L'Acadèmia del Cinema Català (ACC) és una associació sense ànim de lucre creada per aglutinar tot el sector cinematogràfic català dins d'una entitat catalana solvent i de prestigi. Judith Colell n'és la presidenta des del 2021. És membre de la Film Academy Network Europe de l'Acadèmia de Cinema Europeu (EFA). Forma part també de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR).
El 21 de febrer de 2008, quaranta-sis professionals representatius dels diferents àmbits de la indústria del cinema (directors, directors de fotografia, actors, productors, directors de càsting, guionistes, tècnics, etc.) es van reunir per fundar l'Acadèmia del Cinema Català amb l'objectiu d'aglutinar tot el sector cinematogràfic català dins d'una entitat catalana solvent i de prestigi i sense ànim de lucre.
L'Acadèmia de Cinema Català neix amb l'objectiu de ser la veu unitària de la cinematografia catalana formada per tots els sectors creatius i productius de la professió en matèria artística i científica, de forma anàloga a les altres acadèmies cinematogràfiques.
Els seus principis fundacionals són:
L'Acadèmia del Cinema Català vol esdevenir una institució dinamitzadora del sector cinematogràfic català en tots els seus àmbits, contribuint així a la promoció i internacionalització de la cinematografia catalana.
Les principals línies d'actuació són:
L'Acadèmia del Cinema Català es compon d'una Assemblea General i es regeix per la Junta Directiva. L'Equip de Govern assisteix al president en les seves funcions executives i administratives.
Els càrrecs són els següents:[1]
Alhora, l'Acadèmia la formen membres numeraris, membres associats i membres d'honor. Tots els acadèmics de la Junta Directiva són membres numeraris de l'Acadèmia.
L'Acadèmia del Cinema Català organitza i atorga els premis anuals per difondre i promocionar les millors pel·lícules, artistes i tècnics del sector cinematogràfic català.
Els premis de l'Acadèmia provenen dels Premis Barcelona, que van néixer l'any 2002 des del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya com a continuació dels dinars de Nadal en el Port de Barcelona organitzats pel Col·legi. Es convidava als directors que havien estrenat pel·lícula aquell any, les altres entitats professionals que hi havien participat (productors, directors de fotografia i actors), TVC, l'ICIC, SGAE i a la premsa. Es tractava de fer una afirmació al cinema català, un cinema al qual se li negava l'existència. A les postres es feia menció dels èxits i tots els compromisos amb totes les entitats implicades que acudien al dinar.
L'objectiu principal de l'Acadèmia en organitzar aquests premis és dotar-los del prestigi i segell d'altres premis similars existents a Europa i arreu del món, impulsant-los a través de l'Acadèmia, que és la institució que aglutina als millors professionals del sector i que és qui votarà i decidirà els premis anuals.
Les pel·lícules candidates als Premis Gaudí poden optar a un total de 22 categories:
A més s'atorga el Premi Gaudí d'Honor Miquel Porter[2] per distingir la trajectòria d'un prestigiós professional que hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a enaltir el cinema català. Els guardonats han estat els següents:
Des de la desena edició dels Premis Gaudí, s'inclou el Premi Especial del Públic, on hi participen les 8 pel·lícules nominades en les categories de Millor pel·lícula i Millor pel·lícula en llengua no catalana. El públic pot exercir el seu vot a través d'una plataforma online, i el resultat es dona a conèixer durant la Gala de lliurament dels Premis Gaudí. Les pel·lícules guardonades han estat:
El Premi Pepón Coromina[13] és un premi anual iniciat l'any 2012 que es concedeix en el marc de la Festa d'Estiu del Cinema Català que organitza l'Acadèmia del Cinema Català. Està destinat a reconèixer les aportacions més innovadores, arriscades o creatives que hagin tingut lloc en l'àmbit cinematogràfic cada any natural. El nom del premi és un reconeixement a la tasca portada a terme pel productor Pepón Coromina i Farreny, que entre 1977 i 1987 va contribuir de manera determinant en l'aparició de noves formes de llenguatge cinematogràfic i a la consolidació professional d'un elevat nombre d'artistes i cineastes.