Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1916 que s'havien de celebrar a la ciutat de Berlín, capital de l'imperi Alemany, es van haver de cancel·lar a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les seqüeles de la guerra i la Conferència de Pau de París, realitzada el 1919, afectaren els Jocs Olímpics no només a causa dels nous estats que es crearen en acabar la guerra, sinó també per l'aplicació de les sancions adoptades contra les nacions que van perdre la guerra i que foren acusades d'iniciar-la.
Budapest havia estat la ciutat seleccionada per a acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 per sobre de les candidatures d'Amsterdam i Lió, però com que l'Imperi Austrohongarès havia estat un aliat de l'Imperi Alemany durant la Primera Guerra Mundial els Jocs van ser traslladats a Anvers l'abril de 1919, per retre tribut a les víctimes de la Primera Guerra Mundial.
L'Argentina (anteriorment hi havien participat els seus atletes de forma individual), Iugoslàvia, el Brasil i Mònaco van participar per primera vegada en uns Jocs Olímpics. Nova Zelanda, que en les edicions de 1908 i 1912 havia competit en l'equip d'Australàsia juntament amb Austràlia, va competir amb el seu propi equip per primera vegada.[1]
En aquests jocs debutà l'atletaPaavo Nurmi, un dels millors esportistes de la història de la competició. L'esgrimista italià Nedo Nadi aconseguí guanyar 5 medalles d'or, liderant així les victòries del seu equip. El nedador Duke Kahanamoku aconseguí retenir el seu títol en els 100 m lliures després de la guerra i, novament, Oscar Swahn es convertí en el medallista de més edat en uns Jocs Olímpics en aconseguir la medalla de plata en una de les proves de tir als 72 anys.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.jpg)
