Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül. Canonitzada el 1934. És venerada com a santa per l'Església catòlica com a Santa Lluïsa de Marillac.[1]
Biografia
Louise va néixer a París el 1591, en el si d'una família noble d'Alvèrnia, com a filla natural de Louis I de Marillac (1556 - 1604), cavaller i senyor de Ferrières-in-Brie i de Villiers-Adam. Podria ésser que l'adoptés per evitar un escàndol a un dels seus germans. El 1595, el seu pare Louis es va casar. Ja havia deixat la seva filla internada en el monestir de Saint-Louis-de-Poissy, de monges dominiques. Louise hi va ésser educada, amb una sòlida formació humanística, sota la guia d'una tia, Louise de Marillac (1556 - 1629). Probablement hi va conèixer l'espiritualitat de Santa Caterina de Siena, que després palesarà en els seus escrits. El 1604, morta la seva tia, va anar a París, on fou tutor seu Michel de Marillac (1560 - 1632), futur canceller de França. Lluïsa hi aprengué a portar una casa i entrà en els ambients de reforma catòlica de la capital, freqüentant les caputxines del Foubourg Saint-Honoré. Pensà d'ingressar en alguna congregació i va fer vot de servir Déu i el proïsme.
Michel de Marillac era un fervent catòlic i havia pres part en la reforma de l'orde dels carmelites. A través seu, va conèixer, en una de les reunions a la tertúlia de Madame Acarie, el pare Pierre de Bérulle (1575 – 1629) i Charles Bochard de Champigny (1568 - 1624), provincial dels caputxins el 1612. Aquest recomanà a Lluïsa, en veure que era de constitució feble, que no es fes caputxina, que Déu li hauria assignat una altra missió.
Escultura de Giovanni Pandiani, amb els sants Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac, 1858-1860 (Milà, San Carlo al Corso)Reliquiari i cos de Lluïsa de Marillac a la capella de la Rue de Bac de París
Michel de Marillac va fer esposar Lluïsa amb Antoine Le Gras, secretari de la reina mare, Maria de Mèdici, matrimoni que s'esdevingué el 5 de febrer del 1613. L'octubre va donar a llum el seu fill Michel. El 1622, el seu marit va caure greument malalt i Lluïsa va pensar que era un càstig diví per haver-se casat amb ell i no haver complert la seva promesa de consagrar-se a Déu. A la Pentecosta del 1623, mentre pregava, va tenir una revelació i va veure que el seu deure era continuar amb el seu marit i més endavant fer vots solemnes i viure en comunitat. Al final del 1624 va triar com a director espiritual Vicenç de Paül (1581-1660) que havia fundat feia poc la Congregació de la Missió per predicar i fer apostolat, i que volia ampliar l'obra d'aquesta fundació. Mentre, el 21 de desembre del 1625, Antoine Le Gras morí de tuberculosi.
Vinculació amb Vicenç de Paül (1625-1633)
Entre 1625 i 1629, i sota la direcció de Vicenç de Paül, Lluïsa es dedicà a les obres de caritat. Havia deixat el seu fill intern en un col·legi i es podia dedicar a consolidar l'obra de les Dames de la Caritat, que Vicenç li encarregà el 1629. Aquest grup era una fraternitat formada per dames nobles o burgeses, que contribuïen amb recursos i les seves mans i el seu temps a l'assistència a malalts i necessitats. Lluïsa va fer que les dames que en formaven part prenguessin consciència del seu paper i de la significació cristiana de la seva obra. A més, portava els comptes i formava les que després serien mestres de les nenes.[2] El 5 de febrer de 1630, després d'haver visitat la casa de les Dames de la Caritat d'Asnières-sur-Seine, va tenir una experiència mística del seu matrimoni místic amb Crist.
Fundació de les Filles de la Caritat i últims anys (1633-1660)
El novembre del 1633, amb algunes noies que havien après a llegir amb les Dames de la Caritat i que, al seu torn, volien dedicar-se a la caritat, Lluïsa, d'acord amb Vicenç, les reuní a casa seva per formar-les i, el 25 de març del 1642, Lluïsa i quatre noies van fer els vots per oferir-se totalment al servei de Crist personificat en els pobres: va néixer així la Companyia de les Filles de la Caritat.
Va morir el 15 de març del 1660, amb la salut molt afectada pel continu treball. El seu cos, sebollit a l'església de Saint-Laurent de París, és avui a la capella de la casa mare de les Filles de la Caritat, al número 140 de la Rue du Bac de París.
↑Mentrestant, l'oncle Michel de Marillac i Louis II de Marillac, germanastre d'aquest, van caure en desgràcia per la seva oposició al cardenal de Richelieu: el primer va ésser decapitat, acusat de malversació, i el segon empresonat.
_-_Foto_G_Dall%27Orto.jpg)
