Diplomat a l'École Normale Supérieure el 1840,[1] des d'aleshores va ser professor de retòrica i membre de la facultat en uns quants col·legis i escoles secundàries a França, així com al Liceu d'Alger el 1850, on va entrar en contacte amb la cultura d'àrabs, marroquins i amazics.
Guérin va visitar Terra Santa vuit vegades el 1852, 1854, 1863, 1870, 1875, 1882, 1884, i 1888.[3] va guanyar un premi de l'Acadèmia Francesa de les Ciències pels seus set volums Description géographique, historique et archéologique de la Palestine. La major part del treball seminal de Guérin es passa descrivint les ruïnes (khirbes) dels llocs que va visitar.
Obres
Als seus llibres Guerin escriu sobre la identificació i història dels jaciments arqueològics, sovint referint-se a passatges de la Bíblia Hebrea, mitologia grega, i exploradors i erudits contemporanis com Robinson i Titus Tobler. També cita a partir d'altres fonts jueves com la mixnà i talmud, així com els viatgers jueus Benjamí de Tudela i Isaac Chelo.
Entre les seves obres cal destacar
Voyage dans l'Île de Rhodes et description de cette Île. Paris (1856)
Voyage archéologique dans la régence de Tunis. 2 Bde. Paris (1862)
