Lluís Antoni Santaló i Sors
| Lluís Santaló investit doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona a l'Ajuntament de Girona. (1986, ajuntament de Girona) |
|
|
Naixement | 9 octubre 1911 Girona |
---|
Mort | 22 novembre 2001 (90 anys) Buenos Aires (Argentina) |
---|
|
President interí Unión Matemática Argentina |
---|
1967 – 1968 ← José Babini – Alberto González Domínguez → |
|
|
Formació | Universitat de Princeton (1948–1949) Universitat d'Hamburg (1934–1936) Universitat Central (1927–1934) |
---|
Tesi acadèmica | Nuevas aplicaciones al concepto de medida cinemática en el plano y en el espacio (1936 ) |
---|
Director de tesi | Wilhelm Blaschke i Pedro Pineda y Gutiérrez |
---|
|
Camp de treball | Geometria diferencial, geometria integral, matemàtiques, geometria no euclidiana i història de les matemàtiques |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, escriptor |
---|
Ocupador | Universitat de Buenos Aires (1957–) Universitat Nacional de La Plata (1949–1957) Universitat Nacional del Litoral (1939–1948) Exèrcit de l'Aire i de l'Espai Espanyol (1936–1939) |
---|
Membre de | |
---|
|
Conflicte | Guerra Civil espanyola |
---|
|
Estudiant doctoral | Fernando Affentranger, Alberto Ayub, Graciela Birman, Ana Guerrero, Flora Gutiérrez Giusti, Liliana Gysin, Guillermo Keilhauer, Raúl Luccioni, Úrsula Molter, Ricardo Noriega, Fausto Toranzos, Leticia Varela i Rebeca Guber |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Germans | Marcelo Santaló Sors |
---|
|
|
Lluís Antoni Santaló i Sors (Girona, 9 d'octubre de 1911 – Buenos Aires, 22 de novembre de 2001) fou un matemàtic català de fama internacional, especialista en geometria, pioner i millor exponent de la geometria integral i també un prestigiós professor universitari, divulgador científic i expert en didàctica de les matemàtiques.
El 1939, a causa de la Guerra Civil espanyola i la inestabilitat política europea, s'exilià a l'Argentina, país que l'acollí i on es quedà a viure, es casà i formà una família. Allà exercí de professor a diverses universitats i publicà la majoria dels seus treballs. Fou autor de més de 150 articles científics en revistes periòdiques, 25 llibres de contingut científic i més de 80 publicacions entre articles de divulgació, conferències publicades i treballs sobre didàctica matemàtica.
A l'Argentina i a la comunitat matemàtica internacional també és conegut amb el nom en castellà Luis Antonio Santaló Sors o Luis Santaló. En català, també se sol escurçar a Lluís Santaló.
Biografia
Nascut el 9 d'octubre de 1911 a la ciutat de Girona va traslladar-se a Madrid als setze anys i va doctorar-se en ciències exactes per la Universitat Complutense de Madrid.
Després de treballar a Hamburg, Alemanya, amb el professor Wilhelm Blaschke, el qual el va introduir en la geometria integral, el 1936 retorna a Espanya però a l'inici de la Guerra Civil espanyola és mobilitzat al front. A la fi de la guerra s'exilia a França, on és fet presoner i dut en un camp de concentració. A la seva sortida el matemàtic Julio Rey Pastor l'invita a visitar Argentina, país en el qual viu des de 1939.
Al país sud-americà desenvolupà la seva activitat científica i docent, especialment a la Universitat del Litoral, de la ciutat de Rosario, en la qual coincideix amb Beppo Levi. El 1949 viatja fins als Estats Units on amplia coneixements a les universitats de Chicago i Princeton. A partir de 1950 el seu treball matemàtic al voltant de la geometria el farà internacionalment conegut. Convençut que l'educació matemàtica és necessària per al desenvolupament dels països, ha publicat centenars de treballs divulgatius, modernitzant l'ensenyament d'aquesta matèria.
El 1983 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seves investigacions al voltant de la geometria.
Lluís Santaló morí l'any 2001 a Buenos Aires.
Fons personal
L'any 2007 la Càtedra Lluís A. Santaló d'Aplicacions de la Matemàtica, conjuntament amb la Biblioteca de la Universitat de Girona, va iniciar la tasca de recopilar tota l'obra de Lluís Santaló, fins aleshores dispersa, i fer-la accessible a tota la comunitat científica. Es van cercar els més de 200 articles en diferents institucions i biblioteques de tot el món i es van adquirir els llibres que Santaló va escriure.[1]
Actualment, els llibres del Fons Lluís A. Santaló es poden consultar a la Biblioteca del campus Montilivi de la Universitat de Girona i gran part dels articles es poden consultar en format digital al Repositori de Fons Especials (DUGi) de la Universitat de Girona.[2]
Enllaços externs
Referències
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |