Els motors de combustió interna alternatius, vulgarment coneguts com a motors d'explosió (gasolina) i motors dièsel, són motors tèrmics en els quals els gasos resultants d'un procés de combustió empenyen un èmbol o pistó, desplaçant a l'interior d'un cilindre i fent girar un cigonyal, obtenint finalment un moviment de rotació.
El funcionament cíclic d'aquests motors implica la necessitat de substituir els gasos de la combustió per nova barreja d'aire i combustible a l'interior del cilindre, aquest procés s'anomena renovació de la càrrega.
Els motors esmentats es poden classificar de la següent manera:
Existeixen variants dels dos cicles tant en dièsel com en gasolina, tenint cadascun el seu àmbit d'aplicació.
Els motors comuns tenen una única cara activa (motors de simple efecte), ja que només la cara superior del pistó està en contacte amb el fluid motor (barreja carburador i gasos de combustió), de manera que l'efecte útil es produeix sempre en el mateix sentit, durant la carrera descendent del pistó. En canvi, en els motors de doble efecte, les dues cares del pistó són actives, produint efecte útil a les dues curses del pistó.
Els motors atmosfèrics són aquells en els quals la pressió en l'admissió és l'atmosfèrica (o una mica menor), a diferència dels sobrealimentats, en què la pressió d'admissió és superior a l'atmosfèrica, per al que s'empra un compressor (generalment turbocompressor). Els motors sobrealimentats s'empren cada vegada més, ja que mantenint la mida del motor (pes) proporcionen major potència. Addicionalment, en independitzar el motor de la pressió atmosfèrica exterior, s'aconsegueix pal·liar la pèrdua de rendiment en treballar a gran alçada. En tot cas convé evitar en els motors de Cicle Otto el fenomen de la Detonació (motor alternatiu).
Les principals avantatges d'aquests motors, que han motivat el seu gran desenvolupament són:
No obstant això, aquests motors no estan exempts d'inconvenients, entre els quals cal assenyalar:
En algunes aplicacions, el motor alternatiu s'ha substituït amb èxit per una turbina, i s'han comercialitzat ja automòbils elèctrics, si bé amb autonomia limitada a causa del pes de les bateries, i solars. El principal handicap d'aquests dos últims sistemes és que les prestacions del vehicle són notablement inferiors a les proporcionades per un motor de combustió interna alternatiu, pel que la seva demanda és molt reduïda.
Són els motors utilitzats amb més freqüència en aplicacions autònomes (independents de la xarxa elèctrica) emprant-se en els automòbils, motos i ciclomotors, camions i altres vehicles terrestres, incloent maquinària d'obres públiques, maquinària agrícola i ferrocarril, també són d'aquest tipus els motors marins, inclosos els petits motors forabord. Igualment van ser emprats en els inicis de l'aviació, si bé amb posterioritat han estat substituïts per motors a turbina (turbohèlice o turboreactors) amb millor consum específic d'empenyiment, mantenint-se només en petits motors.
En aplicacions estacionàries, s'empren en grups generadors d'energia elèctrica, normalment d'emergència, entrant en funcionament quan falla el subministrament elèctric, i per l'accionament de màquines diverses en els àmbits industrial (bombes, compressors, etc.) i rural (tallagespa, serres mecàniques, etc.) generalment quan no es disposa d'alimentació elèctrica.