Cantaire de l'Escola Mare de Déu de Montserrat fins a l'adolescència i de manera autodidàctica, va començar a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys 1960, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel. De Brel, va fer una versió en català de Le diable ça va, amb la qual guanyà el 1967 el Festival de Llobregat de Sallent (1960-1974). De pare poeta, mestre i dramaturg, va viure sempre un profund ambient cultural a casa i ben aviat fundà diversos grups musicals. El primer d'ells va ser la Roda de Manresa (1967) i aviat vingué el grup Coses (1973-1978), formació hereva del Grup de Folk amb qui progressivament va anar incorporant el llenguatge tradicional i la música d'arrel a la cançó d'autor.[5] Després de la dissolució de Coses va estar un any i mig voltant per les festes del país, que estaven en plena recuperació, i és quan pren la decisió de dedicar-se a la música tradicional. Juntament amb Xavier Batllès i Pep Cabré crea l'orquestra de corda i pua L'Harmònica Brava (1979-1980), i publica El poder del cant (1979), que representa el primer exemple d'aplicació de la riproposta a Catalunya. Posteriorment, amb Eliseo Parra, Enric Esteve i Juande Martínez va formar La Murga (1980), amb qui tocava la tenora i amb qui reinterpretaven un repertori de peces d'arrel tradicional.[5][6]
Des de la creació de l'emissora iCat FM, el 2006, va dirigir el programa Línia Folk, conjuntament amb Núria Balaguer. Des del programa feien un repàs a la música tradicional, amb un especial interès en els músics i programadors dels Països Catalans. El programa, que inicialment s'emetia durant una hora la matinada dels dimecres i posteriorment els diumenges a la nit, va arribar a les 300 edicions l'any 2012.[8][9]
Després de quasi tres dècades, l'abril de 2020 deixa la direcció del Tradicionàrius i el CAT i cedeix el relleu a Carol Duran.[10] El mes de setembre del mateix any rep la Creu de Sant Jordi per la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana i pel seu paper indiscutible en la fundació i consolidació de nombrosos festivals i de diferents grups musicals d’arrel tradicional.[11]
Va morir el 21 de gener de 2021 a Barcelona, a causa de les complicacions d'una cirurgia cardíaca urgent realitzada dues setmanes abans, arran d'uns problemes cardíacs que patia des de feia anys.[3][4][6][7]
Composicions
Va ser autor d'una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles. El 1981 va escriure la música del ball dels gegants de Sallent i de la Comparsa Visca Picasso de Barcelona. El 1982, per encàrrec de l'Agrupació de Geganters de Catalunya, va editar dues cassets i un quadern amb partitures per acompanyar gegants.[5]
.svg)
