PROFILBARU.COM

Leslie Caron
	; (2011)
Biografia
Naixement	(fr) Leslie Claire Margaret Caron ; 1r juliol 1931 (93 anys); Boulogne-Billancourt (França)
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	actriu, actriu de cinema, ballarina de ballet
Activitat	1951 -
Obra
Papers destacats	Un americà a París; Lili; Daddy Long Legs; Gigí; La Chambre indiscrète
Família
Cònjuge	Michael Laughlin (1969–1980); Peter Hall (1956–1965); Geordie Hormel (1951–1954)
Parella	Warren Beatty
Fills	Jennifer Caron Hall; () Peter Hall; Christopher Hall; () Peter Hall
Pares	Claude Caron i Margaret Petit
Premis
	(12 març 2019) Comanador de les Arts i les Lletres; (29 març 2013) comandadora de la Legió d'Honor francesa; (2007) Primetime Emmy a la millor actriu convidada en sèrie dramàtica, per l'obra Law & Order: Special Victims Unit; (10 novembre 1997) Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; (1964) Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, per l'obra L'habitació en forma d'ela; (1963) BAFTA a la millor actriu, per l'obra L'habitació en forma d'ela; (1954) BAFTA a la millor actriu, per l'obra Lilí; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

Leslie Caron (Boulogne-Billancourt, 1 de juliol de 1931) és una actriu i ballarina francesa.^[1]^[2]

Biografia

Nascuda de la unió d'un pare francès, Claude Caron, farmacèutic, i d'una mare estatunidenca, Margaret Petit,^[3] ballarina a Broadway i filla de Seattle,^[4] Leslie Caron comença estudis de ball clàssic a París als 9 anys. Entra als 16 anys a la companyia dels Ballets dels Champs-Élysées de Roland Petit tenint, el 1948, el paper de l'Esfinx en el ballet de David Lichine La Rencontre, on és descoberta per Gene Kelly, que la fa rodar amb ell a Un americà a París, de Vincente Minnelli (1951).

L'enorme èxit de públic i crítica d'aquesta comèdia musical li obre les portes de Hollywood. Amb contracte amb la MGM, hi roda:

Lili de Charles Walters (1953), on interpreta el paper d'una jove òrfena de 16 anys, a la recerca de feina, que fracassa en un parc d'atraccions i l'imaginari del qual la fa anar amb un mag faldiller Jean-Pierre Aumont i un grup de titellaires entre els quals Mel Ferrer i Kurt Kasznar,
Daddy Long Legs, de Jean Negulesco, amb una coreografia de Roland Petit,^[4] on balla amb Fred Astaire (1954),
Gigi, basat en la novel·la i la seva adaptació teatral per Colette i Anita Loos, igualment sota la direcció de Minnelli, on coneix Maurice Chevalier i Louis Jourdan (1958). Va ser la mateixa Leslie Caron qui va suggerir al productor cinematogràfic Arthur Freed de fer una pel·lícula a partir de la novel·la.^[4]

Després d'una última gran producció americana, Fanny (1961), adaptació de la famosa Trilogia marsellesa de Marcel Pagnol i de la seva versió musical creada a Broadway el 1954, l'actriu apareix en algunes superproduccions, com Paris brûle-t-il?, de René Clement, el 1966, però sobretot en pel·lícules més intimistes o d'autor, com Il padre di famiglia, de l'italià Nanni Loy (1967), Sérail, d'Eduardo de Gregorio (1976), L'home a qui agradaven les dones, de François Truffaut (1977) o La Diagonale du fou, de Richard Dembo (1984).

Copresidenta del jurat de la Berlinale 1989, va optar per establir-se a França després de 40 anys passats a l'estranger per refer el cinema al seu país d'origen, però va rebre poques propostes. Protagonitzà el 2001 Le Chocolat, de Lasse Hallström, al costat de Juliette Binoche. El mateix any, va interpretar Suzanne de Persand a El divorci, de James Ivory. Després va participar a Justícia en acusació, un episodi escrit per a ella de la sèrie de televisió nord-americana New York, unitat especial, i que li va permetre guanyar l’Emmy a la millor actriu convidada en una sèrie dramàtica el 2007.

La seva Estrella sobre el prestigiós passeig de la Fama de Hollywood va ser descoberta el 8 de desembre de 2009 entre les de Gene Kelly i Louis Jourdan.

Vida personal

Leslie Caron ha estat casada tres vegades, entre les quals amb Michael Laughlin (de 1969 a 1980) i amb Sir Peter Hall, famós escenògraf de teatre britànic amb qui ha tingut dos fills.

Leslie Caron i el seu germà han intentat un procés a l'amant del seu difunt pare per recuperar una part de l'herència, de la qual havien estat privats en frau de la llei francesa, la qual cosa ha donat lloc a una coneguda detenció de dret internacional privat.^[5]

Ha creat i ha tingut durant quinze anys un restaurant de cuina tradicional, «La Lucarne aux chouettes», a Villeneuve-sur-Yonne, a la Borgonya, però se'l va vendre el 2010.

Filmografia parcial

Televisió

1996: The Ring d'Armand Mastroianni: Madame de Saint Marne
1999: Jean-Pierre Aumont, charme et fou-rires documental de Patty Villiers: ella mateixa
2006: Law and Order: Special Victims Unit, sèrie de televisió, episodi Recall de la Temporada 8: Lorraine Delmas
2013: Jo, sèrie, episodi Le Marais

Cinema

1951: Un americà a París, de Vincente Minnelli: Lise Bouvier
1951: The Man with a Cloak, de Fletcher Markle: Madeline Minot
1952: Glory Alley, de Raoul Walsh: Angela Evans
1953: The Story of Three Loves, pel·lícula d'esquetxos, episodi Mademoiselle dirigida per Vincente Minnelli: Mademoiselle
1953: Lili, de Charles Walters: Lili
1955: The Glass Slipper, de Charles Walters: Ella
1955: Daddy Long Legs, de Jean Negulesco: Julie André
1956: Gaby, de Curtis Bernhardt: Gaby
1958: Gigi, de Vincente Minnelli: Gigi
1958: The Doctor's Dilemma, d'Anthony Asquith: Madame Dubedat
1959: The Man Who Understood Women, de Nunnally Johnson: Ann Garantier
1960: Austerlitz, d'Abel Gance: Élisabeth El Michaud d'Arçon
1960: The Subterraneans, de Ranald MacDougall: Mardou Fox
1961: Fanny, de Joshua Logan: Fanny
1962: Trets en la foscor (Guns of Darkness), d'Anthony Asquith: Claire Jordan
1962: L'habitació en forma d'ela (The L-Shaped Room), de Bryan Forbes: Jane Fosset
1962: Les Quatre Vérités, pel·lícula d'esquetxos, episodi Les Deux pigeons, dirigida per René Clair: Annie
1964: Father Goose, de Ralph Nelson: Catherine Freneau
1965: A Very Special Favor, de Michael Gordon: El Doctor Lauren Boullard
1965: Promet-li qualsevol cosa (Promise Her Anything), d'Arthur Hiller: Michele O'Brien
1965: Paris brûle-t-il ?, de René Clément: Françoise Labé
1967: Il padre di famiglia, de Nanni Loy: Paola, la dona de Marco
1976: Sérail, d'Eduardo de Gregorio: Céleste
1977: L'home a qui agradaven les dones (L'Homme qui aimait les femmes), de François Truffaut: Véra
1977: Valentino, de Ken Russell: Alla Nazimova
1979: La noia d'or (Goldengirl), de Joseph Sargent: Dr. Sammy Lee
1980: Kontrakt, de Krzysztof Zanussi: Penelope
1980: Tous vedettes, de Michel Lang: Lucille
1983: Imperativ, de Krzysztof Zanussi: la mare
1984: La Diagonale du fou, de Richard Dembo: Henia Liebskind
1990: Guerriers et Captives, d'Edgardo Cozarinsky: Madame Yvonne
1992: Fatale, de Louis Malle: la mare d'Anna Barton
1995: Funny bones, les Drôles de Blackpool, de Peter Chelsom: Katie Parker, la mare de Jack
1999: From Russia to Hollywood: The 100-Year Odissey of Chekhov and Shdanoff, documental de Frederick Keeve: ella mateixa
2000: Le Chocolat, de Lasse Hallström: Madame Audel
2003: Le Divorce, de James Ivory: Suzanne de Persand

Distincions

Honors

Juny de 1993: Cavaller de la Legió d'Honor pel President François Mitterrand.
Febrer de 1998: Orde Nacional del Mèrit per Catherine Trautmann, Ministre de Cultura
Juny de 2004: Oficial de la Legió d'Honor pel Primer Ministre francès Jean-Pierre Raffarin.
Desembre de 2012: Gran Medalla Vermella de la Ciutat de París per Bertrand Delanoë.

Premis

1954: BAFTA a la millor actriu britànica per Lili
1959: Golden Laurel a la millor intèrpret femenina d'un film musical per Gigí
1963: BAFTA a la millor actriu britànica per L'habitació en forma d'ela
1964: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per L'habitació en forma d'ela
2007: Primetime Emmy a la millor actriu convidada en sèrie dramàtica per Law & Order: Special Victims Unit

Nominacions

1954: Oscar a la millor actriu per Lili
1959: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Gigí
1962: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Fanny
1964: Oscar a la millor actriu per L'habitació en forma d'ela

Referències

↑ «Leslie Caron | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2021].
↑ Les Gens du Cinéma
↑ Kisselgoff, Anna «DANCE; The Ballerina In Leslie Caron the Actress». New York Times, 12-03-1995.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Los Angeles Times
↑ Legifrance^{[Enllaç no actiu]}