PROFILBARU.COM

Joana d'Arc
Jeanne d'Arc
	;
Fitxa
Direcció	Luc Besson
Protagonistes	Milla Jovovich; John Malkovich; Faye Dunaway; Dustin Hoffman; Tchéky Karyo; Vincent Cassel; Pascal Greggory; Richard Ridings; Desmond Harrington; Toby Jones; Andrew Birkin; David Bailie; Gérard Krawczyk; Jacques Herlin; Jean-Pierre Gos; Joseph Malerba; Julie-Anne Roth; Mélanie Page; Olivier Rabourdin; Paul Brooke; Philip Philmar; Philippe du Janerand; Richard Leaf; Tara Römer; Timothy West; Tony D'Amario; Vincent Regan; Vincent Tulli; Gina McKee; Christian Barbier; Joseph O'Conor; Timothy Bateson; David Gant; Dominique Marcas; Joel Kirby; Jan Pavel Filipenský; Tonio Descanvelle; Bruce Byron; Christian Erickson; Michael Jenn; David Barber; Joe Sheridan
Producció	Patrice Ledoux i Luc Besson
Dissenyador de producció	Hugues Tissandier
Guió	Luc Besson i Andrew Birkin
Música	Éric Serra
Dissenyador de so	Vincent Tulli, François Groult i Bruno Tarrière
Fotografia	Thierry Arbogast
Muntatge	Sylvie Landra
Vestuari	Catherine Leterrier
Productora	Gaumont i Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	12 novembre 1999
Durada	158 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Txèquia, castell de Blois i abadia de Sant Aldoè
Color	en color
Pressupost	85.000.000 $
Recaptació	66.976.317 $ (mundial); 14.276.317 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	drama, drama històric, cinema històric, cinema bèl·lic, cinema èpic, cinema biogràfic i pel·lícula medieval
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	França
Premis i nominacions
Nominacions	Premi Golden Raspberry a la pitjor actriu (1999); César a la millor fotografia (2000); César a la millor música original (2000); César a la millor direcció (2000); César a la millor pel·lícula (2000); César al millor decorat (2000); César al millor so (2000); César al millor vestuari (2000); César al millor muntatge (2000) ;
Premis	César al millor so (2000); César al millor vestuari (2000) ;
Lloc web	joan-of-arc.com

Joana d'Arc(títol original: The Messenger: The Story of Joan of Arc) és una pel·lícula històrica pel·lícula franco-txeca escrita i dirigida per Luc Besson, estrenada el 1999. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

La jove Joana d'Arc és una nena pietosa, devota, estimada i feliç al petit poble medieval pagès de Domrémy del ducat de Lorena fins que un destacament de soldats anglesos saqueja, massacra i crema el poble i els vilatans. La mare adorada de Joana l'amaga a un armari i fa un escut amb el seu cos. Joana és llavors el testimoni terrorífic, tetanitzat, impotent i traumatitzat de la massacre d'aquesta germana que adora, esventrada d'un cop d'espasa a continuació violada contra la porta de l'armari per un soldat anglès borratxo sota la mirada dels seus còmplices entaulats. Un fàstic visceral cap als anglesos s'instal·la llavors a la seva ànima. Li costa donar un sentit i a fer les coses entre aquesta prova traumatitzant, la seva imaginació fèrtil, la seva consciència, els seus discursos interiors, les seves pulsions de venjança, el seu amor de Déu i dels homes, els missatges de la Bíblia i les seves visions. Tot la convenç que Déu la encarrega de caçar els anglesos fora de França i de fer jurar el delfí Carles VII de França rei de França en la catedral de Reims.

La seva determinació comunicativa es suficient per galvanitzar els exèrcits i els senyors vassalls del rei de França i a fer fora els Anglesos de França. La Dinastia Valois aprofita de la notorietat de Joana d'Arc per legitimar de manera divina el jurament del delfí Carles VII de França, unificar França i desempallegar-se dels anglesos, abans d'abandonar aquesta heroïna que ja és una mica incòmoda. Serà abandonada als Borgonyons que la jutjaran herètica i després la vendran als anglesos.

Comença llavors el procés. Joana d'Arc està sola i dubta sobre certs episodis de la seva vida: són coincidències incertes que ha confós amb signes de Déu? Els anglesos la cremen viva el 30 de maig de 1431 a la plaça pública del Vell mercat de Rouen.^[2]

Repartiment

Milla Jovovich: Joana d'Arc
John Malkovich: Carles VII de França
Faye Dunaway: Iolanda d'Aragó
Dustin Hoffman: La Consciència
Andrew Birkin: John Talbot
Vincent Cassel: Gilles de Rais
Pascal Greggory: Joan II, Dud d'Alençon
Richard Ridings: La Hire
Desmond Harrington: Jean d'Aulon
Timothy West: Pierre Cauchon
Gina McKee: Duquessa de Bedford
Tchéky Karyo: Jean de Dunois
Joseph Malerba: Guàrdia

Repartiment

Desenvolupament

El projecte va ser desenvolupat en un principi per la realitzadora Kathryn Bigelow, que portava anys amb les investigacions i treballava sobre un guió amb Jay Cocks. El film tenia llavors per títol Company of Angels. Luc Besson s'havia associat al projecte com a productor executiu, i tenia drets pel que fa al càsting del paper principal. Després d'un conflicte en aquest sentit, Besson, que desitjava imposar Milla Jovovich per interpretar Joana, va reprendre el projecte i el guió pel seu compte per dirigir el seu propi film. Bigelow va entaular un procés contra Besson, i l'afer es va resoldre de forma amistosa.^[3]

Besson va escollit l'anglès com la llengua principal del seu film: « l'any 1431, París és sota domini anglès des de fa 80 anys, els parisencs parlaven anglès des de feia tres generacions, com la meitat de França (...). Pel que fa a Joana, parla un patois de la Lorena (...). En aquest film precisament, trobo que la batalla de la llengua és una absurditat total. El que és important, és que es pugui comprendre el film i comprendre la seva emoció, la seva força. »^[4]

Destacar que l'observació de Luc Besson és errònia: en aquella època, és parla l'anglo-normand a l'altre costat de la Mànega, sobretot per l'aristocràcia anglesa. L'anglès només emergeix a poc a poc a partir del segle xiv a la vida pública anglesa i costa imaginar la meitat de la població francesa d'aquella època adoptant l'anglès en menys d'un segle.

Càsting

Luc Besson retroba Milla Jovovich, la seva companya de l'època, que havia dirigit al Cinquè Element. Pel que fa a Tchéky Karyo, ja havia rodat a Nikita, estrenada l'any 1990.

Rodatge

El rodatge ha tingut lloc entre la Dordogne, Sées a l'Adorna i la República txeca (Bruntál, Egra, Razova).^[5] Després de la primera setmana, un extra txec va morir en un accident sobre l'escenari, cosa que va afectar l'ambient del rodatge.^[3]

El castell de Beynac va servir, en part, de decorat per a aquest film. L'escena del colofó del rei de França a la catedral Notre-Dame de Reims ha estat rodada a la catedral Notre-Dame de Sées.

Jan Kounen i Mathieu Kassovitz, socis de Luc Besson a la societat B12K, van assistir al rodatge del film i van contribuir al rodatge de les escenes de batalla.^[4]

Premis i nominacions

Font: Internet Movie Database^[6]

Premis

Cèsar 2000: César al millor vestuari per a Catherine Leterrier i millor so per a Vincent Tulli, François Groult i Bruno Tarrière
Premi Lumières 2000: millor film i millor realitzador per a Luc Besson
Motion Picture Sound Editors 2000: premi Golden Reel al millor muntatge de so d'un film estranger

Nominacions

Premi Golden Trailer 1999: anunci més original
Cèsar 2000: César a la millor pel·lícula, millor fotografia per a Thierry Arbogast, César al millor director per a Luc Besson, millor muntatge per a Sylvie Landra, millor música per a Éric Serra i millor decorat per a Hugues Tissandier
Las Vegas Film Critics Society 2000: millors decorats per a Hugues Tissandier i millor vestuari per a Catherine Leterrier
Premis Razzie 2000: pitjor actriu per a Milla Jovovich

Mèdia

Obres cinematogràfiques inspirades en Joana d'Arc.
- Jeanne la Pucelle (1994) de Jacques Rivette amb Sandrine Bonnaire.
- Procés de Jeanne d'Arc (1962) de Robert Bresson, els diàlegs de la qual són fidelment transcrits dels minuts del procés de 1431.
- Joan of Arc (1999), telefilm dirigida per Christian Duguay amb Leelee Sobieski, Jacqueline Bisset i Powers Boothe.