Lactorats

Els lactorats[n 1] (en llatí: Lactorates o Lectorates) eren un poble aquità[1] que tenia la capital a l'antiga ciutat de Lactora, l'actual Lei

Lactorats
Infotaula grup humàLactorats
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part deaquitans Modifica el valor a Wikidata
EpònimLactora Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deLeitora (França) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els lactorats[n 1] (en llatí: Lactorates o Lectorates) eren un poble aquità[1] que tenia la capital a l'antiga ciutat de Lactora, l'actual Leitora, a l'Armanyac (Gers). Eren una de les nou tribus aquitanes que van donar lloc a la Novempopulània.[2]

Història

Els lactorats limitaven amb els sociats a l'oest, els auscs al sud i els volques tectòsags a l'est, en un territori que corresponia en la seva major part al nord de l'actual departament de Gers i zones dels d'Òlt i Garona i Tarn i Garona que són la riba esquerra de la Garona. El seu territori cobria aproximadament 98.000 ha i s'estenia, de nord a sud, des de la Garona fins a les actuals comunes de Poi e Ròcalaura i Mauvesin. La taula de Peutinger té la menció Lactorates Auci sota el camí de Tolosa a Bibona (Divona Cadurcorum, prop de Caors).

La taula de Peutinger menciona els Lactorates Auci

Diodor de Sicília parla d'un rei anomenat Piso que va arribar a Roma, va aprendre sobre la civilització llatina i se'n va tornar després al seu país, on va esdevenir governant gràcies al suport del Senat Romà i va actuar sempre com a aliat lleial de Roma. Hom creu generalment, tot i que sense proves formals,[3] que aquest Piso era probablement el rei dels lactorats, un poble que mai no es va oposar a l'arribada dels romans, a diferència dels seus veïns els auscs i els elusats, tots dos pobles derrotats per Cras l'any 56 aC. Això podria explicar la manca de documents històrics sobre els lactorats, precisament a causa de la manca de gestes militars. Al mateix temps, el descobriment, en unes excavacions, de nombroses traces de comerç amb Roma durant el període gal i molt abans de la conquesta romana, tendeix a reforçar la idea d'una aliança primerenca.[4]

Un dels altars taurobòlics conservats al Museu Eugène-Camoreyt de Leitora va ser ofert, segons consta a la seva inscripció, per la República dels lactorats pel benestar de la família imperial.

Etnònim

Pel que fa al sufix -ates dels Lactorates, segons el lingüista Joaquín Gorrochategui és d'origen gal:

« Aquitània també va patir una profunda influència gal·la, més notable com més hom s'allunya dels Pirineus cap al nord i a l'est. Les proves d'aquesta penetració són: els noms personals i de deïtats gal·les, els noms de pobles que acaben en -ates i, més tard, els topònims romans que acaben en -ac. »
— Joaquín Gorrochategui, Linguistisque et peuplement en Aquitania (2013).[5]

A parer d'altres autors, però, el sufix -ate no està relacionat amb el d'algunes tribus gal·les (com ara els Atrebates i els Nantuates) sinó amb el basc (cf. Arrate, Azkarate, Garate) i l'ibèric.[6][7]

Notes

  1. ↑ Segons les Regles generals d'adaptació de noms propis al català.

Referències

  1. ↑ Davant, Jean-Louis; Uribe Etxebarria, Lorea. Histoire du peuple basque (en francès). 11a edició (1a ed. 1970). Baiona; Donostia: Elkar argitaletxea, octubre de 2009 (Collection Histoire). ISBN 9788497835480. OCLC 49422842. 
  2. ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 53–59. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536. 
  3. ↑ Fabre, Georges; Pierre Sillières. Inscriptions latines d'Aquitaine (en francès). Bordeus: Ausonius, 2000, p. 15. 
  4. ↑ Larrieu-Duler, Mary. «Les origines de Lectoure». A: Histoire de Lectoure (en francès). Auch: Bouquet, 1972, p. 18. 
  5. ↑ Gorrochategui, Joaquín «Linguistisque et peuplement en Aquitania» (en francès). L'âge du Fer en Aquitaine et sur ses marges. AFEAF [Bordeus], 2011.
  6. ↑ Orduña Aznar, Eduardo «Onomástica ibérica y vascoaquitana: nuevos planteamientos» (PDF) (en castellà). Palaeohispanica, 21, 2021, p. 479-480. DOI: 10.36707/palaeohispanica.v21i0.414. ISSN: 1578-5386. «[..]La identificación del sufijo -ate, tal vez con valor destinativo, como variante de -kate (y de -ka, -a), en correspondencia con el aquitano -ate en Idi-ate y con el adlativo vasco suletino -at.»
  7. ↑ Orpustan, Jean-Baptiste «Lexique et suffixes dans la toponymie basque d'habitat (domaines ruraux et maisons) du Moyen Âge en Labourd, Basse-Navarre et Soule.» (PDF) (en francès). Euskera. Euskaltzaindia, 32, 1987, p. 453.

Bibliografia

  • Bordes, Maurice; Georges Courtès (dir.). Histoire de Lectoure (en francès). Auch: Bouquet, 1972. 
  • Fabre, Georges; Sillières, Pierre. Inscriptions latines d'Aquitaine (ILA) (en francès). Bordeus: Ausonius, 2000. ISBN 2-910023-19-2. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.