PROFILBARU.COM

Jacques Rivette
	(2006)
Biografia
Naixement	(fr) Jacques Pierre Louis Rivette ; 1r març 1928 ; Rouen (França)
Mort	29 gener 2016 (87 anys); 6è districte de París (França)
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Sepultura	cementiri de Montmartre
Redactor en cap
Dades personals
Residència	Rouen
Formació	Lycée Corneille
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, direcció, interpretació i crítica de cinema
Ocupació	director de cinema, director de fotografia, actor de cinema, actor, escriptor de no-ficció, escriptor, crític de cinema, periodista, guionista, realitzador
Activitat	1948 - 2009
Ocupador	Cahiers du cinéma
Moviment	Nouvelle vague
Influències	Fritz Lang, Lewis Carroll, Jacques Becker, William Shakespeare, Henri Langlois, Jean Renoir, Alfred Hitchcock, Jean Cocteau i Honoré de Balzac
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française ;
Família
Cònjuge	Marilù Parolini (–valor desconegut); Véronique Rivette (–2016)
Premis
	(1991) Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra La Belle Noiseuse; (1969) Trofeu Sutherland, per l'obra L'Amour fou; (1962) Trofeu Sutherland, per l'obra Paris Belongs to Us (en) ; Lleopard d'Honor ;

Jacques Rivette (Rouen, 1 de març de 1928 - 29 de gener de 2016)^[1] fou un director de cinema francès. Juntament amb Jean-Luc Godard, Rivette fou considerat un dels directors més experimentals i influents de la nouvelle vague. Les seves històries solien desenvolupar-se de maneres poc convencionals, moltes vegades barregen romanç, misteri i comèdia i fins i tot incloïen escenes improvisades. Els seus films també es van destacar per la seva excessiva longitud, com Out 1 de 1971 que dura 13 hores i té una versió reduïda de 4 hores i mitja.

El 1950 es va unir al Cineclub del Barri Llatí de París i va començar a escriure crítiques cinematogràfiques per a la revista Gazette du Cinema. També per a aquesta època va gravar els seus primers curtmetratges, Aux Quatre Coins (1950), Le Quadrille (1950), i Le Divertissment (1952). El 1952 va començar a escriure per a Cahiers du Cinéma al costat d'altres crítics, amb qui protagonitzaria la nouvelle vague: Eric Rohmer, Jean-Luc Godard, François Truffaut i Claude Chabrol.

Filmografia

1960: Paris nous appartient
1966: Suzanne Simonin, la Religieuse de Diderot, també coneguda com La Religieuse
1968: L'Amour fou
1971: Out 1: Noli me tangere
1972: Out 1: Spectre, versió abreujada de Out 1: Noli me tangere
1974: Céline et Julie vont en bateau
1976: Duelle
1976: Noroît
1978: Merry-Go-Round
1981: Le Pont du Nord
1982: Paris s'en va
1984: L'Amour par terre
1986: Hurlevent
1988: La Bande des quatre
1991: La Belle Noiseuse
1993: La Belle Noiseuse. Divertimento, versió curta de La Belle Noiseuse
1994: Jeanne la Pucelle (Pel·lícula de dues parts: "Les Batailles" i "Les Prisons")
1995: Haut bas fragile
1998: Secret défense
2001: Va savoir
2003: Histoire de Marie et Julien
2007: Ne touchez pas la hache
2009: 36 vues du Pic Saint-Loup

Curtmetratges

1950: Aux quatre coins
1950: Le Quadrille
1952: Le Divertissement
1956: Le Coup du Berger
1995: Lumière et Compagnie - segment Une aventure de Ninon

Referències

↑ Casas, Quim «Mor Jacques Rivette, bastió de la Nouvelle Vague». El Periódico de Catalunya, 29-01-2016 [Consulta: 29 gener 2016].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Rivette

[1] Casas, Quim «Mor Jacques Rivette, bastió de la Nouvelle Vague». El Periódico de Catalunya, 29-01-2016 [Consulta: 29 gener 2016].

[1]