Curd Jürgens Naixement (de) Curd Gustav Andreas Gottlieb Franz Jürgens 13 desembre 1915 Solln (Alemanya) Mort 18 juny 1982 (66 anys)Viena (Àustria) Causa de mort infart de miocardi Sepultura cementiri central de Viena , Gruppe 32C, Nummer 54 Ocupació director de cinema , actor , actor de veu , actor de cinema , actor de teatre , actor de televisió Activitat 1935 - Cònjuge valor desconegut (1978–1982) , mort de la persona valor desconegut (1958–1977) , divorci Eva Bartok (1955–1956) , divorci Judith Holzmeister (1947–1955) , divorci valor desconegut (1937–1947) , divorci Pare Curd Jürgens
Curd Gustav Andreas Gottlieb Franz Jürgens (13 de desembre de 1915 - 18 de juny de 1982 ) va ser un actor alemany que va tenir certa relació parental alemany -francès . En idioma anglès apareix generalment el nom sense dièresi com Curt Jurgens . L'any 1945 Jürgens va adoptar la ciutadania austríaca.
Carrera
Curd Jürgens va néixer a Solln , aleshores regne de Baviera (Alemanya ). El seu pare, Kurt,era un comerciant d'Hamburg, i la seva mare, Marie-Albertine, era una professora francesa.[ 1] [ 2] Va començar la seva carrera treballant com periodista abans de fer de representant de la que seria la seva esposa, l'actriu Lulu Basler .
Va passar la major part de la seva carrera cinematogràfica inicialment als estudis que hi havia a la ciutat de Viena . Jürgens fou molt crític amb el Nacionalsocialisme a la seva Alemanya natal. El 1944 fou enviat a un camp d'internament a Hongria com a "políticament no fiable".[ 3]
Jürgens va passar a interpretar soldats en moltes pel·lícules de guerra. Entre les actuacions destacades destaquen el seu paper a la pel·lícula Des Teufels General (1955), un retrat de ficció d'Ernst Udel , as volador de la Primera Guerra Mundial i general de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial , seguit de la pel·lícula de Roger Vadim Et Dieu… créa la femme protagonitzada per Brigitte Bardot .
La primera pel·lícula de Jürgens a Hollywood va ser The Enemy Below (1957), en la qual va retratar al comandant d'un U-Boot . El 1962 va interpretar al general alemany Günther Blumentritt a The Longest Day (1962). Més tard, a la pel·lícula de James Bond L'espia que em va estimar (1977), va interpretar al vilà Karl Stromberg, un industrial sociopàtic que volia transformar el món en un paradís oceànic. La seva darrera aparició al cinema va ser Maître Legraine, al costat d'Alain Delon i Claude Jade en el thriller d'espies Teheran 43 (1981). A la televisió en anglès, va interpretar al canceller Otto von Bismarck en diversos episodis de la sèrie de la BBC Fall of Eagles (1974) i va aparèixer com a general Vladimir a la sèrie Smiley's People de la BBC (1982).
Tot i que va aparèixer a més de 100 pel·lícules, Jürgens també va ser un actor de teatre notable. Va ser membre de diversos teatres de Viena (Volkstheater 1938-1941, Burgtheater 1940-1953 i 1965-1968, entre d'altres). Va interpretar Jedermann d'Hugo von Hofmannsthal al Festival de Salzburg des del 1973 fins al 1977, possiblement el paper més destacat d'un actor masculí de parla alemanya. El 1966 va aparèixer una petita estada a Broadway a l'Eugene O'Neill Theatre davant de Geraldine Page , dirigit per George Schaefer .[ 4]
La seva última actuació escènica va ser amb l'Òpera de l'Estat de Viena el 9 de març de 1981 com a Bassa Selim a l'òpera Die Entführung aus dem Serail de Mozart.[ 5] També va dirigir algunes pel·lícules d'èxit limitat, com ara Bankraub in der Rue Latour , i va escriure guions, com ara Bonus on Death .
Va titular la seva autobiografia de 1976 ... und kein bißchen weise (I no una mica savi ).[ 6]
Vida personal
Jürgens tenia una casa a França, però sovint tornava a Viena per actuar als escenaris. Va morir d'un atac de cor el 18 de juny de 1982. Jürgens havia patit un atac de cor alguns anys abans. Durant aquest, va tenir una experiència propera a la mort on va afirmar que havia mort i anat a l'infern. Jürgens va ser enterrat al cementiri central de Viena.
Feia 1,92 metres d'alçada.[ 7] Brigitte Bardot el va anomenar "l'armari normand " durant el seu treball a Et Dieu... créa la femme .[ 8]
Jürgens va estar casat amb:
Lulu Basler, actriu (15 de juny de 1937 – 8 d'octubre de 1947) (divorciat)
Judith Holzmeister (16 d'octubre de 1947 – 1955) (divorciat)
Eva Bartok (13 d'agost de 1955 – 1956) (divorciat)[ 9]
Simone Bicheron (14 de setembre de 1958 – 1977) (divorciat)
Margie Schmitz (21 de març de 1978 – 18 de juny de 1982) (la seva mort)
Filmografia parcial
Königswalzer (1935) - Kaiser Franz Joseph d'Àustria
Familienparade (1936) -Graf Erik Stjernenhö
Die Unbekannte (1936) -Hans Wellenkamp
Liebe kann lügen (1937) -Student Holger Engström
Zu neuen Ufern (1937) -Bobby Wells' Friend
Tango Notturno (1937) -Friend of Jac, Musician (uncredited)
Das Mädchen von gestern Nacht (1938) -Die drei Attachés (uncredited)
Salonwagen E 417 (1939) -Prinz Heinrich Karl
Weltrekord im Seitensprung (1940) -Peter Enderlein, Kapellmeister
Herz ohne Heimat (1940) -Bob (uncredited)
Operetta (1940) -Karl Millöcker
Stimme des Herzens (1942) -Volontär Drews
Wen die Götter lieben (1942) -Emperador Josep II
Frauen sind keine Engel (1943) -Bandini
Ein glücklicher Mensch (1943) -Petersen
Ein Blick zurück (1944) -Dr. Erich Thienwiebel
Eine kleine Sommermelodie (1944) -Wolfgang Schwab
Das singende Haus (1948) -Bandleader Hans Storch
Hin und her (1948) -Prinz Bernardo
Der Engel mit der Posaune (1948) -Graf Leopold Thraun
An klingenden Ufern (1948) -Stefan Keller
Der himmlische Walzer (1948) -Clemens M. Weidenauer
Verlorenes Rennen (1948) -George Miller
Das Kuckucksei (1949) -Dr. Kurt Walla
Lambert fühlt sich bedroht (1949) -Roland
Hexen (1949) -Heinz Wagner
Wiener Mädeln (1949) -Graf Lechenberg
Prämien auf den Tod (1950) -Gunarson, Opera Tenor
Der Schuß durchs Fenster (1950)
Küssen ist keine Sünd (1950) -Kammersänger Felix Alberti
Die gestörte Hochzeitsnacht (1950) -Lawrence Vinning
Eine seltene Geliebte (1950) -Sascha Borotraz
Ein Lächeln im Sturm (1951) -Jean Langrand
Geheimnis einer Ehe (1951) -Conductor Felix Adrian
Der schweigende Mund (1951) -Architect Reinhold
Gangsterpremiere (1951) -Kommissar
Haus des Lebens (1952) -Axel Jolander
Knall und Fall als Hochstapler (1952) -John Vandergold
1. April 2000 (1952) -Capitano Herakles
Du bist die Rose vom Wörthersee (1952) -Composer Jack Long
Praterherzen (1953) -Toni Brandstetter
Man nennt es Liebe (1953) -Peter Malmö
Musik bei Nacht (1953) -Hans Kersten
Der letzte Walzer (1953) -Rittmeister Graf Sarassow
Alles für Papa (1953) -Clemens Haberland
Meines Vaters Pferde I. Teil Lena und Nicoline (1954) -Pat
Eine Frau von heute (1954) -Heinz Bender
Rummelplatz der Liebe (1954) -Toni
Gefangene der Liebe (1954) -Willi Kluge
Orient Express (1954) -Bate
Das Bekenntnis der Ina Kahr (1954) -Paul Kahr
Du bist die Richtige (1955) -Stefan Selby
Des Teufels General (1955) -Gen. Harry Harras
Liebe ohne Illusion (1955) -Walter
Die Ratten (1955) -Bruno Mechelke
Les héros sont fatigués (1955) -Wolf Gerke
Du mein stilles Tal (1955) -Gerd
Teufel in Seide (1956) -Thomas Ritter
Die goldene Brücke (1956) -Balder
Ohne Dich wird es Nacht (1956) -Dr. Robert Kessler
Et Dieu… créa la femme (1956) -Eric Carradine
Londra chiama polo Nord (1956) -Colonel Bernes
Michael Strogoff (1956) -Michel Strogoff
Bitter Victory (1957) -Major Brand
Œil pour œil (1957) -Dr. Walter
Les Espions (1957) -Alex
The Enemy Below (1957) -Von Stolberg
Tamango (1958) -Captain John Reinker
This Happy Feeling (1958) -Preston Mitchell
Me and the Colonel (1958) -Colonel Prokoszny
The Inn of the Sixth Happiness (1958) -Captain Lin Nan
Der Schinderhannes (1958) -Johann 'Schinderhannes' Bückler
Le vent se lève (1959) -Eric Muller
El ferri de Hong Kong (Ferry to Hong Kong) (1959) -Mark Bertram Conrad
The Blue Angel (1959) -Professor Immanuel Rath
Katia (1959) -Tsar Alexandre II
I Aim at the Stars (1960) -Wernher von Braun
Schachnovelle (1960) -Werner von Basil
Gustav Adolfs Page (1960) -Gustau Adolf de Suècia
Bankraub in der Rue Latour (1961) -Cliff MacHardy
Girl in a Suitcase (1961) Rich Guy in Boat
Le Triomphe de Michel Strogoff| (1961) -Michel Strogoff
Il disordine (1962) -Carlo's Father
The Longest Day (1962) -General Günther Blumentritt
I Don Giovanni della Costa Azzurra (1962) -Mr. Edmond
Die Dreigroschenoper (1963) -Capità Macheath
Miracle of the White Stallions (1963) -Gen. Tellheim
Of Love and Desire (1963) -Paul Beckmann
Château en Suède (1963) -Hugo Falsen
Hide and Seek (1964) -Hubert Marek
Begegnung in Salzburg (1964) -Hans Wilke, General Director
Les Parias de la gloire (1964) -Ludwig Goetz
Psyche 59 (1964) -Eric Crawford
DM-Killer (1965) -Kurt Lehnert
Lord Jim (1965) -Cornelius
Das Liebeskarussell (1965) -Stefan von Cramer
Zwei Girls vom Roten Stern (1966) -Dave O'Connor
Der Kongreß amüsiert sich (1966) -Czar Alexander I
Wie tötet man eine Dame? (1966) -Gérard van Looch / Giant
Le jardinier d'Argenteuil (1966) -The Baron
Dalle Ardenne all'inferno (1967) -General Edwin von Keist
The Karate Killers (1967) -Carl von Kessen
Der Lügner und die Nonn (1967) -The Cardinal
Pas de Roses pour OSS 117 (1968) -Il Maggiore
Der Arzt von St. Pauli (1968) -Dr. Jan Diffring
Babeck (1968, TV miniseries) -Babeck
The Assassination Bureau (1969) -Gen. von Pinck
Battle of the Commandos (1969) -Gen. von Reilow
Auf der Reeperbahn nachts um halb eins (1969) -Hannes Teversen
Battle of Britain (1969) -Baron von Richter
Bitka na Neretvi (1969) -Lohring
Ohrfeigen (1970) -Thomas Nathan Terbanks
Das Stundenhotel von St. Pauli (1970) -Kommissar Canisius
The Invincible Six (1970) -Baron
Hello-Goodbye (1970) -Baron De Choisis
Der Pfarrer von St. Pauli (1970) -Konrad Johannsen
Cannabis (1970) -Henri Emery
The Mephisto Waltz (1971) -Duncan Mowbray Ely
Käpt’n Rauhbein aus St. Pauli (1971) -Captain Markus Jolly
Nicolau i Alexandra (1971) -the German Consul to Switzerland
Fieras sin jaula (1971) -Ronald Marvelling
Kill! Kill! Kill! Kill! (1971) -Grueningen
Wie bitte werde ich ein Held? (1972) -Russian general
Der Kommissar (TV) (1972-1973) -Harald Bergmann / Dr. Hochstätter
The Vault of Horror (1973) -Sebastian (segment 3 "This Trick'll Kill You")
Profession: Adventurers (1973) -Alvarez
Soft Beds, Hard Battles (1974) -General Von Grotjahn
Fall of Eagles (televisió, 1974) -Otto von Bismarck
Radiografia di una Svastika (1974)
Cagliostro (1975) -Cardinal Braschi
Derrick – Season 2, episode 4: "Madeira" (1975) -Paul Bubach
Der zweite Frühling (1975) -Fox
Povero Cristo (1976) -Man Engaging Giorgio
Auch Mimosen wollen blühen (1976) -Josef Popov
Ab morgen sind wir reich und ehrlich (1976) -Senator Shelton
Folies bourgeoises (1976) -Le bijoutier
L'espia que em va estimar (1977) -Karl Stromberg
Schöner Gigolo, armer Gigolo (1978) -Prince
Breakthrough (1979) -Gen. Hofmann
Missile X – Geheimauftrag Neutronenbombe (1979) -Baron Marchant
La noia d'or (Goldengirl) (1979) -Dr. Serafin
La lunga strada senza polvere (1979) -Cameo (uncredited)
La Gueule de l'autre (1979) -Wilfrid
Warum die UFOs unseren Salat klauen (1979) -UFO Commander
The Sleep of Death (1980) -Count St. Alyre
Teheran 43 (1981) -Maître Legraine
Collin (telefilm, 1981) -Hans Collin
Smiley's People (BBC TV, 1982) -General Vladimir
Referències
↑ "Curt Jurgens, War Films' Star" (Free Preview) The New York Times De subscripció o mur de pagament
↑ "The Man You'll Love to Hate" (Free Preview) The New York Times De subscripció o mur de pagament
↑ Karney , Robyn. The Movie Stars Story . Outlet, 1984.
↑ The Great Indoors by Irene Kamp, Eugene O'Neill Theatre , January 17 – February 5, 1966, Playbill
↑ Die Entführung aus dem Serail , 9 March 1981 , Vienna State Opera
↑ Jürgens, Curd. ... und kein bißchen weise , Múnic, Droemer Knaur (1976). ISBN 3-85886-054-9
↑ Sill , Oliver. Zerbrochene Spiegel (en alemany). Walter de Gruyter , 1991, p. 227. ISBN 978-3-11-012697-6 [Consulta: 8 maig 2009]. quoting Holba et al. Reclams deutsches Filmlexikon , Stuttgart 1984, p. 181, ISBN 978-3-15-010329-6
↑ «Curd Jürgens im Porträt » (en alemany). Hubert Burda . [Consulta: 8 maig 2009]. [Enllaç no actiu ]
↑ "Eva Bartok, 72, Actress in Films of 50's and 60's" (obituary), Associated Press in The New York Times , 5 August 1998
Enllaços externs
1932–68 1983–2000 2001–present