Lluís Homar i Toboso

Lluís Homar i Toboso

(2020)
Biografia
Naixement	20 abril 1957 (67 anys) Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	actor, director de teatre
Activitat	1974 -
Premis
(2011)  Gaudí al millor actor secundari, per l'obra Herois (2006)  Premi Nacional de Teatre

Lluís Homar i Toboso (Barcelona, 20 d'abril de 1957) és un actor i director teatral català.^[1]

Biografia

Va néixer el 20 d'abril de 1957 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar la primària a l'escola de la seva família "Escuelas Homar" del barri d'Horta. Va ser escolanet de la parròquia de Sant Joan d'Horta.^[2]

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, carrera que abandonà per estudiar teatre a l'Institut del Teatre, on va participar en el muntatge de l'obra Otel·lo, sota la direcció d'Àngel Carmona.^[3] El 1975 va ingressar al grup de Teatro Escorpio, i participà en dues posades en escena: Terra Baixa, dirigida per Josep Montanyes i Quiriquibú, dirigida per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells.^[4]

Teatre

Ha participat en nombrosos espectacles teatrals, especialment al Teatre Lliure de Barcelona, del qual va ser cofundador el 1976, i director artístic entre el 1992 i el 1998. Destaquen, per citar només algunes de les seves obres, les interpretacions a Hamlet, on realitzà tasques d'actor, director i coproductor, Les tres germanes, d'Anton Txékhov,^[5] Jordi Dandin i El misàntrop, de Molière, L'hèroe, de Santiago Rusiñol, Taurons, Dom Joan i Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello.

L'any 2006 fou guardonat, per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional de Teatre per la seva interpretació del monòleg L'home de teatre de Thomas Bernhard dirigit per Xavier Albertí i estrenat al Teatre Lliure de Barcelona.^[6]

El 2012 torna, després de 12 anys, a dirigir teatre con l'obra Luces de bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán.^[7] Aquest mateix any, al Festival de Mérida, participa en el muntatge d'Hélade, junt amb Concha Velasco, Josep María Pou i Maribel Verdú. Dos anys més tard, el 2014, encapçala, juntament amb Pou, el cartell de Tierra de nadie, de Harold Pinter.^[8] Continua dos anys més tard amb Las brujas de Salem (2016/2017), Terra Baixa d'Angel Guimerà (2018),^[9] El príncipe Constante (2021), i Antoni i Cleòpatra (2021/2022).^[10]

El març de 2019 va ser nomenat director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, i es va incorporar al càrrec l'1 de setembre de 2019.^[11][12]

Obres

1974: Otelo, de William Shakespeare i direcció d'Ángel Carmona 1975: Terra baixa, d'Àngel Guimerà i direcció de Josep Montanyès 1975: Quiriquibú, direcció de Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells 1976-1977: Camí de nit, 1854, escrita i dirigida per Lluís Pasqual i Sánchez 1977: Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, de Bertolt Brecht i Kurt Weill i direcció de Fabià Puigserver 1977: La cacatúa verda, d'Arthur Schnitzler i direcció de Pere Planella 1977: Leonci i Lena, de George Büchner i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1977-1978: Titus Andrònic, de William Shakespeare i direcció de Fabià Puigserver 1978: Hedda Gabler, de Henrik Ibsen i direcció de Pere Planella 1978: Amb vidres a la sang, de Miquel Martí i Pol i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1978: La vida del Rei Eduard II d'Anglaterra, de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1979: La bella Helena, de Jean Offenbach i Peter Hacks i direcció de Pere Planella 1979: Les tres germanes, d'Anton Txékhov i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1980: El balcó, de Jean Genet i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1980: Jordi Dandin, de Molière i direcció de Fabià Puigserver 1981: Operació Ubú, del Teatre Lliure i direcció d'Albert Boadella 1981: Leonci i Lena, de George Büchner i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1982: Primera història d'Esther, de Salvador Espriu i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1982: Fulgor i mort de Joaquín Murieta, de Pablo Neruda i direcció de Fabià Puigserver 1982: El misàntrop, de Molière i direcció de Fabià Puigserver 1983: Advertència per a embarcacions petites, de Tennessee Williams i direcció de Carlos Gandolfo 1983: L'hèroe, de Santiago Rusiñol i direcció de Fabià Puigserver 1983: Al vostre gust, de William Shakespeare i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1984: La flauta màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart i Emanuel Schikaneder i direcció de Fabià Puigserver 1984: Els fills del sol, de Maksim Gorki i direcció de Carme Portaceli 1985: Un dels últims vespres de carnaval, de Carlo Goldoni i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1985-1986: La senyoreta Júlia, d'August Strindberg i direcció de Fabià Puigserver 1986: Fulgor i mort de Joaquín Murieta, de Pablo Neruda i direcció de Fabià Puigserver 1987: Lorenzaccio, d'Alfred de Musset i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1988: La bona persona del Sezuan, de Bertolt Brecht i direcció de Fabià Puigscerver 1989: Les noces de Fígaro, de Beaumarchais i direcció de Fabià Puigserver 1989-1990: El viatge (o els cadàvers exquisits), de Manuel Vázquez Montalbán i direcció d'Ariel García Valdés 1989: Paraula de poeta: Francesc Parcerisas, de Francesc Parcerisas i direcció de Pere Planella 1990: Terra baixa, d'Àngel Guimerà i direcció de Fabià Puigserver 1990: Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello i direcció de Xicu Masó 1990: Capvespre al jardí, de Ramon Gomis i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1991: Un dels últims vespres de carnaval, de Carlo Goldoni i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1991: Timon d'Atenes, de William Shakespeare i direcció d'Ariel García Valdés 1991: El cántaro roto, de Heinrich von Kleist i direcció de Pedro Mari Sánchez 1991: Dirigí Bastià i Bastiana, de Wolfgang Amadeus Mozart 1991: Dirigí Història del soldat, d'Ígor Stravinski i Charles Ferdinand Ramuz 1992: Tirano Banderas, de Ramón María del Valle-Inclán i direcció de Lluís Pasqual i Sánchez 1992: Les noces de Fígaro, de Beaumarchais i direcció de Fabià Puigserver 1993-1994: Quartet, de Heiner Müller i direcció d'Ariel García Valdés 1993: Some Enchanted Evening, d'Irving Berlin, Leonard Bernstein, George Gershwin, Cole Porter i Stephen Sondheim i direcció de Josep Pons 1994: Dirigí El barret de cascavells, de Luigi Pirandello 1994: Dirigí Las bodas de Fígaro, de Beaumarchais

1995: Dirigí Els bandits, de Friedrich von Schiller 1996: Diàleg en re major, de Javier Tomeo i direcció d'Ariel García Valdés 1996: Lear o el somni d'una actriu i direcció d'Ariel García Valdés 1996: Dirigí Pepita Jiménez, d'Isaac Albéniz 1996: Testamento, de Josep Maria Benet i Jornet i direcció de Gerardo Vera (veu) 1996: Dirigí El temps i l'habitació, de Botho Strauss 1997: Company, de Stephen Sondheim i George Furth i direcció de Calixto Bieito 1997: Dirigí Zowie, de Sergi Pompermayer 1998: Quartet, de Heiner Müller i direcció d'Ariel García Valdés 1998: El senyor Puntila y su criado Mati, de Bertolt Brecht i direcció de Rosario Ruiz Rodgers 1999: Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello i direcció de Georges Lavaudant 1999-2000: Dirigí Hamlet, de William Shakespeare 2000: Taurons, de David Mamet i direcció de Ferran Madico 2000: Solness, el constructor, de Henrik Ibsen i direcció de Carme Portaceli 2001: Don Juan o El festí de pedra, de Molière i direcció d'Ariel García Valdés 2001: L'adéu de Lucrècia Borja, de Joan Francesc Mira i direcció de Carles Santos 2002: Et diré sempre la veritat, de Lluís Homar, Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí i direcció de Xavier Albertí 2002: Coriolà, de William Shakespeare i direcció de Georges Lavaudant 2002: Fedra, de Jean Racine i direcció de Joan Ollé 2003: Lear, d'Edward Bond i direcció de Carme Portaceli 2003: L'escola de les dones, de Molière i direcció de Carles Alfaro 2004: Recordant Miquel Martí i Pol, de Miquel Martí i Pol i direcció de Joan Lluís Bozzo 2005: Marie i Bruce, de Wallace Shawn i direcció de Carlota Subirós 2005: Tres germanes o tot allò que és meu ho duc amb mi, d'Anton Txékhov i direcció d'Helena Munné (veu) 2005: L'home de teatre, de Thomas Bernhard i direcció de Xavier Albertí 2005: Nel mezzo del cammin di nostra vida, de Dante Alighieri i direcció de Carlota Subirós 2006: La nit just abans els boscos, de Bernard-Marie Koltès i direcció d'Àlex Rigola 2006: Parlant prevenim l'abús, direcció de Lídia Pujol 2007: Play Strindberg, de Friedrich Dürrenmatt i direcció de Georges Lavaudant 2007: Un roure, de Tim Crouch i direcció de Roser Batalla 2007-2008: Blanco, d'Octavio Paz i direcció de Frederic Amat 2009: Kavafis, de Konstandinos Petru Kavafis i direcció de Polydoros Vogiatzis 2009: Poètiques de resistència, somnis de llibertat i direcció de Xavier Albertí 2012: Luces de Bohemia de Ramón María del Valle-Inclán com a director. 2013: Adreça desconeguda de Kathrine Kressmann Taylor, direcció de Lluís Homar. 2014: Tierra de nadie de Harold Pinter amb direcció de Xavier Albertí. 2014: Terra baixa, d'Àngel Guimerà direcció de Pau Miró 2015: L'art de la comèdia, d'Eduardo De Filippo i també com a director, al TNC 2016: El professor Bernhardi, d'Arthur Schnitzler amb direcció de Xavier Albertí 2016: Les bruixes de Salem (inauguració GREC2016), d'Arthur Miller amb direcció d'Andrés Lima 2017: dirigí Les noces de Fígaro al Teatre Lliure 2017: Ricard III, de William Shakespeare amb direcció de Xavier Albertí 2017-2018: Cyrano d'Edmond Rostand amb direcció de Pau Miró

Filmografia

Cinema 1981: La plaça del Diamant, de Francesc Betriu i Cabeceran 1989: Si te dicen que caí, de Vicente Aranda 1989: El niño de la luna, d'Agustín Villaronga 1991: L'home de neó, d'Albert Abril 1992: Después del sueño, de Mario Camus 1993: El pájaro de la felicidad, de Pilar Miró 1995: Mécaniques célestes, de Fina Torres 1995: El perquè de tot plegat, de Ventura Pons 1996: La Celestina, de Gerardo Vera 1996: Adosados, de Mario Camus 1999: La ciutat dels prodigis, de Mario Camus 2000: Morir (o no), de Ventura Pons 2002: Nines russes, de Pau Freixas 2003: Valentín, de Juan Luis Iborra 2004: Cambra obscura (Cámara Oscura) de Pau Freixas 2004: La mala educación, de Pedro Almodóvar 2005: Morir a San Hilario, de Laura Mañà 2005: Obaba, de Montxo Armendáriz 2005: Reinas, de Manuel Gómez Pereira 2005: Papallona negra (Mariposa negra) de Francisco José Lombardi. 2006: Los Borgia, d'Antonio Hernández 2007: L'habitació de Fermat, de Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña 2007: Bosque de sombras, de Koldo Serra 2007: Caótica Ana, de Julio Medem 2007: El millor de mi, de Roser Aguilar 2008: Covards, de José Corbacho i Juan Cruz 2008: Un château en Espagne, de Isabelle Doval 2009: Los abrazos rotos, de Pedro Almodóvar 2010: Pájaros de papel, d'Emilio Aragón 2010: Herois, de Pau Freixas 2010: Els ulls de la Júlia, de Guillem Morales 2011: "No tengas miedo" de Montxo Armedariz 2011: "Eva" de Kike Maíllo 2012: "The Pelayos" de Eduard Cortes 2014: "Flow" de David Martinez 2014: "La fossa" de Pere Vila i Barceló 2014: "El club de los incomprendidos" de Carlos Sedes 2015: "La meva familia italiana" de Cristina Comencini 2016: "Anomalous" de Hugo Stuven 2016: "Al costat de casa d'Eduard Cortés 2017: "Proyecto tiempo" de Isabel Coixet 2019: "Elisa y Marcela" de Isabel Coixet

Televisió 1996: Estació d'enllaç (un episodi) 2002: Hospital Central (un episodi) 2002: Majoria absoluta, de Joaquim Oristrell (1 episodi) 2005: Motivos personales 2005: Àngels i Sants (TV3) 2007: Aída (1 episodi) 2007: Gominolas 2008 – 2009: Herederos 2009: 23F, el dia més difícil del rei (minisèrie) 2010: Ull per ull, minisèrie de Mar Targarona (TVC) 2010: Ermessenda, minisèrie de Lluís Maria Güell 2010-2012: Hispania, la leyenda, de Ramon Campos 2011: No tengas miedo, de Montxo Armendáriz 2011: EVA, de Kike Maíllo 2012: The Pelayos, d'Eduard Cortés 2012: Imperium, de Ramon Campos 2013: Polseres vermelles, de Pau Freixes 2013: Gran Hotel, de Carlos Sedes 2014: 1714. El preu de la llibertat (minisèrie)[13] 2014-2016: "Bajo sospecha" de Ramon Campos i Gema R Neira 2015: Teatral, de Judith Collell i Roman Parrado

Guardons^{[cal citació]}

Premis

• 2003: Premi Butaca al millor actor català de cinema per Valentín
• 2009: Premi Sant Jordi de Cinematografia
• 2010: Fotogramas de Plata al millor actor de cinema per Los abrazos rotos
• 2012: Gaudí al millor actor secundari per EVA
• 2012: Goya al millor actor secundari per EVA

Nominacions

• Premi Butaca al millor actor català de cinema:
  • 2004: La mala educación
  • 2005: Morir a San Hilario
  • 2007: Los Borgia
• 2006: Premi Max al millor actor protagonista per L'home de teatre
• 2011: Premi Gaudí a la millor interpretació masculina secundària per Herois^[14]

Obra escrita

• Ara comença tot, coescrit amb Jordi Portals (Barcelona: Ara Llibres, 2017, ISBN 9788416915217)^[15]

Referències

1. «Lluís Homar i Toboso». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 desembre 2022].
2. «Lluís Homar - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà). lavanguardia.com, 04-11-2022. [Consulta: 4 desembre 2022].
3. «Lluís Homar, nou director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic». El País [Madrid], 20-03-2019. ISSN: 1134-6582.
4. «Lluís Homar, nuevo director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico». culturaydeporte.gob.es, 20-03-2019. [Consulta: 4 desembre 2022].
5. Delgado, Maria M. «Redefining Spanish Theatre: Lluís Pasqual on directing, Fabia Puigserver, and the Lliure». Contemporary Theatre Review, 7, 4, 01-01-1998, pàg. 81–109. DOI: 10.1080/10486809808568482. ISSN: 1048-6801.
6. Foguet i Boreu, Francesc «Efecte de corrosió. L'home de teatre». Assaig de teatre: Revista de l'associació d'investigació i experimentació teatral, 47, 2005, pàg. 209-210. ISSN: 1134-7643.
7. Rigoni, Mirtha Laura «Tirano Banderas y Luces de bohemia : dos propuestas teatrales de los años noventa». Cuadrante. Revista de Estudios Valleinclanianos e Históricos, 29, 2014, 2014. ISSN: 1698-3971.
8. Vela Buendia, Arantxa. «Tierra de nadie» (en castellà). rtve.es, 26-01-2014. [Consulta: 4 desembre 2022].
9. Marco, Luis Miguel. «Lluís Homar retorna a 'Terra baixa'». elperiodico.cat, 04-11-2014. [Consulta: 4 desembre 2022].
10. Ramiro, Vanessa. «Entrevista a Lluís Homar por Antonio y Cleopatra». revistateatros.es, 01-09-2021. [Consulta: 4 desembre 2022].
11. Miranda, Marta García. «Lluís Homar: "No tengo experiencia en teatro clásico, vengo a aprender"» (en castellà), 20-03-2019. [Consulta: 20 març 2019].
12. SGAE. «Lluís Homar, nuevo director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico» (en castellà). sgae.es, 02-04-2019. [Consulta: 4 desembre 2022].
13. Castellví Roca, Albert «El Verkami de la minisèrie del 1714 triomfa gràcies a EITB». Ara, 22-12-2013, p. 67.
14. Nominats als III Premis Gaudí, al web de l'Acadèmia del Cinema Català  PDF
15. Serra, Laura «Creia que els altres tenien el talent i jo m'havia d'esforçar». Ara, Dilluns, 20 març 2017, pàg. 27.

Enllaços externs

• La seva fitxa a TeatreNacional
• La seva fitxa a LaHiguera (castellà)