.
Característiques
Vista del motor de la TR280i
La TRi era una moto innovadora i adoptava algunes solucions que fins al moment no s'havien aplicat mai a vehicles d'aquesta mena. El seu motor es diferenciava de la competència per diferents solucions de disseny que han permès de reduir-ne la superestructura, uns canvis que es reflectien en el cilindre, col·locat amb inclinació reversa (s'inclinava cap enrere); en l'escapament, situat a la part posterior (i en direcció cap enrere); en l'aspiració, situada a la part anterior; en l'alimentació per injecció indirecta i situada al càrter; i en el dipòsit, situat darrere de la roda anterior, darrere del qual hi havia el filtre d'aire i el radiador. Totes aquestes reubicacions de components foren possibles gràcies al sistema d'alimentació per injecció, que permetia la redistribució de diversos elements de la moto (el fet de situar el dipòsit de 2,6 litres a la part alta permetia repartir millor els pesos).[3]
El sistema d'injecció fou dissenyat per l'empresa japonesa Kokusan Denki, i comptava amb avenços tecnològics com ara el seguiment informàtic de tot el procés d'injecció del motor,[4] el qual podia funcionar amb una mescla d'oli i benzina d'entre 0,7% i 0,9%, mentre que per al canvi només calien 350 ml d'oli.
El xassís i la forquilla, fets de tubs, adoptaven la solució de les forquilles invertides. La TR 280i, amb un pes de 64,5 kg, fou en el seu moment la moto de trial més lleugera del mercat (oficialment feia mig quilo menys que el mínim que marca la normativa de la FIM[4]).
↑Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Ossa». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 48. D.L. B 29846-2011.
