Durant les croades es va erigir una nova ciutat franca al llarg de la tranquil·la via romana existent i va rebre el nom de Parva Mahomeria.[2] En 1159 fou esmenada en un document definint els seus límits amb Beit 'Anan.[2][3]
Després de l'expulsió dels croats de Terra Santa, els següents cristians que van establir una presència a Palestina van ser els custodis franciscans dels llocs sagrats. Durant el segle xiii Qubeibeh ha estat adoptada gradualment pels pelegrins com la ubicació d'Emmaús, el poble esmentat a Lluc 24: 13-35, substituïda en el futur per Abu Ghosh en aquest funció. A partir de 1335 els franciscans ho van adoptar també i van començar a pelegrinatge anual a aquest lloc.[4]
Època otomana
En 1838 el-Kubeibeh era conegut com un poble musulmà, que formava part de l'àrea Beni Malik, que es troba a l'oest de Jerusalem.[5]
L'explorador francès Victor Guérin la va descriure el 1863 com una vila d'un centenar de persones que vivien en cases antigues, cadascuna consistent en una única habitació amb volta.[6] Una llista de viles otomanes del 1870 deia que el-kubebe tenia 79 habitants en 12 cases, encara que el recompte de la població només incloïa els homes.[7][8]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina la va descriure com "una vila de grandària moderada dalt d'una cresta plana amb unes poques oliveres a l'oest. [...] A l'oest hi ha un monestir de monjos llatins, establert el 1862."[9] També assenyala les ruïnes d'una església croada.[10]
al-Qubeiba durant el Mandat Britànic
Mandat Britànic de Palestina
En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic, Al-Qubeiba tenia 236 habitants, 26 cristians i 210 musulmans,[11] els cristians tots catòlics romans.[12] Es van incrementar en el cens de 1931 a 316, 55 cristians i 261 musulmans en 83 cases.[13]
En el cens de 1945 Al-Qubeiba tenia 420; 340 musulmans i 80 cristians,[14] amb 3,184 dúnams de terra, segons una enquesta oficial de terra i població.[15] D'aquests, 534 dúnams eren plantacions i regadiu, 1,032 usades per a cereals,[16] mentre 22 dúnams eren sòl edificat.[17]
Diaa' A-Din 'Abd al-Karim Ibrahim Abu 'Eid fou mort a trets durant una manifestació contra el mur el 18 d'abril de 2004.[18] Muhammad Fadel Hashem Rian i Zakaria Mahmoud 'Eid Salem foren morts a trets durant manifestacions contra el mur a Beit Ijaz (una vila satèl·lit de Biddu).[18]
Enclavament
al-Qubeiba amb unes altres nou viles palestines, Beit Duqqu, Beit 'Anan, Beit Surik, Qatanna, Biddu, Beit Ijza, Kharayib Umm al Lahimand i at Tira formen l'"enclavament de Biddu" que segons Tanya Reinhart, estan empresonats darrere del Mur, tallada dels seus horts i terres de conreu que s'estan confiscant per formar les reserves immobiliàries del Corredor de Jerusalem i per crear una continuïtat territorial amb Guiv'at Ze'ev.[19] L'enclavament estarà enllaçat amb Ramal·lah per passos inferiors i una carretera que es tanca a banda i banda. Des de l '"enclavament de Biddu", els palestins viatjaran per un camí tancat que passarà per un camí de circumval·lació fins a l'enclavament de Bir Nabala, després un segon pas subterrani sota la Carretera 443 a Ramal·lah.[20]
