Vèrtebra cervical

Vèrtebra cervical

Posició de les vèrtebres cervicals humanes (en vermell). Es compon de 7 ossos, de dalt a baix, C1, C2, C3, ... C7.
Una vèrtebra cervical humana
Detalls
Llatí	Vertebrae cervicales
Part de	bones of vertebral column ^(en)
Identificadors
TA	A02.2.02.001
FMA	9915  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.97
EB Online	science/cervical-vertebra
Termes anatòmics dels ossos

Les vèrtebres cervicals són les vèrtebres que se situen en el coll, entre el crani i les vèrtebres dorsals. Les set vèrtebres cervicals s'anomenen C1, C2, C3, C4, C5, C6 i C7.

El nombre de vèrtebres cervicals és el mateix en la grandíssima majoria dels mamífers, no obstant les notables diferències morfològiques. Entre els mamífers vivents, les úniques excepcions a aquesta regla gairebé universal són els peresosos didàctils, els peresosos tridàctils i els manatís.^[1]

Les dues primeres tenen una morfologia especial, per això es denominen atípiques i els seus noms són respectivament atles i axis.

La setena cervical també s'anomena vèrtebra prominent, per la major longitud del seu procés espinós.

Estructura

Vista lateral d'una vèrtebra cervical típica

Per convenció, les vèrtebres cervicals estan numerades, amb la primera (C1) situada més a prop del crani i les vèrtebres de nombre més alt (C2-C7) més a distància del crani baixant columna vertebral.

Característiques

Les característiques generals de la tercera a sisena vèrtebres cervicals es descriuen ací. La primera, segona i setena vèrtebres són extraordinàries, i es detallen més endavant.

• Els cossos d'aquestes quatre vèrtebres són menuts, i més amplis de banda a banda que d'avant cap enrere.
  • Les superfícies anterior i posterior són aplanades i d'igual profunditat; la primera es col·loca en un nivell inferior que la segona, i la seua vora inferior es perllonga cap avall, de manera que se solapen la part superior i la part davantera de la vèrtebra inferior.
  • La superfície superior és còncava transversalment, i presenta un llavi que se'n projecta a cada costat.
  • la superfície inferior és còncava de davant cap enrere, i convexa de costat a costat, i presenta concavitats lateralment poc profundes que reben els corresponents llavis excedents de la vèrtebra subjacent.
• Els pedicles es dirigeixen lateralment i cap enrere, i s'uneixen a la meitat del cos entre les seues vores superior i inferior, de manera que l'osca vertebral superior és tan profunda com la inferior, però és, al mateix temps, més estreta.

Referències

1. Buchholtz et al., 2012, p. 399.

Bibliografia

• Buchholtz, E. A.; Grady Bailin, H.; Laves, S. A.; Yang, J. T.; Chaan, M.-Y.; Drozd, L. E. «Fixed cervical count and the origin of the mammalian diaphragm» (en anglès). Evolution and Development, 14, 5, 2012, pàg. 399-411. DOI: 10.1111/j.1525-142x.2012.00560.x.