Malgrat la seva pluridisciplinarietat, Cocteau sempre va insistir que era un poeta i que tot el seu treball era poètic. L'any 1955, fou elegit membre de l'Acadèmia francesa i de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. Morí l'any 1963, i va ser enterrat a la capella de Saint-Blaise-des-Simples a Milly-la-Forêt. El novembre de 2011, es va inaugurar un museu dedicat a la seva figura i la seva obra a Menton, en un edifici projectat per Rudy Ricciotti i amb un fons en gran part procedent de la col·lecció de Severin Wunderman.[2]
Biografia
Aproximació a la família i joventut de Cocteau
Clément Eugène Jean Maurice Cocteau va nàixer el 5 de juliol de 1889 a la place Sully de Maisons-Laffitte.[a] El seu pare, Georges Alfred Cocteau, va nàixer el 8 de juliol de 1842 a Melun, i era advocat i pintor amateur; mentre que la seva mare, Marie Junia Émilie Eugénie Lecomte, va nàixer el 21 de setembre de 1855 a Maisons-Laffitte.[b] La parella es va casar el 7 de juliol de 1875 al novè arrondissement de París.[c] Cocteau tenia una germana gran, Marthe (1877-1958) i un germà gran, Paul (1881-1961).[3]
Pel que fa als avis, l'avi patern era Athanase Cocteau (1798-1865), notari i alcalde de Melun; mentre que l'avi matern era Eugène Lecomte (1828-1906), agent de canvi i col·leccionista d'art. El seu oncle matern, Raymond Lecomte, era diplomàtic.[4]
El pare de Cocteau es va suïcidar a París el 5 d'abril de 1898, circumstància que va marcar Jean Cocteau durant molt de temps. Quan tenia quinze anys, Cocteau va deixar la casa familiar. Alumne del Lycée Condorcet, va fer bona amistat amb Pierre Dargelos, per qui se sentia veritablement fascinat. Poc interessat pels estudis, fou expulsat per indisciplina l'any 1904, i repetí batxillerat dos cops.[5]
L'any 1908, va tenir lloc el seu primer recital de poesia, organitzat per Édouard de Max al teatre Femina de París.[6] L'any següent, quan tenia 20 anys, publicà el seu primer recull de poemes, La Lampe d'Aladin, inspirat en Les mil i una nits.[7] Aquesta obra feu que fos conegut en els cercles bohemis com el príncep frívol, nom amb el qual va titular, l'any 1910, el seu segon recull de poemes.
Cocteau se sentia fascinat pels ballets russos, sobretot per Serguei Diàguilev. La trobada amb Diàguilev va suposar la primera crisi de la creació de l'artista: Cocteau va renegar dels seus poemes, qualificant-los de pastitxos excessivament carregats, i es va apropar al cubisme i al futurisme.[8]
De la seva col·laboració amb els artistes russos va sorgir Le Dieu bleu (1921), amb vestits i decorats de Léon Bakst i música de Reynaldo Hahn, en la línia del ballet Parade (1917), produït amb vestits i decorats de Pablo Picasso i amb música d'Erik Satie. Cocteau també va col·laborar amb el moviment dadà, i va influenciar molt la tasca del seu cercle més proper, sobretot la d'un grup d'amics conegut com a Grup dels Sis, del qual va esdevenir portaveu.[9]
Malgrat haver estat lliurat de fer el servei militar, Cocteau va decidir participar en la Primera Guerra Mundial com a conductor d'ambulància amb un comboi sanitari civil, per bé que ràpidament fou desmobilitzat per motius de salut.[10] Llavors tornà a París, on va reprendre les seves activitats artístiques. Després d'un temps necessari de gestació, Cocteau va escriure sobre el conflicte, publicant un dels seus millors llibres: Thomas l'imposteur. Als anys 20, Cocteau es va associar amb Marcel Proust, André Gide i Maurice Barrès.
Amistat amb Raymond Radiguet
L'any 1918, Cocteau va conèixer el jove poeta Raymond Radiguet sota el guiatge de Max Jacob. Cocteau estava entusiasmat amb el talent literari i els poemes de Radiguet, i durant un temps el va aconsellar i animar. A més, el va ajudar a publicar en revistes d'avantguarda, com Sic i Littérature, i també el va intentar introduir al seu cercle artístic, i aconseguí que Grasset publiqués Le Diable au corps i que l'obra fos premiada amb el premi Nouveau Monde.
L'any 1921, Cocteau va col·laborar amb el Grup dels Sis en la creació del llibret Les Mariés de la tour Eiffel, una obra col·lectiva que assenyala l'inici d'una nova generació musical a França, liderada per Erik Satie. Sembla que el mateix Radiguet pogué haver col·laborat en l'elaboració d'aquest llibret.[11]
La mort sobtada de Radiguet l'any següent afectà profundament Cocteau que, desesperat, trist i procliu al consum d'opi, no va assistir a l'enterrament. L'autor va marxar de París al costat de Diàguilev, per presenciar una representació de Les noces d'Ígor Stravinski que els ballets russos realitzaren a Montecarlo. Posteriorment, Cocteau va qualificar el seu gest com fruit de l'estupor i el disgust. Pel que fa a la seva inclinació pel consum d'opi, Cocteau la justificava dient que estava relacionada amb el seu contacte amb Louis Laloy, director de l'òpera de Montecarlo. La dependència de l'opi per part de Cocteau i els seus esforços per deixar-lo van tenir una influència decisiva en el seu model literari. Sense anar més lluny, la seva obra més coneguda, Els infants terribles, fou escrita al llarg d'una dura setmana d'abstinència.
Cocteau i la família Bourgoint
Durant un temps, Cocteau va residir a l'hotel Welcome de Vilafranca de Mar,[12] i allà va conèixer la família Bourgoint, gràcies al fet que un amic comú, Christian Bérard —pintor dels decorats de les obres de teatre de Cocteau— els va posar en contacte. La família Bourgoint tenia tres fills, Maxime i Janine (bessones) i Jean.
Jeanne i Jean Bourgoint van retrobar-se amb Cocteau l'any 1925. Per la seva part, Cocteau va conèixer Charles Henrion aquell mateix any, a Meudon, a la casa familiar de Jacques Maritain.[13] La coneixença d'Henrion, deixeble de Charles de Foucauld, el va impressionar i el feu convertir-se al catolicisme el 19 d'octubre d'aquell mateix any. Cocteau va mantenir el contacte amb els Bourgoint fins a l'any 1929, quan Jeanne es va suïcidar. La vida de Jeanne i Jean Bourgoint va impressionar tant Cocteau que ràpidament va escriure la seva història, que titulà Els infants terribles (Les enfants terribles).
Maduresa
Durant els anys 30 del segle xx, Cocteau va tenir una relació amb la princesa Nathalie Paley, modista, actriu, model, filla morganàtica d'un Romanov i antiga esposa de Lucien Lelong. Paley s'hauria quedat embarassada però patí un avortament, fet que deprimí enormement la parella. Cocteau evoca aquest avortament en Le passé défini, i manifestà que aquest avortament fou conseqüència d'una desavinença violenta amb Marie-Laure de Noailles. Tanmateix, Cocteau havia iniciat la princesa en el consum d'opi, fet que podria haver repercutit sobre el seu embaràs.
Cap a 1933, Cocteau va conèixer Marcel Khill, que va esdevenir el seu company, i interpreta el rol de missatger de Corint en La Machine Infernale. L'any 1936, ambdós van fer un viatge al voltant del món en 80 dies, que Cocteau narrà en Mon Premier Voyage. Seguidament, Cocteau va iniciar una relació de llarga durada amb dos actors francesos, Jean Marais i Édouard Dermit, i aquest darrer fou oficialment adoptat per Cocteau. A més, també va tenir una relació amb Panama Al Brown, un boxejador per qui vetllà per la seva carrera en alguna ocasió.
L'any 1940, Le Bel Indifférent, una obra de teatre que Cocteau va escriure per a Édith Piaf, va tenir una gran èxit. En aquell moment, Cocteau treballa amb Picasso i Coco Chanel, i té amistat amb un bon gruix d'artistes europeus. A més, lluita contra la seva addicció a l'opi i, ara que ja és obertament homosexual, té algunes aventures breus i complicades amb dones. La seva obra conté nombroses crítiques contra l'homofòbia.
Jean Cocteau va tenir un paper ambigu durant la Segona Guerra Mundial: els resistents l'acusen de col·laborar amb els alemanys, i part de la seva vida entre 1939 i 1944 resta desconeguda.[14][d] Cocteau era molt reservat pel que fa a manifestar el seu posicionament polític. Durant l'ocupació alemanya, mostrà una actitud pacífica, i no dubtà a acollir l'escultor oficial del Tercer Reich, Arno Breker, després de la seva exposició a París, l'estiu de 1942. D'altra banda, Leni Riefenstahl també es va beneficiar de la seva protecció durant set anys.
«
L'Alemanya nazi no va fer més que seduir-lo, especialment el seu cap, que és una representació que té lloc al Museu de Hitler imaginari. [...] Està fascinat per la idea del cap artista, totpoderós polític alhora que patró i protector de les arts, tant Napoleó com poeta ("En Hitler és el poeta que escapa d'aquestes ànimes de peons", va escriure, parlant dels líders francesos abans de la guerra).
L'obra La Machine à écrire havia estat prohibida pel prefecte de policia, però la decisió fou anul·lada per la Propaganda Abteilung, amb la intenció de mostrar-se benèvola amb el sector artístic francès. Arran de l'alliberament, Cocteau és ràpidament requerit pel comitè nacional de cinema i pel comitè nacional d'escriptors, davant el qual no es presenta, i compareix davant dels comitès de depuració acusat de col·laboracionista.[15]
Cocteau va esdevenir una referència en el món del cinema, i va presidir el festival de Canes de 1953 i 1954, i l'any 1960 va rodar El testament d'Orfeu, amb el suport financer de François Truffaut.
A més, Cocteau també és recordat per altres creacions o accions que han quedat per a la posteritat, com quan l'any 1950 fou convidat a la vil·la Sant Sospir de Sant Joan de Cap Ferrat per Francine Weisweiler, l'esposa d'Alec Weisweiler, l'hereu de l'empresa Shell. A les parets de la vil·la, sobre la xemeneia, Cocteau va començar a dibuixar un Apol·lo i, animat per Henri Matisse, va decorar la resta de la casa —on s'estigué onze anys—, també amb frescos, mosaics i tapissos amb temes mitològics o bíblics.[16] Diverses celebritats van passar per aquesta casa, com Picasso, Charles Chaplin i Jean Marais, que es va iniciar a la pintura a l'oli. Arran de l'amistat entre Cocteau i Francine Weisweiler, aquesta va anomenar Orphée II el seu iot.[17]
Jean Cocteau es va morir a la seva casa de Milly-la-Forêt l'11 d'octubre de 1963, poc després d'assabentar-se de la mort d'Édith Piaf, quan comptava 74 anys.[18][e] Cocteau va ser enterrat a la capella de Saint-Blaise-des-Simples, a Milly-la-Forêt. A la seva tomba, hi resa l'epitafi Jo estic amb vosaltres.
↑La partida de casament es conserva al registre d'estat civil del novè arrondissement de París, amb el número 703 de l'any 1875
↑Des dels inicis de l'ocupació nazi, Cocteau va publicar escrits a la rebista col·laboracionista La Gerbe, creada per l'escriptor Alphonse de Châteaubriant. Al desembre de 1940 va llençar una arenga als joves escriptors, una mena de missatge als joves francesos, als que demanava de prendre part al nou ordre europeu.
↑L'endemà, Jean Marais va declarar que "va morir d'un edema pulmonar, el seu cor ha dit prou. Estimava molt l'Édith però no crec que la seva mort hagi provocat la mort de Jean."[19]
Theodoric IRaja VisigothPotret gambaran Theodoric, Raja Goth, oleh Félix Costello, 1635.Berkuasa418–451 MPenobatan418 MPendahuluWaliaPenerusTorismundKelahiranPulau Peuce, DobrogeaKematian451 MPertempuran ChalonsPemakamanMarne, PrancisAyahAlarik IAnakTorismund Theodoric II Frederik Eurik I Retimer HimnerithAgamaArianisme Theodoric I[a] (skt. 390[1] atau 393 – 20 atau 24 Juni 451[2]) merupakan seorang Raja Visigoth dari tahun 418 sampai 451. Ia adalah putra tidak sa...
У этого термина существуют и другие значения, см. Ла-Форс. Жак-Номпар де Комон Ла Форсфр. Jacques Nompar de Caumont Дата рождения 30 октября 1558 Дата смерти 10 мая 1652(1652-05-10)[1] (93 года) Место смерти Château de La Force[d], Ла-Форс (Дордонь)[2] Звание маршал Франции Сражения/войны Религиозны
Pour les articles homonymes, voir Peru. Cet article est une ébauche concernant une localité du Nebraska. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. PeruGéographiePays États-UnisÉtat NebraskaComté comté de NemahaSuperficie 1,37 km2 (2010)Surface en eau 0 %Altitude 330 mCoordonnées 40° 28′ 48″ N, 95° 43′ 53″ ODémographiePopulation 648 hab. (20...
Pour les articles homonymes, voir Riverdale. Riverdale Logo original de la série. Données clés Genre Drame et thriller Création Roberto Aguirre-Sacasa (développement)d'après les personnages de Archie Comics Acteurs principaux K.J. ApaLili ReinhartCamila MendesCole SprouseMadelaine PetschMädchen Amick(liste complète) Musique Blake NeelySherri Chung (depuis saison 2) Nb. d'épisodes 137 (liste) Production Données clés Durée 40 à 47 minutes Production Berlanti ProductionsAr...
مكتب حماية الدستور إي إتش—AH مكتب حماية الدستورشعار مكتب حماية الدستور تفاصيل الوكالة الحكومية البلد المجر تأسست 2010 (في شكله الحالي) المركز بودابست الإحداثيات 47°27′59″N 19°02′41″E / 47.466494°N 19.044659°E / 47.466494; 19.044659 الإدارة الوزراء المسؤولون Dr.Sándor Pintér المدير ال...
Begum Rokeya Rokeya Sakhawat Hossain[a] (bahasa Bengali: রোকেয়া সাখাওয়াত হোসেন; 9 Desember 1880 – 9 Desember 1932)[b], umumnya dikenal sebagai Begum Rokeya,[c] adalah penulis dan pekerja sosial di Benggala pada awal abad ke-20. Ia terkenal akan perjuangannya demi kesamaan kedudukan jenis kelamin dan isu-isu sosial lainnya. Roquia Sakhawat Hussain mendirikan sekolah untuk perempuan beragama Muslim, yang hin...
Ivan Štefanec (2011) Ivan Štefanec (* 30. September 1961 in Považská Bystrica, Stredoslovenský kraj) ist ein slowakischer Politiker (SDKÚ-DS, KDH). Er ist seit 2014 Mitglied des Europäischen Parlaments. Štefanec ist Präsident der Wirtschaftsvereinigung SME Europe der Europäischen Volkspartei (EVP). Leben Štefanec studierte Wirtschaftswissenschaften an der Wirtschaftsuniversität Bratislava und an der Comenius-Universität Bratislava. Von 1983 bis 1991 arbeitete er als Projektmanage...
يفتقر محتوى هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر. فضلاً، ساهم في تطوير هذه المقالة من خلال إضافة مصادر موثوق بها. أي معلومات غير موثقة يمكن التشكيك بها وإزالتها. (مايو 2023) هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (...
1994 American action film by Jan de Bont SpeedTheatrical release posterDirected byJan de BontWritten byGraham YostProduced byMark GordonStarring Keanu Reeves Dennis Hopper Sandra Bullock Joe Morton Jeff Daniels CinematographyAndrzej BartkowiakEdited byJohn WrightMusic byMark MancinaProductioncompanyMark Gordon CompanyDistributed by20th Century FoxRelease dates June 7, 1994 (1994-06-07) (Hollywood) June 10, 1994 (1994-06-10) (United States) Running time116...
إضراب نقابة الكتاب الأمريكية 2007-2008 بداية: 5 نوفمبر 2007 نهاية: 12 فبراير 2008 المكان الولايات المتحدة تعديل مصدري - تعديل هو إضراب قامت به نقابة الكتاب الأمريكية ضد تحالف منتجي الفيلم والتلفزيون. الإضراب بدأ في 5 نوفمبر[1]، وأعلنت نقابة الكتاب أنه سيكون ماراث...
Cena do interior do Nordeste do Brasil. Aqui, moradores do município de Caraúbas do Piauí são transportados numa camionete ao estilo pau de arara Migração nordestina ou êxodo nordestino refere-se a um processo migratório secular de populações oriundas da região nordeste do Brasil para outras partes do Brasil, em especial, para o centro-sul. Esse movimento migratório teve e tem grande relevância na história da migração no Brasil, desde a época do Império. A estagnação econ...
الحرب والسلامВойна и мир (بالروسية) معلومات عامةالصنف الفني ملحمي، حربتاريخ الصدور 1966مدة العرض 431 دقيقةاللغة الأصلية الروسيةمأخوذ عن الحرب والسلم البلد الاتحاد السوفييتيالجوائز جائزة الأوسكار لأفضل فلم بلغة أجنبية (1967) الطاقمالمخرج سيرغي بوندارتشوكالسيناريو سيرغي بو
Tiexinqiao铁心桥LokasiDistrik Yuhuatai, Nanjing, JiangsuChinaPengelolaNanjing Metro Co. Ltd.Jalur Jalur S3SejarahDibuka6 Desember 2017Operasi layanan Stasiun sebelumnya Nanjing Metro Stasiun berikutnya Jingmingjiayuan Stasiun kereta api Nanjing Selatan Jalur S3Chunjianglu Gaojiachong Sunting kotak info • L • BBantuan penggunaan templat ini Stasiun Tiexinqiao (Hanzi: 铁心桥站), adalah sebuah stasiun di Jalur S3 dari Nanjing Metro. ...
Toyota Caldina adalah mobil station wagon kelas menengah yang diproduksi dari tahun 1992 sampai 2007. Generasi Pertama (1992-1997) Caldina Van (CT196) Menggunakan platform T190 yang sama dengan Toyota Corona Absolute atau Carina E, Caldina hanya dijual secara resmi di Jepang menggantikan Carina dan Corona Wagon dan Van. Untuk pasar Eropa, Caldina disebut Carina E Estate. Generasi Kedua (1998-2002) Caldina Touring Wagon 2.0 E (ST211) Caldina ini disebut Avensis Estate di Eropa, dan bagian depa...
UK Parliamentary by-election 1999 Leeds Central by-election ← 1997 10 June 1999 2001 → Turnout19.9% First party Second party Third party Candidate Hilary Benn Peter Wild Edward Wild Party Labour Liberal Democrats Conservative Popular vote 6,361 4,068 1,618 Percentage 48.2% 30.8% 12.3% Swing 21.4pp 19.6pp 1.4pp MP before election Derek Fatchett Labour Elected MP Hilary Benn Labour The Member of Parliament for Leeds Central, Rt. Hon. Derek Fatchett, (Lab...
The World Is BardoBardo National Museum, TunisiaDate29 March 2015[1]LocationTunis, Tunisia[1]Also known asJe suis Bardo[1] Je suis TunisieParticipantsTunisian and foreign citizensNational and international political leaders[1][2]OutcomeFight against TerrorFight against ISIL Opposition to Bardo National Museum attack[1] The World Is Bardo (Le Monde est Bardo) was the slogan and theme of a peaceful, anti-terrorist rally and march that took place o...
Praia da ArmaçãoVista da Praia da Armação e, ao fundo, a Orla BardotLocalizaçãoLocalização BrasilDescriçãoTipo de praia praiaeditar - editar código-fonte - editar Wikidata A Praia da Armação localiza-se na cidade de Armação dos Búzios, no estado brasileiro do Rio de Janeiro, no Brasil. História A praia localiza-se no centro da localidade, e era antigamente frequentada apenas por pescadores. Entre 1728 e 1768, ali funcionou um entreposto (armação) de caça às baleias....
Holiday in greater Boston, Massachusetts Evacuation DayIllustration depicting the evacuation of BostonObserved bySuffolk County, Massachusetts and some state offices located thereSomerville, Massachusetts public schoolsCelebrationsCommemoration ceremony at Dorchester Heights Saint Patrick's Day festivitiesDateMarch 17Next time17 March 2024 (2024-03-17)FrequencyannualRelated toSaint Patrick's Day Evacuation Day is a holiday observed on March 17 in Suffolk County, Massachuse...
Ferry, cruise boat and bus operator, based in Devon MV Cardiff Castle on a river cruise at Totnes MV Dartmouth Princess operating on the Dartmouth Passenger Ferry; three sister ships in the River Link fleet can be seen moored to the right An ECW bodied Bristol VRT/SL3 seen near the Steamer Quay in Totnes River Link is a ferry, cruise boat, and bus operator, based in Devon, England. The company is owned by Dart Valley Railway plc, who also own and operate the Dartmouth Steam Railway.[1]...