Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol·lo). En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l'Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel·les".[2]
Va col·laborar assíduament a les revistes literàries El Pont, Reduccions. Revista de poesia i Canigó, i al setmanari comarcal 9 País, de Figueres, on va exercir molts anys la docència (com a professora de l'IES Ramon Muntaner i a les Escolàpies), tant en la seva especialitat com en la de literatura catalana.[cal citació] També va ensenyar català a l'Institut Ramon Muntaner Durant, clandestinament durant un any i després oficialment.[3] Als anys 60 va participar en diverses ocasions a la Festa de la Poesia, organitzada per la Societat Coral Erato i animada pel seu bon amic el poeta empordanès Carles Fages de Climent.[cal citació]
La seva trajectòria com a narradora continuà amb el recull de narracions Artemísia (1989), les novel·les L'agent del rei (1991) i El violí d'Auschwitz (1994), reconeguda amb el Premi Novel·la de l'Any1995, i el nou recull La daurada Parmèlia i altres contes (1991). Va reunir tota la seva poesia, produïda des de 1965, a Columna d'hores (1990). Encara posteriorment produí la novel·la Quadern d'Aram (1997) i el recull Nit de 1911 (1999), que li valgué el premi Octavi Pellissa.
Pel seu interès pel món clàssic va publicar també les obres divulgatives Relats de mitologia: els déus (1996), Relats de mitologia: els herois (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997). Igualment, va impartir nombrosos cursets de divulgació de la mitologia grega per a professors i públic en general.
Part de la seva obra literària va ser musicada per Josep Tero en l'espectacle Et deixaré la veu (2002), recollit en el disc del mateix nom.
L'any 2009 la companyia GespaTeatre, de Palamós, va produir i estrenar l'espectacle "Els llavis closos", que, amb dramatúrgia de Joan Gasull i Batlle, posava en escena fragments de tres novel·les de l'autora: Les closes, El violí d'Auschwitz i Quadern d'Aram, així com una selecció de la seva poesia.[4]
En el desè aniversari de la seva mort, el 2010, Edicions Vitel·la va reunir i publicar la seva obra poètica completa, prologada pel seu amic personal Sam Abrams.[5][6][7][8]
Llista d'obres
Narrativa
Les closes (Premi Josep Pla, 1978)
No em dic Laura (1981)
Viola d'Amore (1983)
Sandàlies d'escuma (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica de narrativa catalana, 1985)
Artemísia (1989)
La daurada Parmèlia i altres contes (1991)
L'agent del rei (1991)
El violí d'Auschwitz (1994, Premi Novel·la de l'Any 1995) (traduït a molts idiomes: portuguès, gallec, espanyol, italià, polonès, serbi, croata, grec modern, anglès, alemany, holandès, suec, danè, finès)[9]
Maria Àngels Anglada ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell com una de les dones que mereixen un carrer.[11]
Diverses poblacions del país li han dedicat un carrer, una plaça, una avinguda: Figueres, Girona, Salt, Cambrils, Sant Vicenç de Castellet, Vilablareix, Granollers, Vilafant, La Garriga, l'Armentera, Malgrat de Mar... La ciutat de Barcelona hi ha dedicat uns Jardins. A Vic, on havia nascut, hi ha un parc que du el seu nom.[12] I a Figueres, on va morir, hi ha l'escola Maria Àngels Anglada.[13]
La Universitat de Girona va crear el 28 d'octubre de 2004 la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent, amb l'objectiu de perpetuar la memòria i estudiar l'obra dels escriptors que li donen nom, a través de jornades de treball, seminaris, cursos, itineraris, estudis i publicacions, destinats a contribuir a la divulgació d'una obra literària feta a l'ombra dels clàssics.[14]
Referències
↑ 1,01,1«Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2013. [Consulta: 21 octubre 2013].
.jpg)
.svg)
