Lluís Miñarro i Albero

Lluís Miñarro i Albero

(2010)
Biografia
Naixement	1949 (75/76 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	productor de cinema, director de cinema, realitzador, guionista
Premis
(2020)  Premi Pepón Coromina

Lluís Miñarro i Albero (Barcelona, 1949) és productor de cinema català.^[1]

Carrera professional

Va crear els Cineclubs Arts i Mirador, el 1967.^[2]

Va ser crític cinematogràfic de les revistes Destino i Dirigido por. (1970 – 1977)

El 1989 crea la societat EDDIE SAETA, empresa de producció audiovisual dedicada a la producció de pel·lícules publicitàries, llargmetratges i vídeoclips.

Ha estat membre del jurat als Festivals de Las Palmas de Gran Canaria 2007, Sant Sebastià, i Locarno 2009.

Els 16 llargmetratges que ha produït han competit en els més prestigiosos festivals internacionals: Canes, Venècia, Berlín, Sant Sebastià, Locarno, Toronto, Karlovy Vary, Nova York, Buenos Aires, Shangai. Una sola pel·lícula, A la ciutat de Sylvia ha estat present a més de 52 festivals internacionals i ha consolidat la imatge de l'autor a nous àmbits com als EUA.^[2]

Filmografia com a productor

• 1996: Coses que no et vaig dir mai, d'Isabel Coixet
• 2001: Fuente Alamo. La caricia del tiempo, de Pablo García
• 2003: Les mans buides, de Marc Recha
• 2005: Ar meno un quejío, de Fernando de France
• 2006: Honor de cavalleria, d'Albert Serra i Juanola
• 2006: La silla, de Julio D. Wallovits
• 2007: A la ciutat de Sylvia, de José Luis Guerín
• 2007: Escuchando Gabriel, de José Enrique March
• 2007: La cáscara, de Carlos Amegiio
• 2007: Bolboreta, Mariposa, Papallona, de Pablo García
• 2008: El baru blau, de Daniel V. Viliamediana
• 2008: El somni, de Christopher Farnarier
• 2008: Liverpool, de Lisandro Alonso
• 2008: El cant dels ocells, d'Albert Serra
• 2009: Aita, de José M de Orbe
• 2009: Blow Horn, de Lluís Miñarro
• 2009: Singularidades de una chica rubia, de Manoel de Oliveira

Filmografia com a director i guionista

• 2019: Love Me Not
• 2015: Escudella (curtmetratge)
• 2014: Stella cadente
• 2012: 101 (documental)
• 2009: Blow Horn (documental)
• 2009: Familystrip (documental)

Guardons

Premis

• 2008: Festival de Sitges Premi honorari "Maria"
• 2020: Premi Pepón Coromina, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Català.^[3]
• 2020: Premi Nacional de Cultura^[2]

Nominacions

• 1996: Golen d'or a la Millor Pel·lícula. Festival de Praga. Coses que no et vaig dir mai
• 1996: Premi al Millor Guió. Cercle d'escriptors cinematogràfics. Coses que no et vaig dir mai
• 2008: Premi a la Millor Pel·lícula. Festival de Gijón. Liverpool
• 2008: Premi Jules Verne. Festival du cinema espagnol de Nantes. A la ciutat de Sylvia
• 2008: Premi Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Corinto. Escuchando a Gabriel
• 2004: Premi Millor Muntatge. Premis Barcelona. Les Mans Buides
• 2005: Biznaga de Plata a la Millor Pel·lícula. Festival de Málaga Zonazine. Ar Meno un Quejío'
• 2006: 1996: Grand Prix. Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Beifort. Honor de Cavalleria
• 2006: Premi Especial del Jurat. Bienal d'Annecy. França. La Silla
• 2007: Premi Millor Pel·lícula. Bogotá Film Festival. La Cáscara
• 2008: Premi a la Millor Pel·lícula. Festival de Gijón. Liverpool
• 2008: Premi Jules Verne. Festival du cinema espagnol de Nantes. A la ciutat de Sylvia
• 2008: Premi Millor Pel·lícula. Festival de Cine de Corinto. Escuchando a Gabriel
• 2009: Gaudí a la millor pel·lícula en llengua catalana per El cant dels ocells
• 2009: Premi del Jurat. Aux 4 Coins du Monde. França.El somni
• 2009: Premi ACE. Associació de Crítics de Nova York. A la ciutat de Sylvia
• 2015: Gaudí a la millor direcció per Stella Cadente

Referències

1. Acadèmia del Cinema Català. Qui és, qui som i per què. Abril 2009. ISBN 978-84-9698735-7
2. «Lluís Miñarro: «Amb menys cases i menys cotxes, tens menys problemes i més temps»». [Consulta: 24 gener 2022].
3. Casas, Quim. «Lluís Miñarro: "Siempre me ha interesado ser radical, por necesidad, no por postura"» (en castellà), 15-09-2020. [Consulta: 24 gener 2022].