Nicholas Ray

Nicholas Ray

(1953)
Biografia
Naixement	7 agost 1911 La Crosse (Wisconsin)
Mort	16 juny 1979 (67 anys) Nova York
Causa de mort	càncer de pulmó
Formació	Universitat de Chicago Lincoln Park High School La Crosse Central High School ^(en)
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor, guionista, realitzador
Activitat	1948 -
Ocupador	Universitat de Binghamton
Obra
Localització dels arxius	Centre Harry Ransom [ FI-054]
Família
Cònjuge	Gloria Grahame (1948–1952)
Fills	Anthony Ray

Nicholas Ray, nom amb què és conegut Raymond Nicholas Kienzle (Galesville, Wisconsin, 7 d'agost de 1911 - Nova York, 16 de juny de 1979) fou un director de cinema estatunidenc.^[1]

Biografia

Va ser el menor de quatre germans. El seu pare, que ja tenia dues filles d'un matrimoni anterior, era alcohòlic. La seva mare treballava al món de l'espectacle. Ray comença a estudiar a la Universitat de Chicago, però es veu obligat a deixar-la el 1932. Es trasllada a Nova York i es canvia el nom. Tornarà a Wisconsin després de rebre una invitació de Frank Lloyd Wright, amb qui havia estudiat en una escola d'arquitectura anomenada Taliesin. Aquest duo, però, no tindrà continuïtat i Ray deixa una altra vegada la seva escola i torna a Nova York.

Amb prou feines 100 dòlars a la butxaca, Ray s'uneix a un grup de teatre d'improvisació de Nova York. Allà coneixerà Elia Kazan. Era cèlebre per la seva manera poc corrent d'empènyer els estudiants fins als seus límits, i aquesta forma d'ensenyar és la que marcarà Ray la resta de la seva vida. De fet, quan Kazan dirigeix A Tree Grows in Brooklyn, la seva primera pel·lícula a Hollywood, contractarà a Ray com a ajudant.

De la ràdio, teatre i televisió passà al cinema, on el 1947 realitzà el seu primer film Els amants de la nit, on ja apareixen els tipus de personatges marginats, constants en totes les seves pel·lícules. En acabar el rodatge d'aquest film es casa amb l'actriu Gloria Grahame, amb la qual rodarà El secret d'una dona, amb Melvyn Douglas i In a Lonely Place, amb Humphrey Bogart. Després roda diverses pel·lícules fins a arribar a Johnny Guitar (1954), que va tenir un gran èxit de taquilla.

Tot seguit d'aquest triomf, Ray s'uneix a la Warner Bros., que li encarregarà la direcció de la famosa Rebel sense causa. Aquesta pel·lícula era en principi una visió dels treballs del doctor Robert M. Lindner sobre els adolescents desobedients i violents. La Warner havia aconseguit els drets d'aquesta obra i tenia pensat que la protagonitzés Marlon Brando i que la dirigís Sidney Lumet. Tanmateix, cap dels dos no va poder participar en aquest projecte.

El tema de la delinqüència juvenil ja era present en tots els mitjans de comunicació nord-americans des de feia temps, la qual cosa va animar Ray a acceptar aquest projecte. De fet, va opinar referent a això: "No m'interessaven ni el psicòpata ni el fill d'una família desestructurada". Tanmateix, poc després, Ray comença a escriure la seva pròpia història, titulada The Blind Run, una crua història de 17 pàgines que comptava amb una sèrie d'escenes violentes i d'actes criminals. A ell s'uneix el productor David Weisbart, amb qui reescriu la història per fer-la més acceptable. A continuació, Ray s'adona de l'absurd de la tesi que pretén transmetre aquest rebel "sense causa": els dolents provenen de famílies pobres, els rics són els bons. "És totalment fals", va dir Ray, "Som tots nosaltres".

Per perfilar el guió, recorre al dinàmic Stewart Stern, un escriptor de 32 anys. Per posar-hi la cirereta, Ray escull James Dean com a protagonista del llargmetratge. Ambdós tenen molt en comú, com per exemple una infantesa desgraciada (el pare de Dean el va abandonar als nou anys), i ambdós eren adults introvertits. La banda sonora de la pel·lícula comptarà amb el molt reconegut Leonard Rosenman, que havia fet la música d'A l'est de l'edèn, d'Elia Kazan. Tanmateix, la Warner Bros. no estava gaire d'acord en l'elecció de l'actor principal. La companyia preferia actors joves, estrelles ascendents com Robert Wagner, Tab Hunter o John Kerr. Com a estrella femenina de la pel·lícula, acudeix a Natalie Wood, que només comptava llavors amb 16 anys.

James Dean mor una setmana abans de l'estrena mundial. Es converteix llavors en una icona entre la joventut mundial, i Ray es veu molt afectat per aquesta mort. En un desesperat intent de substituir-lo, dirigeix Rei de reis i 55 dies a Pequín, durant el rodatge de la qual pateix una malaltia cardíaca. Aquest va ser el principi del final de la seva carrera.

Al final de la seva vida, es va tornar alcohòlic i jugador compulsiu. La seva fortuna es va esvair en un tres i no res. El 1969, a la Universitat de Chicago, coneix la seva quarta i última esposa, una estudiant de la facultat anomenada Susan Schwartz, de només 18 anys; ell en té 58.

Va participar com a actor en Der amerikanische Freund de Wim Wenders (1976). Els seus múltiples problemes amb la justícia només van acabar amb la seva mort el 1979.

Imaginari i temàtica

Nicholas Ray fou un director atípic al Hollywood de la dècada dels 50 perquè tractà temes poc desenvolupats i clarament innovadors dins la indústria cinematogràfica estatunidenca. No tan sols la temàtica de Ray fou novetat, sinó la seva estètica formal emmarcada dins les tendències del maniersime cinematogràfic i el cinema crepuscular. Aquests corrents es caracteritzen pel trencament amb els valors del classicisme (la transparència, la narrativa lineal i la causalitat en l'ordre). Dins de l'imaginari d'autor de Nicholas Ray es poden distingir alguns temes tractats a diferents pel·lícules seves ^[2][3]

• La joventut: Nicholas Ray tracta el tema de la joventut a pel·lícules com Els amants de la nit (They Live by Night), Truqueu a qualsevol porta (Knock on Any Door), Rebel sense causa (Rebel Without a Cause), The Lusty Men, Johny Guitar o Victoria amarga (Bitter Victory). Els joves d'aquestes pel·lícules, sovint segueixen el patró o arquetip de jove vitalista i impulsiu que viu en un entorn hostil que no el deixarà escapar. L'objectiu d'aquests joves acostuma a ser la supervivència dins una societat que no els vol comprendre.
• El romanticisme: els personatges de Nicholas Ray viuen un romanticisme profund i molt intens, quasi shakespearià a causa del seu vitalisme. La majoria de les seves pel·lícules ens presentaran personatges que veuran en l'amor una via per sobreviure, però el destí o fatalisme s'acabarà imposant sobre aquesta possibilitat. El tema del romanticisme és present a pel·lícules com: Els amants de la nit (They Live by Night), Truqueu a qualsevol porta (Knock on Any Door), Rebel sense causa (Rebel Without a Cause), In a Lonely Place.
• La irracionalitat: degut a l'entorn hostil en el que viuen els personatges de Nicholas Ray, aquests es veuran sovint, dominats per impulsos irracionals i violents. Aquesta violència, normalment present en els personatges masculins de Nicholas Ray, es presenta com l'única via possible per sobreviure i escapar, després de la fallida del romanticisme o l'ascens social proposat per la societat americana. Aquest tema està present el les següents pel·lícules: Truqueu a qualsevol porta (Knock on Any Door), Rebel sense causa (Rebel Without a Cause), The Lusty Men, Johny Guitar, In a Lonely Place.

Filmografia

Any	Títol	Productora	Protagonistes	Notes
1948	Els amants de la nit	RKO Pictures	Cathy O'Donnell / Farley Granger / Howard Da Silva	They Live by Night
1949	Truqueu a qualsevol porta	Santana Productions	Humphrey Bogart / John Derek	Knock on Any Door
1949	El secret d'una dona	RKO Pictures	Maureen O'Hara / Melvyn Douglas / Gloria Grahame	A Woman's Secret
1949	Roseanna McCoy	Samuel Goldwyn Co.	Farley Granger / Joan Evans	Irving Reis surt als crèdits tot i que va ser reemplaçat per Ray als dos mesos de rodatge
1950	In a Lonely Place	Santana Productions	Humphrey Bogart / Gloria Grahame
1950	Nascuda per al mal	RKO Pictures	Joan Fontaine / Robert Ryan	Born to Be Bad
1951	Infern als núvols	RKO Pictures	John Wayne / Robert Ryan	Flying Leathernecks Technicolor
1951	The Racket	RKO Pictures	Robert Mitchum / Robert Ryan	Va dirigir algunes escenes
1952	Terreny perillós	RKO Pictures	Robert Ryan / Ida Lupino	On Dangerous Ground Lupino va dirigir algunes escenes quan Ray va caure malalt
1952	Macau	RKO Pictures	Robert Mitchum / Jane Russell / William Bendix	Mascao. Va prendre el relleu de Josef von Sternberg després que va ser acomiadat durant el rodatge
1952	The Lusty Men	Wald-Krasna Productions	Robert Mitchum / Susan Hayward	Robert Parrish va dirigir algunes escenes quan Ray va caure malalt
1952	Androcles and the Lion	RKO Pictures	Jean Simmons / Victor Mature	Dirigida una escena extra després del rodatge que no es va utilitzar
1954	Johnny Guitar	Republic Pictures	Joan Crawford / Sterling Hayden	Trucolor
1955	Busca el teu refugi	Pine-Thomas Productions	James Cagney / John Derek	Run for Cover Technicolor
1955	Rebel sense causa	Warner Bros.	James Dean / Natalie Wood / Sal Mineo	Rebel Without a Cause Warnercolor
1956	Sang calenta	Columbia Pictures	Jane Russell / Cornel Wilde	Hot Blood Technicolor
1956	Més poderós que la vida	20th Century Fox	James Mason / Barbara Rush	Bigger Than Life Color
1957	L'autèntica història de Jesse James	20th Century Fox	Robert Wagner / Hope Lange / Jeffrey Hunter	L'autèntica història de Jesse James Color
1957	Bitter Victory	Columbia Pictures, Laffont Productions, Transcontinental Films	Richard Burton / Curd Jürgens
1958	El vent travessa els Everglades	Schulberg Productions	Burl Ives / Christopher Plummer	Fired during filming / Wind Across the Everglades Technicolor
1958	Party Girl	Metro-Goldwyn-Mayer, Euterpe	Robert Taylor / Cyd Charisse	Metrocolor
1960	Les dents del diable	Gray Film-Pathé, Joseph Janni-Appia Films, Magic Film	Anthony Quinn / Peter O'Toole	The Savage Innocents Technicolor
1961	Rei de reis	Samuel Bronston Productions	Jeffrey Hunter / Rip Torn / Robert Ryan	King of Kings Technicolor
1963	55 dies a Pequín	Samuel Bronston Productions	Charlton Heston / Ava Gardner / David Niven	55 Days at Peking Technicolor
1974	Wet Dreams (segment "The Janitor")
1976	We Can't Go Home Again			film experimental
1978	Marco			Curtmetratge
1980	Lightning Over Water			Part documental / Eastmancolor

Referències

1. Coma, Xavier. Diccionari del cinema negre. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 222-224. ISBN 9788429730838. 
2. Bernard., Eisenschitz,. Nicholas Ray: an American journey. Pbk. ed. Londres: Faber and Faber, 1996. ISBN 9780571178308. 
3. 1928-, Wagner, Jean,. Nicholas Ray. Madrid: Cátedra, 1994. ISBN 8437612497. 

Enllaços externs

• Fotografies