Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa

Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.^[1] L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament històric, els seus condicionants sociolingüístics i altres aspectes constitueixen en si mateix un camp de coneixement anomenat eurolingüística.2019^{[cal citació]}

La gran majoria de les llengües europees es troben emparentades filogenèticament entre si, formant part de la família de llengües indoeuropees.^[2]

El Consell d'Europa, organització internacional que agrupa tots els estats europeus excepte Belarús, estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que es comprometen a protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.2019^{[cal citació]}

És la regió continental habitada on menys llengües hi ha del món. Açò és a causa de les normalitzacions de les llengües amb establiments antics de les gramàtiques i les minoritzacions de llengües planificades pels estats.^[3]

Classificació per famílies lingüístiques

Les llengües europees autòctones encara parlades en l'actualitat pertanyen a vuit famílies lingüístiques diferents (sent una d'elles el basc, llengua aïllada). Les dues principals famílies són les llengües indoeuropees i les llengües uralianes, seguides de les tres famílies de llengües caucàsiques i, a molta més distància, la resta.

Convé assenyalar que en l'Europa preromana es conjectura que hi havia altres llengües no indoeuropees. Aquestes, però, estan poc documentades i la seva classificació és dubtosa a causa d'aquesta escassetat de dades. La taula següent mostra les principals famílies de llengües.

Llengües dacoil·líries: albanès Llengua armènia: armeni Llengües bàltiques: letó lituà Llengües celtes: bretó còrnic gaèlic escocès gaèlic irlandès manx gal·lès Llengües eslaves: belarús búlgar caixubi txec eslovac eslovè macedònic polonès rus rutè croat bosnià serbi sòrab o sorbi o lusacià ucraïnès Llengües germàniques: alt alemany o alemany baix alemany danès escocès feroès frisó anglès islandès luxemburguès neerlandès noruec suec ídix. Llengües iràniques: kurd osseta romaní Llengües romàniques: aragonès asturlleonès (asturià o bable, lleonès, extremeny, càntabre o muntanyès i mirandès). català o valencià cors espanyol o castellà francès francoprovençal friülà galaicoportuguès (gallec i portuguès) italià ladí occità romanx romanès sard Llengua hel·lènica: grec

Distribució de les llengües europees

Distribució de llengües a Europa

Les escriptures utilitzades a Europa:

Llatí   Ciríl·lic   Grec

Llatí i ciríl·lic   Grec i llatí

En la següent taula es detallen les llengües i els llocs en els quals es parlen. Amb el teclat de l'encapçalament es pot modificar el seu ordre, organitzant-lo per famílies o per nombre de parlants nadius. Es detallen els estats europeus, encara que no en tots els casos s'aconsegueix determinar el nombre de parlants a Europa. Quan la referència indicava un ventall ampli de parlants s'ha pres una xifra intermèdia per poder establir les comparacions pertinents. Es consideren els idiomes diferents (amb excepció del serbocroat, en què es diferencien els glotònims jurídics), no els dialectes, encara que en alguns casos tinguin una arrel comuna i, per tant, mantinguin el nom comú (com per exemple el sòrab i l'alemany, que es diferencien en alts i baixos).

No es consideren els idiomes de territoris que estan fora del continent europeu que tenen administració dels diferents estats europeus. Entre aquests es troba el groenlandès (de la família de les llengües esquimoaleutianes) parlat a Groenlàndia i que pertany al Regne de Dinamarca, ja que geogràficament és del continent americà.

La llengua materna pot referir-se a diverses situacions i, per tant, cada individu pot tenir-ne diverses, com ocorre fonamentalment amb les llengües minoritzades (és a dir, les llengües la transmissió de les quals ha estat dificultada pels poders públics i per la cultura dominant, fent, en nombrosos casos, que hagin esdevingut llengües minoritàries^[4]). Per tant, el concepte de llengua materna, com va descriure Louise Dabène, professora de la Universitat Stendhal de Grenoble, fa referència a:^[5]

• La llengua de la mare.
• La primera adquirida.
• La llengua que es coneix millor. Aquesta associada a la valoració subjectiva de l'individu pel que fa a les llengües que coneix.
• La llengua adquirida de manera natural, és a dir, mitjançant la interacció amb l'entorn immediat, sense intervenció pedagògica i amb una activitat mínima, o sense, de reflexió lingüística conscient.

F-L	Idioma	Estimació de llengua materna a Europa	Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva
C - NO	Abkhaz	80.000	[6] Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia
I - Il	Albanès	4.300.000	[6] Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Sèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir)
I - G	Alemany Alt Alemany	100.000.000	[6] Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna
I - G	Alemany Baix alemany	7.000.000	[7] Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandenburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca[7]
I - R	Aragonès	10.000	[6] Espanya (nord d'Aragó)
Af - S	Arameu	1.000.000	[8] Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia
I - A	Armeni	5.000.000	[9] Armènia,[10] Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna
I - R	Asturlleonès	165.000	Espanya (Astúries,[11] Lleó,[12] Zamora,[12] Salamanca,[12] Càceres[13] i Cantàbria[14]), Portugal (Miranda do Douro[15])
Al - T	Azerí	5.500.000	[6] Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna
Al - T	Baixkir	1.000.000	[6] Federació Russa (Baixkortostan)
C - NE	Batsi	3.400	[16] Geòrgia
I - E	Belarús	9.000.000	[6] Belarús
I - E	Bosnià	2.500.000	Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
I - C	Bretó	300.000	França (Bretanya)
I - E	Búlgar	10.000.000	Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
I - E	Caixubi	3.000	Polònia (Vístula, Gdańsk i Gdynia)
Al - M	Calmuc	160.000	Federació Russa (Calmúquia)
U - U	Carelià	140.000	[6] Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad)
I - R	Català	9.400.000	Espanya (Catalunya, País Valencià,[17] Illes Balears, Aragó i Múrcia), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer)
C - NE	Txetxè	1.330.000	Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)
I - E	Txec	10.000.000	República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena)
C - NO	Txerkès Kabardí	900.000	Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia
C - NO	Txerkès Adigué	450.000	Federació Russa (Adiguèsia)
Al - T	Txuvaix	1.330.000	Federació Russa (Txuvàixia)
I - C	Còrnic	3.500	Cornualla (Gran Bretanya)
I - R	Cors	100.000	França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya)
I - E	Croat	7.000.000	Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia
C - NE	Daguestaneses	1.400.000	Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia
C - NE	Daguestanès Agul	12.000	[6] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Akhvakh	5.000	[18] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Andi	40.000	[6] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Artxi	1.000	[19] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Àvar	483.000	[20] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Bagval	4.000	[21] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Bezthi	2.500	[22] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Botlij	3.000	[23] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Budukh	1.000	[24] Azerbaidjan
C - NE	Daguestanès Txamalal	4.000	[25] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Darguà	280.000	[26] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Ginukh	350	[27] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Godoberi	2.500	[28] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Gunzib	600	[29] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Khinalugh	1.500	[30][31] Azerbaidjan
C - NE	Daguestanès Khvarsa	2.000	[32] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Karata	6.000	[33] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Krytsi	6.000	[31] Azerbaidjan i Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Lak	100.000	[34] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Lesguià	383.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Rútul	15.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Tabassaran	75.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Tindi	5.000	[35] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Tsakhur	11.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Tsez	7.000	[36] Federació Russa (Daguestan)
C - NE	Daguestanès Udin	3.500	[37][31] Azerbaidjan i Geòrgia
I - G	Danès	5.500.000	Dinamarca, Alemanya (Schleswig-Holstein[38])
I - G	Escocès	1.500.000	Regne Unit (Escòcia i Irlanda del Nord)
I - E	Eslovac	5.000.000	Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
I - E	Eslovè	2.200.000	Eslovènia, Àustria (Caríntia, Estíria), Itàlia (Gorizia i Trieste) i Hongria
I - R	Espanyol	39.000.000	Espanya, Andorra i Regne Unit (Gibraltar)
U - U	Estonià	1.100.000	Estònia
A	Èuscar	500.000	[39] Espanya (CA País Basc i CF Navarra[40]) i França (País Basc del Nord)
I - G	Feroès	46.000	Dinamarca (Illes Fèroe)
U - U	Finès	5.500.000	Finlàndia,[41] Suècia i Noruega
U - U	Finés meänkieli	150.000	Suècia
I - R	Francès	60.000.000	[42] França, Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa (Berna, Friburg, Ginebra, Grisons, Jura, Neuchâtel, Valais, Vaud), Luxemburg, Andorra, Mònaco, Itàlia (vall d'Aosta)
I - R	Francoprovençal	77.000	Itàlia (vall d'Aosta) i França (Alta Savoia, Savoia, Franc Comtat, Charolais, Beaujolais, Bugey, Delfinat, Forez, Mâconès, Bresse, Lionès, Dombes i Borgonya), Suïssa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel i Jura)
I - G	Frisó	500.000	Alemanya (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia) Països Baixos (Província de Frísia)
I - R	Friülà	600.000	Itàlia (Friül - Venècia Júlia)
I - C	Gaèlic	322.000
I - C	Gaèlic Escocès	60.000	Regne Unit (Escòcia)
I - C	Gaèlic Irlandès	355.000	Irlanda, Regne Unit (Irlanda del Nord)
I - C	Gaèlic Manx	2.000	Illa de Man (Dependència de la corona britànica)
Al - T	Gagaús	150.000	República de Moldàvia (Gagaúsia), Ucraïna, Romania, Bulgària, Grècia i Kazakhstan
I - R	Galaicoportuguès	14.500.000
I - R	Galaicoportuguès Portuguès	12.000.000	Portugal
I - R	Galaicoportuguès Gallec	2.500.000	Espanya (Galícia)
I - C	Gal·lès	600.000	Gal·les i Anglaterra
C - S	Georgià	4.100.000	Geòrgia, Turquia, Rússia
I - H	Grec	12.000.000	Grècia, Rep. Xipre, Itàlia (Grècia Salentina), Albània (Gjirokastër, Vlorë, Përmet, Kolonjë i Korçë), Romania i Ucraïna (Crimea)
U - U	Hongarès	13.000.000	Hongria, Sèrbia (Vojvodina), Eslovàquia, Àustria (Burgenland i Viena), Eslovènia (Prekmurje), Romania (Transsilvània) i Ucraïna
I - G	Anglès	61.000.000	Regne Unit, Irlanda i República de Malta
C - NE	Ingúix	230.000	Federació Russa (Ingúixia i Txetxènia)
I - G	Islandès	300.000	Islàndia
I - R	Italià	58.000.000	Itàlia, Suïssa (Ticino i Grisons), San Marino, Vaticà, República de Malta, Eslovènia (Capodistria-Koper, Isola d'Istria-Izola i Pirano-Piran), Croàcia (Comtat d'Ístria) i Romania
Al - T	Karatxai-balkar	300.000	Federació Russa (Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia)
Al - T	Kazakh	8.000.000	Kazakhstan, Turquia, Ucraïna, Rússia
U - U	Komi	350.000	Federació Russa (Komi)
I - Ir	Kurd	16.000.000	[43] Turquia i Armènia
I - R	Ladí	38.000	Itàlia (Trentí-Tirol del Sud)
I - B	Letó	2.500.000	Letònia
I - B	Lituà	4.000.000	Lituània
U - U	Livonià	10	[44] en extinció a Letònia i Estònia
I - G	Luxemburguès	300.000	Luxemburg, Bèlgica, França i Alemanya
I - E	Macedònic	2.000.000	Macedònia del Nord, Albània, Bulgària, Sèrbia i Romania
Af - S	Maltès	330.000	República de Malta
U - U	Mari	600.000	Federació Russa (Mari-El)
U - U	Mordovià	850.000	Federació Russa (Mordòvia)
U - U	Nenets	33.000	Federació Russa (Nenètsia, Komi)
I - G	Neerlandès	22.000.000	Països Baixos, Bèlgica (Flandes i Brussel·les) i França (Districte de Dunkerque)
I - G	Noruec	5.000.000	Noruega
I - R	Occità	1.900.000	França (Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc), Espanya (Vall d'Aran[45]), Itàlia (Valls Occitanes) i Mònaco
I - Ir	Osseta	500.000	Federació Russa (Ossètia del Nord - Alània), Geòrgia (Ossètia del Sud)
I - E	Polonès	50.000.000	Polònia, Ucraïna, República Txeca (Moràvia-Silèsia), Eslovàquia i Romania
I - R	Romanx	35.000	Suïssa (Grisons)
I - Ir	Romaní	4.300.000	"sense territori": llengua del poble gitano molt distribuït arreu d'Europa
I - Ir	Romaní vàlac	1.500.000	"sense territori": a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Rússia, Romania, Eslovàquia, Suècia, Ucraïna, Regne Unit, Països Baixos, Noruega, Polònia i Portugal[46]
I - Ir	Romaní balcànic	1.000.000	"sense territori": a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Kosovo, Bulgària, França, Alemany, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Romania, Turquia i Ucraïna[46]
I - Ir	Romaní central	?	"sense territori": a Hongria, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Moràvia, República Txeca i Àustria[46]
I - Ir	Romaní septentrional-bàltic	850.000	"sense territori": a Polònia, Belarús, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna[46]
I - Ir	Romaní septentrional-càrpat	241.000	"sense territori": a la República Txeca, Eslovàquia, Moràvia, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna[46]
I - Ir	Romaní septentrional-kalo-finès	8.000	"sense territori": a Finlàndia i Suècia[46]
I - Ir	Romaní septentrional-sinte	200.000	"sense territori": a Kosovo, Sèrbia, Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Suïssa[46]
I - Ir	Romaní septentrional-gal·lès	?	"sense territori": a Regne Unit[46]
I - Ir	Romaní septentrional-anglosaxó	220.000	"sense territori": a Regne Unit[46]
I - Ir	Romaní septentrional-ibèric-occidental	120.000	"sense territori": a Espanya, França i Portugal[46]
I - R	Romanès	24.000.000	Romania, República de Moldàvia,[47] Hongria, Sèrbia i Ucraïna
I - E	Rus	100.000.000	Federació Russa, Ucraïna, Belarús, República de Moldàvia ((Gagaúsia i Transnístria), Geòrgia, Romania, Kazakhstan
I - E	Rutè	25.000	[48] Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia (Vojvodina)
U - U	Sami	30.000	Finlàndia (Enontekyö, Inari i altres), Noruega (Finnmark), Suècia (Kiruna, Gällivare i Lappland) i Rússia (península de Kola)
I - R	Sard	1.600.000	[49] Itàlia (Sardenya)
I - E	Serbi	11.000.000	Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo
I - E	Sòrab	70.000	Alemanya (Brandenburg i Saxònia[38])
I - E	Sòrab Alt sòrab	55.000	Alemanya (Saxònia[38])
I - E	Sòrab Baix sòrab	15.000	Alemanya (Brandenburg)[38])
I - G	Suec	9.000.000	Suècia i Finlàndia
Al - T	Tàtar	8.000.000	Federació Russa (Tatarstan), Romania, Ucraïna (Crimea) i Turquia
Al - T	Turc	80.000.000	Turquia, República Turca de Xipre del Nord, Romania, Azerbaidjan, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Grècia
I - E	Ucraïnès	34.000.000	[6] Ucraïna, República de Moldàvia (Transnístria), Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
U - U	Udmurt	550.000	Federació Russa (Udmúrtia)
U - U	Vepse	5.800	Federació Russa (República de Carèlia, Sant Petersburg i Óblast de Vologda)
I - G	Ídix	3.000.000	"sense territori": als Països Baixos, Romania, Suècia i Ucraïna
C - S	Zanuri	700.000	Geòrgia i Turquia

Rànquing d'idiomes per parlants

Els idiomes estan qualificats amb 9 categories segon el seu nombre de parlants la categoria 9 corres pont en aquells idiomes que tenen poc parlats i que necessiten més protecció mentre que la categoria 1 són els idiomes que tenen més parlants i necessita menys protecció. La categoria 1 són aquells idiomes que tenen més de 25.000.000 parlants mentre que la categoria 2 són aquells idiomes que tenen des del 10.000.000 fins als 25.000.000 parlants pel que fa a la categoria 3 són aquells idiomes que tenen des del 5.000.000 fins als 10.000.000 parlats la categoria 4 són aquells idiomes que tenen des de l'1.000.000 fins als 5.000.000 parlants la categoria 5 són aquells idiomes que tenen des de 200.000 fins als 1.000.000 parlants la categoria 6 són aquells idiomes que tenen de 75.000 fins a 200.000 parlants la caragira 7 són aquells idiomes que tenen entre 10.000 i 75.000 parlants la categoria 8 són aquells idiomes que tenen entre 1.000 i 10.000 parlats i a categoria 9 són aquells idiomes que tenen menys de 10.000 parlats.

	Categories de les llengües	Posició	Idioma	Estimació de llengua materna a Europa	Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva
	Categoria 1	1	Alemany Alt Alemany	100.000.000	[6] Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna
		2	Rus	100.000.000	Federació Russa, Ucraïna, Belarús, República de Moldàvia ((Gagaúsia i Transnístria), Geòrgia, Romania, Kazakhstan
		3	Turc	80.000.000	Turquia, República Turca de Xipre del Nord, Romania, Azerbaidjan, Bulgària, Macedònia del Nord, Kosovo, Grècia
		4	Anglès	61.000.000	Regne Unit, Irlanda i República de Malta
		5	Francès	60.000.000	[42] França, Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa (Berna, Friburg, Ginebra, Grisons, Jura, Neuchâtel, Valais, Vaud), Luxemburg, Andorra, Mònaco, Itàlia (vall d'Aosta)
		6	Italià	58.000.000	Itàlia, Suïssa (Ticino i Grisons), San Marino, Vaticà, República de Malta, Eslovènia (Capodistria-Koper, Isola d'Istria-Izola i Pirano-Piran), Croàcia (Comtat d'Ístria) i Romania
		7	Polonès	50.000.000	Polònia, Ucraïna, República Txeca (Moràvia-Silèsia), Eslovàquia i Romania
		8	Espanyol	39.000.000	Espanya, Andorra i Regne Unit (Gibraltar)
		9	Ucraïnès	34.000.000	[6] Ucraïna, República de Moldàvia (Transnístria), Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
	Categoria 2	10	Romanès	24.000.000	Romania, República de Moldàvia,[47] Hongria, Sèrbia i Ucraïna
		11	Neerlandès	22.000.000	Països Baixos, Bèlgica (Flandes i Brussel·les) i França (Districte de Dunkerque)
		12	Kurd	16.000.000	[50] Turquia i Armènia
		13	Galaicoportuguès	14.500.000
		14	Hongarès	13.000.000	Hongria, Sèrbia (Vojvodina), Eslovàquia, Àustria (Burgenland i Viena), Eslovènia (Prekmurje), Romania (Transsilvània) i Ucraïna
		15	Galaicoportuguès Portuguès	12.000.000	Portugal
		16	Grec	12.000.000	Grècia, Rep. Xipre, Itàlia (Grècia Salentina), Albània (Gjirokastër, Vlorë, Përmet, Kolonjë i Korçë), Romania i Ucraïna (Crimea)
		17	Serbi	11.000.000	Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo
		18	Búlgar	10.000.000	Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
		19	Txec	10.000.000	República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena)
	Categoria 3	20	Català	9.400.000	Espanya (Catalunya, País Valencià,[17] Illes Balears, Aragó i Múrcia), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer)
		21	Belarús	9.000.000	[6] Belarús
		22	Suec	9.000.000	Suècia i Finlàndia
		23	Kazakh	8.000.000	Kazakhstan, Turquia, Ucraïna, Rússia
		24	Tàtar	8.000.000	Federació Russa (Tatarstan), Romania, Ucraïna (Crimea) i Turquia
		25	Alemany Baix alemany	7.000.000	[7] Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandenburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca[7]
		26	Croat	7.000.000	Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia
		27	Azerí	5.500.000	[6] Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna
		28	Danès	5.500.000	Dinamarca, Alemanya (Schleswig-Holstein[38])
		29	Finès	5.500.000	Finlàndia,[41] Suècia i Noruega
		30	Armeni	5.000.000	[9] Armènia,[10] Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna
		31	Eslovac	5.000.000	Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
		32	Noruec	5.000.000	Noruega
	Categoria 4	33	Albanès	4.300.000	[6] Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Sèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir)
		34	Romaní	4.300.000	"sense territori": llengua del poble gitano molt distribuït arreu d'Europa
		35	Georgià	4.100.000	Geòrgia, Turquia, Rússia
		36	Lituà	4.000.000	Lituània
		37	Ídix	3.000.000	"sense territori": als Països Baixos, Romania, Suècia i Ucraïna
		38	Bosnià	2.500.000	Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
		39	Gallec	2.500.000	Espanya (Galícia)
		40	Letó	2.500.000	Letònia
		41	Eslovè	2.200.000	Eslovènia, Àustria (Caríntia, Estíria), Itàlia (Gorizia i Trieste) i Hongria
		42	Macedònic	2.000.000	Macedònia del Nord, Albània, Bulgària, Sèrbia i Romania
		43	Occità	1.900.000	França (Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc), Espanya (Vall d'Aran[45]), Itàlia (Valls Occitanes) i Mònaco
		44	Sard	1.600.000	[49] Itàlia (Sardenya)
		45	Escocès	1.500.000	Regne Unit (Escòcia i Irlanda del Nord)
		46	Romaní vàlac	1.500.000	"sense territori": a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Rússia, Romania, Eslovàquia, Suècia, Ucraïna, Regne Unit, Països Baixos, Noruega, Polònia i Portugal[46]
		47	Txetxè	1.330.000	Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)
		48	Txuvaix	1.330.000	Federació Russa (Txuvàixia)
		49	Estonià	1.100.000	Estònia
		50	Arameu	1.000.000	[8] Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia
		51	Baixkir	1.000.000	[6] Federació Russa (Baixkortostan)
		52	balcànic	1.000.000	"sense territori": a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, Macedònia del Nord, Kosovo, Bulgària, França, Alemany, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Romania, Turquia i Ucraïna[46]
	Categoria 5	53	Kabardí	900.000	Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia
		54	Mordovià	850.000	Federació Russa (Mordòvia)
		55	septentrional-bàltic	850.000	"sense territori": a Polònia, Belarús, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna[46]
		56	Zanuri	700.000	Geòrgia i Turquia
		57	Friülà	600.000	Itàlia (Friül - Venècia Júlia)
		58	Gal·lès	600.000	Gal·les i Anglaterra
		59	Mari	600.000	Federació Russa (Mari-El)
		60	Udmurt	550.000	Federació Russa (Udmúrtia)
		61	Èuscar	500.000	[39] Espanya (CA País Basc i CF Navarra[40]) i França (País Basc del Nord)
		62	Frisó	500.000	Alemanya (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia) Països Baixos (Província de Frísia)
		63	Osseta	500.000	Federació Russa (Ossètia del Nord - Alània), Geòrgia (Ossètia del Sud)
		64	Àvar	483.000	[20] Federació Russa (Daguestan)
		65	Adigué	450.000	Federació Russa (Adiguèsia)
		66	Lesguià	383.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
		67	Irlandès	355.000	Irlanda, Regne Unit (Irlanda del Nord)
		68	Komi	350.000	Federació Russa (Komi)
		69	Maltès	330.000	República de Malta
		70	Gaèlic	322.000
		71	Bretó	300.000	França (Bretanya)
		72	Islandès	300.000	Islàndia
		73	Karatxai-balkar	300.000	Federació Russa (Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia)
		74	Luxemburguès	300.000	Luxemburg, Bèlgica, França i Alemanya
		75	Darguà	280.000	[26] Federació Russa (Daguestan)
		76	septentrional-càrpat	241.000	"sense territori": a la República Txeca, Eslovàquia, Moràvia, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna[46]
		77	Ingúix	230.000	Federació Russa (Ingúixia i Txetxènia)
		78	septentrional-anglosaxó	220.000	"sense territori": a Regne Unit[46]
		77	septentrional-sinte	200.000	"sense territori": a Kosovo, Sèrbia, Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Suïssa[46]
	Categoria 6	78	Asturlleonès	165.000	Espanya (Astúries,[11] Lleó,[12] Zamora,[12] Salamanca,[12] Càceres[13] i Cantàbria[14]), Portugal (Miranda do Douro[15])
		79	Calmuc	160.000	Federació Russa (Calmúquia)
		80	meänkieli	150.000	Suècia
		81	Gagaús	150.000	República de Moldàvia (Gagaúsia), Ucraïna, Romania, Bulgària, Grècia i Kazakhstan
		82	Carelià	140.000	[6] Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad)
		83	Daguestaneses	140.000	Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia
		84	septentrional-ibèric-occidental	120.000	"sense territori": a Espanya, França i Portugal[46]
		85	Cors	100.000	França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya)
		86	Lak	100.000	[34] Federació Russa (Daguestan)
		87	Abkhaz	80.000	[6] Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia
		88	Francoprovençal	77.000	Itàlia (vall d'Aosta) i França (Alta Savoia, Savoia, Franc Comtat, Charolais, Beaujolais, Bugey, Delfinat, Forez, Mâconès, Bresse, Lionès, Dombes i Borgonya), Suïssa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel i Jura)
		89	Tabassaran	75.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
	Categoria 7	90	Sòrab	70.000	Alemanya (Brandenburg i Saxònia[38])
		91	Escocès	60.000	Regne Unit (Escòcia)
		92	Alt sòrab	55.000	Alemanya (Saxònia[38])
		93	Feroès	46.000	Dinamarca (Illes Fèroe)
		94	Andi	40.000	[6] Federació Russa (Daguestan)
		95	Ladí	38.000	Itàlia (Trentí-Tirol del Sud)
		96	Romanx	35.000	Suïssa (Grisons)
		97	Nenets	33.000	Federació Russa (Nenètsia, Komi)
		98	Sami	30.000	Finlàndia (Enontekyö, Inari i altres), Noruega (Finnmark), Suècia (Kiruna, Gällivare i Lappland) i Rússia (península de Kola)
		99	Rutè	25.000	[48] Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia (Vojvodina)
		100	Rútul	15.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
		101	Baix sòrab	15.000	Alemanya (Brandenburg)[38])
		102	Agul	12.000	[6] Federació Russa (Daguestan)
		103	Tsakhur	11.000	[31] Federació Russa (Daguestan)
		104	Aragonès	10.000	[6] Espanya (nord d'Aragó)
	Categoria 8	105	septentrional-kalo-finès	8.000	"sense territori": a Finlàndia i Suècia[46]
		106	Tsez	7.000	[36] Federació Russa (Daguestan)
		107	Karata	6.000	[33] Federació Russa (Daguestan)
		108	Krytsi	6.000	[31] Azerbaidjan i Federació Russa (Daguestan)
		109	Vepse	5.800	Federació Russa (República de Carèlia, Sant Petersburg i Óblast de Vologda)
		110	Akhvakh	5.000	[18] Federació Russa (Daguestan)
		111	Tindi	5.000	[35] Federació Russa (Daguestan)
		112	Bagval	4.000	[21] Federació Russa (Daguestan)
		113	Txamalal	4.000	[25] Federació Russa (Daguestan)
		114	Udin	3.500	[37][31] Azerbaidjan i Geòrgia
115		Còrnic	3.500	Cornualla (Gran Bretanya)
116		Batsi	3.400	[16] Geòrgia
117		Botlij	3.000	[23] Federació Russa (Daguestan)
118		Caixubi	3.000	Polònia (Vístula, Gdansk i Gdynia)
119		Bezthi	2.500	[22] Federació Russa (Daguestan)
120		Godoberi	2.500	[28] Federació Russa (Daguestan)
121		Khvarsa	2.000	[32] Federació Russa (Daguestan)
122		Manx	2.000	Illa de Man (Dependència de la corona britànica)
123		Khinalugh	1.500	[30][31] Azerbaidjan
124		Artxi	1.000	[19] Federació Russa (Daguestan)
125		Budukh	1.000	[24] Azerbaidjan
Categoria 9	126	Gunzib	600	[29] Federació Russa (Daguestan)
	127	Ginukh	350	[27] Federació Russa (Daguestan)
	128	Livonià	10	[44] en extinció a Letònia i Estònia
	129	central	?	"sense territori": a Hongria, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Moràvia, República Txeca i Àustria[46]
	130	septentrional-gal·lès	?	"sense territori": a Regne Unit[46]

	Llengües majoritàries (No fa falta cap protecció ni control de la seva evolució)
	Llengües mitjanes (No fa falta cap protecció, però si un control de la seva evolució)
	Llengües minoritàries (Falta un mínim de protecció i el control de la seva evolució)
	Llengües minoritzades (Falta mesures urgents per la seva protecció i un control de la seva evolució)

Llengües europees minoritàries

Les llengües europees minoritàries són aquelles llengües que es parlen en algun territori europeu i que tenen menys de 25.000.000 parlant en tot el món. La gran majoria d'aquestes llengües se solen parlar dins d'un territori europeu, però n'hi algunes que també es poden parlar forra del territori europeu.

	Categories de les llengües	Posició	Idioma	Estimació de llengua materna a Europa
B1	Categoria A	1	Neerlandès	22.000.000
		2	Galaicoportuguès	14.500.000
		3	Hongarès	13.000.000
		4	Grec	12.000.000
		5	Serbi	11.000.000
		6	Búlgar	10.000.000
		7	Txec	10.000.000
B2	Categoria B	8	Català	9.400.000
		9	Belarús	9.000.000
		10	Suec	9.000.000
		11	Baix alemany	7.000.000
		12	Croat	7.000.000
		13	Danès	5.500.000
		14	Finès	5.500.000
		15	Eslovac	5.000.000
		16	Noruec	5.000.000
	Categoria C	17	Albanès	4.300.000
		18	Romaní	4.300.000
		19	Lituà	4.000.000
		20	Ídix	3.000.000
		21	Bosnià	2.500.000
		22	Gallec	2.500.000
		23	Letó	2.500.000
		24	Eslovè	2.200.000
		25	Macedònic	2.000.000
		26	Occità	1.900.000
		27	Sard	1.600.000
		28	Escocès	1.500.000
		29	Romaní vàlac	1.500.000
		30	Estonià	1.100.000
		31	balcànic	1.000.000
B3	Categoria D	32	septentrional-bàltic	850.000
		33	Friülà	600.000
		34	Gal·lès	600.000
		35	Mari	600.000
		36	Udmurt	550.000
		37	Èuscar	500.000
		38	Frisó	500.000
		39	Irlandès	355.000
		40	Maltès	330.000
		41	Gaèlic	322.000
		42	Bretó	300.000
		43	Islandès	300.000
		44	Luxemburguès	300.000
		45	septentrional-càrpat	241.000
		46	septentrional-anglosaxó	220.000
		47	septentrional-sinte	200.000
	Categoria E	48	Asturlleonès	165.000
		49	meänkieli	150.000
		50	Gagaús	150.000
		51	Carelià	140.000
		52	septentrional-ibèric-occidental	120.000
		53	Cors	100.000
		54	Francoprovençal	77.000
	Categoria F	55	Sòrab	70.000
		56	Escocès	60.000
		57	Alt sòrab	55.000
		58	Feroès	46.000
		59	Ladí	38.000
		60	Romanx	35.000
		62	Sami	30.000
		62	Rutè	25.000
		63	Baix sòrab	15.000
		64	Aragonès	10.000
	Categoria G	65	septentrional-kalo-finès	8.000
		66	Còrnic	3.500
		67	Caixubi	3.000
		68	Manx	2.000
	Categoria H	69	Livonià	10
		70	central	?
		71	septentrional-gal·lès	?

Categorització de les llengües als estats europeus

Mapa lingüístic europeu el 1907

A trenta-dos estats europeus es realitza una declaració lingüística a les seves constitucions. En cap dels casos es defineix que és oficial, estatal, nacional o de la república, que serien termes equiparables:

• Llengua oficial: d'aquesta forma està categoritzat en vint-i-quatre estats: Albània (art. 14), Àustria (art. 8), Andorra (art. 2), Belarús (art. 17), Bulgària (art. 3), Xipre (art. 3), Croàcia (art. 12), Eslovènia (art. 11), Eslovàquia (art. 6), Espanya (art. 3), Estònia (art. 6), República d'Irlanda (art. 8), Letònia (art. 4), Liechtenstein (art. 6), Macedònia del Nord (art. 7), República de Malta (art. 5), Montenegro (art. 9),^[51] Mònaco (art. 8), Portugal (art. 11), Polònia (art. 27), Romania (art. 13), Suïssa (art. 116), Sèrbia^[52] i Turquia (art. 3).
• Llengua estatal o d'estat: descrita d'aquesta forma en sis constitucions: Armènia (art. 12), Azerbaidjan (art. 21), Geòrgia (art. 8), Lituània (art. 14), Rússia (art. 68) i Ucraïna (art. 10).
• Llengua nacional: aquesta fórmula, l'empren sis constitucions: Finlàndia (art.17), Moldàvia (art. 13), República d'Irlanda (art. 8), Liechtenstein (art. 6), República de Malta (art. 5) i Suïssa (art.4). Aquests quatre últims països la utilitzen en afegiment de la fórmula de llengua oficial. Aquest terme també l'utilitza Luxemburg en la seva Llei sobre llengües de 1984. Igualment, apareix en l'article 138 de la constitució d'Ucraïna en referir-se a les competències de la República autònoma de Crimea.
• Llengua de la república: és la fórmula emprada per França (art. 2).
• Llengua principal: en les lleis que regulen les autonomies de les illes Fèroe i Groenlàndia pertanyents a Dinamarca, pel que fa a les seves llengües.
• Llengua pròpia: és utilitzat en algunes de les comunitats autònomes d'Espanya en el seu àmbit, com en la Comunitat Autònoma del País Basc, Comunitat Foral de Navarra, Catalunya, Galícia, País Valencià, Illes Balears i Aragó.
• Llengua equiparada: aquí s'inclouen diferents formulacions per donar el mateix reconeixement a una altra llengua, donant, indirectament, un reconeixement oficial:
  • Belarús: (art. 17.2) de la seva constitució que equipara el règim jurídic del rus al de l'idioma oficial.
  • País de Gal·les: en la seva Llei de 1998 (art. 47) que equipara l'estatut jurídic del gal·lès amb el de la llengua anglesa.
  • Trentí-Tirol del Sud: en aquesta regió d'Itàlia en el seu Estatut especial (art. 99), que estableix que l'alemany serà "parificat" a l'italià a la província de Bozen.
  • Vall d'Aosta en el seu Estatut d'Autonomia (art 38.1), que dona paritat a la llengua francesa i la llengua italiana.
• Llengua de relació interètnica: aquesta denominació la dona la constitució de la República autònoma de Crimea respecte a la llengua russa. Va ser utilitzada fins a 1996, en l'anterior constitució de Belarús també amb el rus. Es tracta d'una fórmula molt utilitzada en l'antiga Unió Soviètica que privilegiava la russa. Avui és un concepte pràcticament bandejat.
• Llengua de la població autòctona: és utilitzat a Letònia en la Llei de Llengües pel que fa al gairebé extingit livonià. L'escassa existència de pobles indígenes a Europa fa que no s'emprin termes similars. La constitució de Finlàndia, que reconeix el poble indígena sami (art. 17.3), no l'utilitza.
• Altres declaracions expresses indirectes: a Bèlgica la constitució reconeix l'existència de tres regions lingüístiques en el seu article 4, donant de manera indirecta oficialitat al francès, neerlandès i alemany en cada zona.^[53]

Considerant que de manera indirecta la constitució belga les estableix, hi ha setze estats europeus en què llurs constitucions no fan referència a la seva llengua, aquests són Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Grècia, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Islàndia, Noruega, Vaticà, San Marino, República Txeca, Països Baixos i Regne Unit. Encara que algun d'aquests sí que inclouen disposicions de rellevància respecte de les llengües i en la majoria de facto resulta oficial en tot el territori d'alguns d'aquests: Alemanya (alemany), Dinamarca (danès), Grècia (grec), Hongria (hongarès), Itàlia (italià), Islàndia (islandès), Vaticà (italià), San Marino (italià), República Txeca (txec), Països Baixos (neerlandès), Regne Unit (anglès) i Suècia (suec).^[54]

Un estudi de la Unió Europea les categoritza de les següents maneres:^[55]

• Llengua estatal: llengua amb estatus oficial a tot l'estat.
• Llengua oficial: llengua oficial (ús administratiu i legal) a una part d'un estat.
• Llengua regional/minoritària: Llengua utilitzada tradicionalment per una part d'un estat que no siga cap d'aquestes tres coses: llengua migrant, creada artificialment o simplement un dialecte.
• Llengua no indígena: llengua utilitzada per comunitats immigrants.
• Llengua oficial de la Unió Europea
• Llengua estrangera: llengua utilitzada per un resident que no siga la seua llengua materna, fins i tot si és la llengua estatal del país on resideix.

Coneixement de llengües a Europa

Les llengües àmpliament més emprades com a primera i segona llengua a Europa són l'anglès i el francès (llengües cooficials del Consell d'Europa), l'alemany i el rus.^[56] Els estats relativament petits (com Luxemburg, Països Baixos i Eslovènia) tenen lleugerament un millor coneixement de llengües estrangeres mentre que Regne Unit, Irlanda i Europa del Sud tenen un domini més moderat de les llengües estrangeres.^[57]

L'espanyol té 64 milions d'usuaris si es consideren els parlants tant en primera llengua com en segona llengua. Anàlogament, el català ascendeix a 9.100.000 parlants i el gallec a 3.200.000 en incloure usuaris com a primera i segona llengua.

Producte de la migració també existeixen milions d'arabòfons distribuïts principalment als països euromediterranis i a les majors metròpolis europees.

La taula següent mostra alguns dels idiomes més parlats en la Unió Europea:

• 
  Coneixement de l'anglès
• 
  Coneixement de l'alemany
• 
  Coneixement del francès
• 
  Coneixement de l'italià
• 
  Coneixement de l'espanyol
• 
  Coneixement del rus
• 
  Coneixement del polonès
• 
  Coneixement del romanès

Vegeu també

• Llengües de la Unió Europea.
• Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Referències

1. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 3.
2. Salvat Editores. Historia universal. 1 Los orígenes. Madrid: Salvat, 2004, p. 408. ISBN 84-345-6230-8. 
3. Marquilló Larruy, Martina. «Idees rebudes sobre les llengües i el plurilingüisme». A: Pluralitat de llengües : 18a. Universitat d'Estiu, del 27 al 31 d'agost de 2001. Andorra la Vella: Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Universitat d'Estiu, 2002, p. 32. ISBN 99920-0-296-4. 
4. Calaforra, Guillem. «Lengua y poder en las situaciones de minorización lingüística». Web de G. Calaforra, 2003. [Consulta: 5 abril 2019].
5. Santos Maldonado, María Jesús. El error en las producciones escritas de francés lengua extranjera : análisis de interferencias léxicas y propuestas para su tratamiento didáctico. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2003, p. 20. ISBN 84-688-3054-2. 
6. Gran Enciclopedia Larousse. ISBN 84-320-7370-9
7. Carmen Mellado, Patricia Buján Otero. L'estatut oficial del baix alemany com a "llengua regional".
8. 1.000.000 de parlants a l'Iran, l'Iraq, Síria, Turquia, l'antiga Unió Soviètica i els Estats Units.
9. Uns 5.000.000 a Armènia i en la diàspora armènia a Europa. Fins a aproximadament 7.000.000 incloent Àsia i Amèrica.
10. Anomenat Assiri a Armènia
11. Anomenat asturià o bable
12. Anomenat lleonès
13. Anomenat extremeny
14. Anomenat càntabre o montañés
15. Anomenat mirandès
16. Etnologue. Llengües del món. Batsi (any 2000). Consultat el 16 de gener de 2010.
17. Anomenat valencià
18. Llengua Akhvakha. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
19. Etnologue. Lengües del món. Artxi. Consultat el 16 de gener de 2010.
20. Llengua Avar. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
21. Llengua Bagval. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010.
22. Llengua Bezthi. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
23. Llengua Botlij. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010.
24. Budukh. Ethnologue. Consultat el 17 de gener de 2010.
25. Llengua Txamalal, cifra de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
26. Llengua Dargva. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
27. «LENGUA GINUJ» (en castellà). Promotora Española de Lingüística. [Consulta: 6 octubre 2022].
28. Godoberi, dades de 1973. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
29. Gunzib, dades de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
30. Khinalugh. Ethnologue. Consultat el 18 de gener de 2010.
31. Grupo Lesguià. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
32. Llengua Khvarsa. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
33. Llengua Karata, xifres de 1971. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
34. Llengua Lak. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
35. Llengua Tindi, xifres de 1966. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
36. Llengua Dido o Tsez. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
37. Llengua Udi. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
38. Als districtes bilingües
39. Llengua basca. Proel.
40. A la Comunitat Foral de Navarra és oficial en la zona bascòfona. Tanmateix la major densitat de bascoparlants es troba a l'àrea metropolitana de Pamplona on no ho és.
41. Llevat a Illes Aland
42. Llengua francesa. Proel.
43. Andrea Camardelli i Leonardo D. Olivera. Los Kurdos: Una minoría territorialmente dividida.^{[Enllaç no actiu]}
44. Llengua Livoniana. Proel.
45. Anomenat aranès
46. «Geocities. Distribució de les llengües romanís.». Arxivat de l'original el 2005-04-30. [Consulta: 30 abril 2005].
47. Anomenat moldau
48. Llengua rutena. Proel.
49. Llengua sarda. Proel.
50. «Kursdos» (en castellà). Buenas tareas. [Consulta: 6 octubre 2022].
51. «Constitució de Montenegro.». Arxivat de l'original el 2007-04-11. [Consulta: 28 agost 2011].
52. «Sèrbia a Encarta.». Arxivat de l'original el 2008-02-29. [Consulta: 28 agost 2011].
53. Ruíz Vieytez, 2004, p. 6-8.
54. Ruíz Vieytez, 2004, p. 10-11.
55. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 5.
56. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 12.
57. Directorate General for Education and Culture, 2006, p. 10.

Bibliografia

• Ruíz Vieytez, Eduardo J. «Lenguas oficiales y lenguas minoritarias: cuestiones sobre su estatuto jurídico a través del derecho comparado». A: II Simposi Internacional Mercator: Europa, 2004. 
• Joachim Grzega: EuroLinguistischer Parcours: Kernwissen zur europäischen Sprachkultur, IKO, Frankfurt 2006 (alemany), ISBN 3-88939-796-4.
• Mapa Europako Hizkuntzak editat per HABE (Helduen Alfabetatze eta Berreuskalduntzerako Erakundea) (basc).
• Directorate General for Education and Culture. Europeans and their Languages (en anglès). European Comission, 2006 [Consulta: 5 abril 2019]. 

Enllaços externs

• http://www.proel.org/mundo/europa.htm
• EuroLinguistiX (revista, fòrum, bibliografies; editat per Joachim Grzega).
• Mapa lingüístic d'Europa de Muturzikin.com