Múscul geniohioidal

Geniohioidal

El múscul geniohioidal està etiquetat al centre, en la part superior esquerra (vista anterior).
Músculs extrínsecs de la llengua (costat esquerre).
Detalls
Llatí	Musculus geniohyoideus
Part de	músculs suprahioidals
Origen	En l'apòfisi geniana superior de la mandíbula.[1]
Inserció	En el cos de l'os hioide.[1]
Innervació	deep branches of cervical plexus ^(en)
Accions	Eleva i projecta l'os hioide.[1]
Identificadors
TA	A04.2.03.007
FMA	46325  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.393
Termes anatòmics dels músculs

El múscul geniohioidal (musculus geniohyoideus),^{[nota 1]} és un múscul parell, petit, de forma cilindroide. Està situat per sobre del milohioidal i s'estén a dreta i esquerra de la línia mitjana, des de l'os hioide fins a la símfisi del mentó.

Per dalt, el geniohioidal s'insereix en l'espina mentoniana inferior de la mandíbula per mitjà de fibres tendinoses curtes. Des d'aquí es dirigeix obliquament cap a baix i enrere, eixamplant-se de manera gradual a mesura que se separa de la mandíbula. Finalment, queda fixat en la part mitjana de la cara anterior de l'os hioide. La seva línia d'inserció hioidal està representada per una mena d'U estesa (⊃); la concavitat, dirigida cap a fora, envolta la vora interna del múscul hioglòs. Els dos geniohioidals, estan en contacte en la línia mitjana; un interstici poc diferenciat, separa l'un de l'altre. Per sota, queden recoberts pel múscul milohioidal, i es relacionen per la seva cara superior (bucal) amb la glàndula sublingual, el genioglòs i la mucosa del sòl de la boca.

El geniohioidal està irrigat per una o dues branques de les artèries lingual i sublingual, que irriguen el múscul i la glàndula sublingual. Està innervat pel primer nervi espinal (C1) a través del nervi hipoglòs (NC XII). Les fibres procedents d'aquest nervi arriben al múscul per la seva cara profunda.^[2]

El geniohioidal té diverses accions:^[2]

• Empeny l'os hioide cap endavant i amunt,^[3]:346 si es recolza com a punt fix en la mandíbula.
• Escurça el sòl de la boca –depressor de la mandíbula–, si pren per punt fix l'os hioide, prèviament immobilitzat per la contracció dels seus músculs depressors.
• Eixampla la faringe i dilata la laringe com a assistent de la respiració.^[4]

Notes

1. El prefix grec "genio-" significa "barbeta". Vegeu medical-dictionary

Referències

1. «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 29 gener 2014].
2. Moore, Keith L.; Dalley, Arthur F. (2009). Anatomía con orientación clínica. (6ª edició). Mèxic: Editorial Médica Panamericana.
3. Singh, Inderbir. Essentials of anatomy. 2nd ed.. New Delhi: Jaypee Bros., 2009. ISBN 978-81-8448-461-8. ^{[Enllaç no actiu]}
4. Takahashi, S. «Breathing modes, body positions, and suprahyoid muscle activity». Journal of Orthodontics, 29, 4, 01-12-2002, pàg. 307–313. DOI: 10.1093/ortho/29.4.307.

Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Imatges

• 
  Os hioide. Cara anterior (ampliació).
• 
  Tall sagital del nas, faringe i laringe.
• 
  Disecció. Entre altres, el múscul geniohioidal.
• 
  Disecció. Entre altres, el múscul geniohioidal.

Enllaços externs

• LUC genh
• Geniohyoid+muscle al Diccionari d'eMedicine
• RocheLexicon: 25420.000-1 Arxivat 2014-01-01 a Wayback Machine..
• Frontal section Arxivat 2005-11-09 a Wayback Machine.