Kafr 'Aqab

Kafr 'Aqab

كفر عقب
Tipus	vila, poble i barri
Localització
31° 52′ 33″ N, 35° 13′ 11″ E
Municipi
Graella palestina	171/143
Població humana
Població	14.315 (2012) (2.147,79 hab./km²)
Idioma oficial	àrab
Geografia
Superfície	6,665 km²
Altitud	640 m
Organització política
Governació	Jerusalem
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard UTC+03:00, horari d'estiu

Kafr 'Aqab (àrab: كفر عقب, Kafr ʿAqab) és un municipi palestí de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, el barri més septentrional de Jerusalem Est, a 2 kilòmetres de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 10.411 habitants el 2006.^[1] Els serveis d'atenció primària de Kafr 'Aqab s'obtenen a Al-Ram.^[2] En 2007 Kfar 'Aqab era descrit com un suburbi de classe mitjana.^[3]

Història

En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina va suggerir que Kafr 'Aqab era al vila croada Kefreachab, que era una de les 21 viles donades pel rei Jofré com a feu a la basílica del Sant Sepulcre.^[4]

Època otomana

En 1517 el poble va ser inclòs en l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina i en 1596 va aparèixer als registres fiscals com Kafr Aqba, situada al nàhiya de Jabal Quds del liwà d'al-Quds. La població era de 47 llars, totes musulmanes. Pagaven un tipus impositiu fix del 33,3% en productes agrícoles, incloent blat, ordi, oliveres, vinyes, fruiters, cabres i ruscs, a més d'«ingressos ocasionals»; un total de 3.100 akçe.^[5] En 1838, Edward Robinson assenyalà Kafr 'Aqab durant els seus viatges a la regió.^[6]

Una llista oficial de pobles otomans al voltant de 1870 va catalogar Kefr 'Akab com si tingués 15 cases i una població de 65, tot i que el nombre de població només incloïa homes.^[7][8] En 1883 el SWP la va descriure com «un petit llogaret al vessant d'un vessant, amb unes poques olives.»^[9] En 1896 la població de Kefr 'akab era estimada en 135 persones.^[10]

Mandat Britànic de Palestina

En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic Kafr 'Aqab tenia 189 musulmans,^[11] incrementats en el cens de 1931 a 250 musulmans en 59 cases.^[12]

En el cens de 1945 la població de Kafr 'Aqab consistia en 290 musulmans^[13] i l'àrea de terra era de 5,472 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.^[14] D'aquests, 829 dúnams eren per a plantacions i terra de rec, 2,736 per a cereals,^[15] mentre 10 dúnams eren sòl edificat.^[16]

Després de 1948

Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Kafr 'Aqab va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Kafr 'Aqab ha romàs sota ocupació israeliana. Mentre Kafr 'Aqab era annexat a Israel amb la resta de Jerusalem Est, era separat de Jerusalem pel Mur de Cisjordània. Els inspectors municipals mai inspeccionen la zona més enllà del Mur. Això crea una "malson de planificació i el somni del desenvolupador".^[17] La mesquita al-Faruq de Kafr 'Aqab ofereix setmanalment classes islàmiques de Hizb ut-Tahrir.^[3]

Referències

1. 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
2. West Bank Healthcare Arxivat 2006-03-13 at the Library of Congress
3. Palestinians back caliphate over politics, The Telegraph
4. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 11
5. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 118
6. Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 315
7. Socin, 1879, p. 156
8. Hartmann, 1883, p. 127, also noted 15 houses
9. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 10
10. Schick, 1896, p. 121
11. Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 14
12. Mills, 1932, p. 37
13. Govern de Palestina, Departament d'Estadística, 1945, p. 25
14. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 57
15. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 103
16. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 153
17. Israeli, Palestinian boys soccer tournament exposes reality of Jerusalem life, Haaretz

Bibliografia

• Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
• Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1883. 
• Govern de Jordan, Departament d'Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964. 
• Govern de Palestina, Departament d'Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945. 
• Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
• Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
• Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
• Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
• Morris, B. The Birth of the Palestinian Refugee Problem Revisited. Cambridge University Press, 2004. ISBN 978-0-521-00967-6.  (p. 80)
• Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881. 
• Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841. 
• Röhricht, Reinhold. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893.  (Röhricht, 1893, RRH, pp. 16-17, No 74)
• de Roziére. Cartulaire de l'église du Saint Sépulchre de Jérusalem: publié d'après les manuscrits du Vatican (en llatí, french). París: Imprimerie nationale, 1849.  (p. 30: Cafareab, p. 262: Keffreca. Cited in Röhricht, 1893, RRH, pp. 16-17, No 74)
• Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
• Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.