PROFILBARU.COM

Jean-Claude Risset
Biografia
Naixement	(fr) Jean Claude Raoul Olivier Risset ; 13 març 1938 ; Lo Puèi de Velai (França)
Mort	21 novembre 2016 (78 anys); 5è districte de Marsella (França)
Director de recerca del CNRS
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure ; Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	acústic, compositor, investigador
Ocupador	Centre Nacional de Recerca Científica
Moviment	Música clàssica
Obra
Estudiant doctoral	Richard Kronland-Martinet (en)
Premis
	(1999) Medalla d'or del CNRS; (1994) doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg; (1994) doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg; (1989) Cavaller de la Legió d'Honor; (1987) Prix Ars Electronica; (1986) medalla de plata del CNRS; (1986) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; (1981) Sacem Awards (en) ; Qwartz Electronic Music Awards (en) ;

Jean-Claude Risset (francès: [ʁisɛ]; 13 de març de 1938 - 21 de novembre de 2016) va ser un compositor francès, conegut sobretot per les seves contribucions pioneres a la música per ordinador. Risset era un antic alumne d'André Jolivet i antic company de feina de Max Mathews als Bell Labs.^[1]^[2]

Risset va néixer a Le Puy-en-Velay, França. En arribar a Bell Labs, Nova Jersey, el 1964, va utilitzar el programari MUSIC IV de Max Mathews per recrear digitalment els sons dels instruments de llautó. Va fer enregistraments digitals de trompetes i va estudiar la seva composició timbral mitjançant eines d’anàlisi d’espectre "sincronitzades de to", revelant que l’amplitud i la freqüència dels harmònics (més correctament, parcials) d’aquests instruments diferirien en funció de la freqüència, la durada i l’amplitud. També se li atribueix la realització dels primers experiments sobre una sèrie de tècniques de síntesi, incloses la síntesi de FM i la forma d'ones.^[1]^[2]

Després de l'escala discreta de Shepard, Risset va crear una versió de l'escala on els passos entre cada to són continus, i s’anomena adequadament l'escala de Risset contínua o Glissando Shepard-Risset.^[3]

A Shepard-Risset glissando

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Risset també ha creat un efecte similar amb el ritme en què el tempo sembla augmentar o disminuir sense parar.^[4]^[5]

Risset's rhythmic effect - a breakbeat that accelerates forever

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Risset va ser el cap del departament d’informàtica de l’ IRCAM (1975-1979). Al MIT Media Labs, va compondre el primer Duet per a un pianista (1989).^[6] Pel seu treball en música per ordinador i les seves 70 composicions, va rebre el primer Golden Nica (Premi Ars Electronica, 1987), el Gran Premi Giga-Hertz 2009,^[7] i els màxims premis francesos en ambdues músiques (Grand Prix National de la Musique, 1990) i ciència (Medalla d’Or, Centre National de la Recherche Scientifique, 1999).^[8]

Risset va morir a Marsella el 21 de novembre de 2016.^[3]

Obres de Jean-Claude Risset

Música vocal

Dérives, per a cor i cinta magnètica (1985) 15'
Inharmonique, per a soprano i cinta (1977) 15'

Música orquestral

Escales, per a gran orquestra (2001) 17'
Miratges, per a 16 músics i cinta (1978) 24'

Música de cambra

Perfils, per a 7 instruments i cinta (1983) 18'
Mutacions II per a conjunt i electrònica (1973) 17'

Música solista

Trois études en duo, per a pianista (piano MIDI bidireccional amb interacció per ordinador) (1991) 10'
Huit esquisses en duo, per a pianista (piano MIDI bidireccional amb interacció amb ordinador) (1989) 17'
Voilements, per a saxo i cinta (1987) 14'
Passatges per a flauta i cinta (1982) 14'
Variants per a violí i processament digital (1995) 8'

Música per a cinta sola

Invisible Irène (1995) 12'
Sud (1985) 24'
Songes (1979) 10'
Trois mouvements newtoniens, per a cinta (1978) 13'
Mutacions (1969) 10'
Suite informàtica de Little Boy (1968) 13'

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Jean-Claude Risset». brahms.ircam.fr. [Consulta: 23 novembre 2018].
↑ ^2,0 ^2,1 «Jean-Claude Risset (1938-2016)» (en francès). www.musicologie.org. [Consulta: 23 novembre 2018].
↑ ^3,0 ^3,1 (en anglès) , 22-11-2016 [Consulta: 23 novembre 2018].
↑ Risset, Jean-Claude «Pitch and rhythm paradoxes: comments on "Auditory paradox based on fractal waveform"». Journal of the Acoustical Society of America, 80, 3, 1986, p. 961–962. DOI: 10.1121/1.393919.
↑ Stowell, D «And the beat goes on...forever?». Cs4fn Audio! Magazine, 3, 2010.
↑ (en anglès) Computer Music Journal, 41, 2, 6-2017, pàg. 7–14. DOI: 10.1162/comj_e_00418. ISSN: 0148-9267.
↑ (en anglès) [Consulta: 23 novembre 2018].
↑ CNRS. «CNRS The National Center for Scientific Research - CNRS Gold medalists» (en francès). www.cnrs.fr. Arxivat de l'original el 2019-05-03. [Consulta: 23 novembre 2018].

Fonts

Baudouin, Olivier, Pionniers de la musique numérique, Sampzon, Delatour, 2012.
Retrat policromat n ° 2 : Jean-Claude Risset, editor INA / CDMC, 2001 (ISBN 2-86938-177-8)