L'os hioide (en llatíos hyoideum, derivat del grechyoeides, que significa 'amb la forma de la lletra ýpsilon (υ)') és un os senar, medial i simètric, situat a la part anterior del coll, per sota de la llengua i per sobre del cartílag tiroide. Té forma de ferradura, i és convex cap endavant. Se'n poden distingir tres parts diferents:
Porció mitjana o cos
Banyes majors
Banyes menors
L'os hioide, generalment aïllat en els humans, pot de vegades estar unit a la resta de l'esquelet per un conjunt de formacions òssies, que amb ell constitueixen l'aparell hioidal.
Estructura
Està format per teixit compacte, excepte en la base de les banyes majors, on presenta una gran quantitat de teixit esponjós.
Funció
L'os hioide es presenta en molts mamífers; permet un ampli rang de moviments de la llengua, la faringe i la laringe.[2] En els neandertals, la posició de la seva laringe no impedia que es produïssin els sons de la parla.[3] El descobriment de l'os hioide en neandertals de la cova de Kebara, a Israel, va fer concloure als seus descobridors que la laringe descendent dels neandertals els permetria parlar (malgrat que hi ha altres opinions).[4]
Fractura
Per la seva posició, l'os hioide normalment no tendeix a fracturar-se.
En casos de mort dubtosa, un hioide fracturat és un fort indici d'estrangulació.
↑Boë, L.J. et al. The potential of Neandertal vowel space was as large as that of modern humans. Journal of Phonetics 30 (2002) 465–484.
↑Arsenburg, B. et al., A reappraisal of the anatomical basis for speech in middle Paleolithic hominids, in: American Journal of Physiological Anthropology 83 (1990), pp. 137–146.
