Jerusalem Est pot referir-se en sentit ampli a tota l'àrea que va romandre sota administració jordana entre 1948 i 1967, i que fou després incorporada al municipi de Jerusalem (uns 70 km²), o únicament al municipi jordà anterior a 1967, cobrint en aquest cas només 6,4 km². El Mont Scopus, que era un enclavament israelià dintre del territori jordà abans de 1967 i on es va situar la Universitat Hebrea, no es considera part de Jerusalem Est.
Durant el període que va romandre sota administració jordana, Jerusalem Est va perdre gran part de la seva importància: en deixar de ser capital i perdre la seva connexió amb la costa, va disminuir el seu paper com a centre comercial, i fins i tot va disminuir la seva població, perquè bona part dels comerços i l'administració es van traslladar a Amman. No obstant això, va mantenir la seva importància religiosa i el seu paper de centre regional. Després de la conquesta israeliana, l'Organització per l'Alliberament de Palestina i després l'Autoritat Nacional Palestina han reivindicat Jerusalem Est com a capital del futur Estat palestí.
La declaració de principis palestí-israelians, signada a Oslo el 13 de setembre de 1993, va ajornar la decisió sobre l'estatut permanent de Jerusalem per a les etapes finals de les negociacions entre Israel i els palestins. La possibilitat de la capitalitat palestina en la zona oriental de la ciutat va ser considerada per Israel per primera vegada a Camp David (2000) i en la Cimera de Taba (2001), encara que aquestes negociacions van acabar sense acord i aquesta possibilitat no ha tornat a ser considerada per Israel des de llavors.
