Jocs Olímpics d'Estiu de 1960

Jocs Olímpics de Roma 1960
Cerimònia d'obertura	25 d'agost del 1960
Inaugurats per	Giovanni Gronchi
Cerimònia de clausura	11 de setembre del 1960
Comitès participants	83
Atletes participants	5.338
Homes	4.727
Dones	611
Esdeveniments	150 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes	Adolfo Consolini
Flama Olímpica	Giancarlo Peris
Estadi Olímpic	Estadi Olímpic de Roma
	← Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 →

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Roma (Itàlia) entre els dies 25 d'agost i 11 de setembre de 1960. En aquests Jocs hi van participar 5.338 esportistes (4.727 homes i 611 dones) de 83 comitès nacionals competint en 17 esports i 150 especialitats.

Antecedents

La ciutat de Roma havia estat escollida per a la realització dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1908, l'erupció, però, del Vesuvi el 7 d'abril de 1906 i la posterior devastació de Nàpols comportà que els diners destinats a l'organització dels Jocs es destinessin a la reconstrucció de la ciutat napolitana i a l'adjuda humanitària dels damnificats. Davant aquesta situació la ciutat de Londres (Regne Unit) fou finalment la seu escollida per a la realització dels Jocs Olímpics de 1908.

El 15 de juny de 1955 en la 50a Sessió plenària del Comitè Olímpic Internacional reunida a la ciutat de París (França) la ciutat de Roma fou escollida per davant de:^[1]

Votacions de 1960
Ciutat	Comitè Olímpic	Ronda 1	Ronda 2	Ronda 3
Roma	Itàlia	15	26	35
Lausana	Suïssa	14	21	24
Detroit	Estats Units	6	11	-
Budapest	Hongria	8	1	-
Brussel·les	Bèlgica	6	-	-
Ciutat de Mèxic	Mexico	6	-	-
Tòquio	Japó	4	-	-

Comitès participants

En aquests Jocs participaren un total de 84 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els comitès de Marroc, San Marino, Sudan, Surinam i Tunísia. Els atletes de Barbados, Jamaica i Trinitat i Tobago competiren sota una mateixa bandera en la recentment creada Federació de les Índies Occidentals, comitè que únicament participà en aquests Jocs Olímpics (en els següents Jocs tornaren a participar de forma separda); els atletes de la República Democràtica Alemanya (RDA) i la República Federal Alemanya (RFA) competiren novament sota un equip unificat, i finalment els d'Egipte i Síria competiren sotra la bandera de la República Àrab Unida.

En aquests Jocs deixà de participar Borneo Septentrional i retornaren a la competició les Antilles Neerlandeses, Ghana (anteriorment havia participat amb el nom de Costa d'Or), Haití, l'Iraq, Líban, Liechtenstein i Rhodèsia.

Afganistan (12)
Alemanya (293)
Antilles Neerlandeses (5)
Argentina (91)
Austràlia (189)
Àustria (103)
Bahames (13)
Bèlgica (101)
Bermudes (9)
Brasil (72)
Birmània (10)
Bulgària (98)
Canadà (85)
Ceilan (5)
Colòmbia (16)
Corea del Sud (35)
Cuba (12)
Dinamarca (100)
Espanya (144)
Estats Units (292)
Etiòpia (10)
Fidji (2)
Filipines (40)
Finlàndia (117)
França (238)
Ghana (13)
Grècia (48)
Guyana Britànica (5)
Haití (1)
Hong Kong (4)
Hongria (184)
Índies Occidentals (13)
Índia (45)
Indonèsia (22)
Iran (23)
Iraq (21)
Irlanda (49)
Islàndia (9)
Israel (23)
Itàlia (280)
Iugoslàvia (116)
Japó (162)
Kenya Kenya (27)
Líban (19)
Libèria (4)
Liechtenstein (5)
Luxemburg (52)
Malacca (9)
Malta (10)
Mexico (69)
Mònaco (11)
Marroc (47)
Nova Zelanda (37)
Nigèria (12)
Noruega (40)
Països Baixos (110)

Pakistan (44)
Panamà (6)
Perú (31)
Polònia (185)
Portugal (65)
Puerto Rico (27)
Regne Unit (253)
República Àrab Unida (74)
Rhodèsia (14)
Romania (98)
San Marino (9)
Singapur (5)
Sud-àfrica (55)
Sudan (10)
Surinam (1)
Suècia (134)
Suïssa (149)
Txecoslovàquia (116)
Tailàndia (20)
Tunísia (42)
Turquia (49)
Uganda (10)
Uruguai (34)
Veneçuela (36)
Vietnam (3)
Unió Soviètica (283)
Xile (9)
Xina (27)

Esports disputats

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 150 proves de 17 esports diferents:

	Esports als Jocs Olímpics de Roma
Atletisme \| Bàsquet \| Boxa \| Ciclisme \| Esgrima \| Futbol \| Gimnàstica \| Halterofília \| Hípica \| Hoquei sobre herba \| Lluita \| Natació \| Pentatló modern \| Piragüisme \| Rem \| Salts \| Tir \| Vela \| Waterpolo

Seus

Estadi Olímpic de Roma - Atletisme, cerimònies d'obertura i clausura i hípica
Estadi Flaminio - football finals
Estadi de natació - Natació, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
Palau dels Esports - Bàsquet i boxa
Plauet dels Esports - Bàsquet i halterofília
Velòdrom olímpic - Ciclisme (pista) i hoquei herba
Stadio dei Marmi - Hoquei sobre herba (preliminars)
Termes de Caracal·la - Gimnàstica
Basílica de Maxenci - Lluita
Palau dels Congressos - Esgrima
Camp de tir Umbert I - Pentatló modern (tir) i tir olímpic (pistola/rifle)
Piscina delle Rose - Waterpolo
Jardins de Villa Boerghese - Hípica (doma, concurs complet i salts)
Campo Tre Fontane - Hoquei sobre herba (preliminars)
Acqua Santa Golf Club Course - Pentatló modern (cross)
Grande Raccordo Anulare - Atletisme (inici marató)
Via Àpia - Atletisme (marató)
Arc de Constantí - Atletisme (final de la marató)
Parc de tir de Cesano - Tir olímpic (300 m rifle lliure)
Camp de tir del Lazio - Tir olímpic (fossa olímpica)
Passo Corese - Pentatló modern (hípica)
Via Càssia - Ciclisme (carretera)
Via Flamínia - Ciclisme (carretera)
Via Cristoforo Colombo - Atletisme (marató) i ciclsme (contrarellotge)
Via di Grottarossa - Ciclisme (carretera)
Llac Albano (Castel Gandolfo) - Piragüisme i rem
Pratoni del Vivaro (Rocca di Papa) - Hípica (concurs complet)
Golf de Nàpols (Nàpols) - Vela
Estadi Comunal (Florència) - Futbol (preliminars)
Estadi Comunal (Grosseto) - Futbol (preliminars)
Estadi Comunal (L'Aquila) - Futbol (preliminars)
Estadi Ardenza (Liorna) - Futbol (preliminars)
Estadi Adriàtico (Pescara) - Futbol (preliminars)
Estadi San Paolo (Nàpols) - Futbol (preliminars)

Fets destacats

El regatista danès Paul Elvstrøm guanyà la seva quarta medalla d'or seguida en classe Finn, esdevenint el primer esportista a aconseguir aquesta fita en una competició individual. Porsteriorment ho aconseguiren Al Oerter i Carl Lewis (així mateix Ray Ewry si es tenen en compte els resultats dels Jocs Intercalats).
L'hongarès Aladar Gerevich va guanyar la seva sisena medalla d'or en l'esdeveniment de sabre per equips en la competició d'esgrima.
Wilma Rudolph, una antiga malalta de poliomielitis, guanyà tres medalles d'or en competicions de velocitat en pista.
L'etíop Abebe Bikila guanyà la marató descalç, convertint-se així en el primer campió olímpic negre africà.
El futur rei Constantí II de Grècia aconseguí la medalla d'or de la competició de vela esportiva en categoria drac, la primera per a Grècia des de 1912.^[2] La seva germana Sofia de Grècia també participà en la competició de vela.
El boxador Cassius Clay, posteriorment conegut amb el nom de Muhammad Ali, guanya la medalla d'or en boxa en la categoria de pes lleuger.
L'equip de gimnàstica masculina japonès inicià la seva sèrie de cinc victòries successives en la competició per equips.
L'equip de Sud-àfrica competeix per última vegada en uns Jocs Olímpics a conseqüència de l'aplicació del règim de l'apartheid. No se'ls permetrà retornar a la competició fins al 1992, després de l'abandó de l'apartheid i durant un govern de transició.
El piragüista suec Gert Fredriksson guanyà el seu sisè títol Olímpic.
El remer soviètic Vyacheslav Ivanov guanya la segona medalla d'or, de les tres consecutives que obtindrà en els Jocs Olímpics.
L'alemany Armin Hary aconseguí vèncer la competició de 100 metres llisos amb un temps de 10.2 segons, esdevenint el primer no nord-americà en fer-ho i establint el rècord del món en aquesta disciplina.
L'equip d'hoquei sobre herba el Pakistan aconseguí vèncer l'equip de l'Índia, perdent per primera vegada aquest últim un partit des de 1928 i trencant la seva ratxa de sis victòries consecutives en la competició olímpica d'hoquei herba.
El ciclista danès Knut Jensen es va desplomar durant la seva carrera sota la influència d'amfetamines, i posteriorment va morir a l'hospital. Va ser la segona vegada que un atleta va morir en una competició Olímpica, després de la mort del corredor de marató portuguès Francisco Lazaro als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912.

Medaller

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1960. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1960
Posició	País				Total
1	Unió Soviètica	43	29	31	103
2	Estats Units	34	21	16	71
3	Itàlia	13	10	13	36
4	Alemanya	12	19	11	42
5	Austràlia	8	8	6	22
6	Turquia	7	2	0	9
7	Hongria	6	8	7	21
8	Japó	4	7	7	18
9	Polònia	4	6	11	21
10	Txecoslovàquia	3	2	3	8

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Borís Xakhlín	Unió Soviètica	Gimnàstica	4	2	1	7
Takashi Ono	Japó	Gimnàstica	3	1	2	6
Murray Rose	Austràlia	Natació	1	1	1	3
John Konrads	Austràlia	Natació	1	0	2	3
Iuri Titov	Unió Soviètica	Gimnàstica	0	2	1	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Larissa Latínina	Unió Soviètica	Gimnàstica	3	2	1	6
Chris von Saltza	Estats Units	Natació	3	1	0	4
Polina Astàkhova	Unió Soviètica	Gimnàstica	2	1	1	4
Sofia Muràtova	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	2	1	4
Wilma Rudolph	Estats Units	Atletisme	3	0	0	3
Dawn Fraser	Austràlia	Natació	1	2	0	3
Tamara Lyukhina	Unió Soviètica	Gimnàstica	1	0	2	3