JavaScript és un llenguatge script basat en objectes implementat originàriament per Netscape Communications Corporation, i que va derivar en l'estàndard ECMAScript.[1][2][3] És conegut sobretot pel seu ús en pàgines web, però també s'utilitza en altres aplicacions.[2]
Malgrat el seu nom, JavaScript no deriva del llenguatge de programació Java,[4] però tots dos compartixen una sintaxi similar inspirada en el llenguatge C. Semànticament, JavaScript és més pròxim als llenguatges Self i ActionScript (basat també en l'ECMAScript). El nom "JavaScript" és una marca registrada per Oracle Corporation.
És un llenguatge de programació basat en objectes i de guió (també conegut com a script) que suporta els principis de polimorfisme, herència per delegació), abstracció i encapsulació. És sensible a les majúscules i minúscules, està orientat a esdeveniments (principalment solen implementar-se als botons del codi HTML[4]), se sol utilitzar per a generar codi HTML[2] i és un llenguatge de programació interpretat.[5]
Quan s'utilitza com a llenguatge al costat-client en l'àmbit web, els scripts s'executen al navegador web, servint com a extensió de les capacitats del llenguatge de la web HTML.[6] La interacció entre JavaScript, el codi HTML i el navegador web es fa possible mitjançant un conjunt d'objectes que representen l'estructura d'una pàgina web en forma d'arbre, anomenat Model d'Objectes del Document.[7]
El 1993 el National Center for Supercomputing Applications creà el navegador web Mosaic. Per a explotar les possibilitats de la web, que estava en desenvolupament, es fundà l'empresa Netscape Corporation. Netscape creà el navegador Netscape Navigator. Netscape es donà compte de la necessitat de que el contingut web havia de ser més dinàmic. Així el 1995 contractà a Brendan Eich.[1]
El 1995, Brendan Eich[2] va desenvolupar en Netscape Corporation[1] la primera versió d'este llenguatge sota el nom Mocha, rebatejat LiveScript i finalment Javascript.[4] Aquest últim canvi de nom va coincidir amb la inclusió de la tecnologia Java per part del navegador web Netscape. La primera versió del llenguatge es va presentar el desembre de 1995 a la versió 2.0B3 del navegador Netscape. Microsoft implementà més tard una versió amb el nom JScript, però sovint també se l'anomena Javascript.
En un principi, s'usava a pàgines web HTML, per realitzar feines i operacions al marc de l'aplicació client servidor. Amb l'aparició de la Web 2.0, Javascript s'ha convertit en un veritable llenguatge de programació que aporta la potència de càlcul al navegador per augmentar la usabilitat d'aplicacions web amb tècniques avançades com AJAX o JCC.
El 1997 els autors van proposar Javascript com a estàndard de l'European Computer Manufacturers Association ECMA, que tot i el seu nom no és europeu, sinó internacional, amb la seu a Ginebra. El juny de 1997 va ser adoptat com un estàndard ECMA, amb el nom ECMAScript. Poc després també va ser un estàndard ISO.
JScript és la implementació del ECMAScript de Microsoft, molt similar al JavaScript de Netscape, però amb certes diferències al model d'objecte del navegador que fan les dues versions incompatibles.
Per evitar aquestes incompatibilitats, el World Wide Web Consortium va dissenyar l'estàndard Document Object Model (DOM, o Model d'Objectes del Document en català), que incorpora el Konqueror, les versions 6 d'Internet Explorer i Netscape Navigator, Opera versió 7, i Mozilla des de la seva primera versió.
Aquest programa escriu "Hola món" al dispositiu de sortida per defecte,
document.write('Hola, món!');
amb una alerta,
alert('Hola, món!');
a la consola del navegador i a l'entorn Node.js
console.log('Hola, món!');
Per experimentar fora del navegador podeu descarregar-vos el motor Javascript de Mozilla
rhino --help
Un cop descarregat i desempaquetat, obriu una finestra de comandes, canvieu directori a la carpeta del paquet obert i activeu el Rhino sobre JVM amb
java -jar js.jar
Les relacions d'herència entre objectes no són per classes i subclasses, sinó individuals entre un objecte i un altre, anomenat el seu prototipus (relacionats mitjançant la propietat prototype), al qual es deleguen les operacions i propietats que el primer desconeix (no pròpies o específiques).
Vegeu l'exemple més avall a "Creació d'objectes".
// comentari fins a fi de línia /* comentari multilínia */
'{' instrucció ';' instr. '}'
undefined // valor de variables no definides // i dels paràmetres formals de funcions, absents a la crida if (nom_var == undefined) nom_var = valor_per_defecte ; var excepció_manca_param = "manca paràmetre" ; var doble = function (x) { if (x == undefined) throw excepció_manca_param ; else return 2 * x; } try { doble() ; } catch (error) { if (error == excepció_manca_param) alert("Error: "+error) ; }
null
Operacions segons l'Àlgebra de Boole: (! :not),(&& :and),(|| :or)
false, true Boolean(<expressió_de_qualsevol_tipus>); // conversió a booleà // (els elem. neutres de la suma o concatenació avaluen a fals)
Operacions segons la norma IEEE 754.
0 -1 1.5 -2E-3 NaN +Infinity -Infinity // NaN és Not-a-Number (No-Numèric) com ara 0/0, // ''Infinity'' indica sobreeiximent en el càlcul Number(<expressió_de_qualsevol_tipus>); // conversió a numèric parseInt(string) // llegeix un enter // parseInt("") == NaN // parseInt("1.5") == 1 // parseInt("0xA") == 10 // llegeix hexadecimal parseFloat(string) // llegeix un real // parseFloat("1.2") == parseFloat("12E-1") // parseFloat("1.2.3") == 1.2 // parseFloat("E1") == NaN isNaN(number) // és resultat de 0/0 ? (NaN: No-Numèric) isFinite(number) // (negat) hi ha hagut sobreiximent ?, per ex. 1/0 == Infinity (no dispara // div-per-zero)
"" "abc" 'abc' // conversió a cadena de caràcters de l'expressió String(<expressió_de_qualsevol_tipus>);
Operacions:
str1 + operand === str1.concat(String(operand)) // concatenació operand + str2 === String(operand).concat(str2) // concatenació "c".localeCompare("d") === -1 // {1 (>), 0 (==), -1 (<), o primera diferència no nul·la de charCodeAt en els caràcters} "0123".substr (1, 3) === "123" // str.substr(inici, llargada) "0123".substring (1, 3) === "12" // str.substring(inici, índex_aturador) "0123".slice (1, 3) === "12" "0123".charAt(1) === "1" "0123".charCodeAt(1) === 49 // Codi decimal del caràcter "18/11/2011".split ("/") === ["18", "11", "2011"] "18/11/2011".split ("/", 2) === ["18", "11"] // amb límit de particions "a//".indexOf("/") === 1 "a//".lastIndexOf("/") === 2 "abc".replace("b","p") === "apc" "abcd".search("cd") === 2 // (-1) en cas de fracàs en la cerca. String.fromCharCode(64) === "@" "@".charCodeAt(0) === 64
Conjunt de propietats amb valor associat. (diccionari propietat → valor)
var obj = { propietat1: valor1, propietat2: valor2, ..}
new devant d'un constructor genera objectes, sense new, constructors com ara String() no estan obligats, segons l'estàndard, a generar un objecte, sinó només la conversió al tipus primitiu (cas de booleans i nombres) o escalar (cas de tires de caràcters).
obj.hasOwnProperty ('prop') // consulta si l'objecte té la prop. específicament, // i no per delegació al prototipus obj.isPrototypeOf (altre_obj) // si és prototipus de obj.propertyIsEnumerable ('prop') // si la prop. sortirà llistada en un bucle 'for(' prop_var //'in' obj ')' obj.toString() // representació estàndard obj.toLocaleString() // representació segons ''Locale'' (característiques de cultura // local) obj.valueOf() // retorna el seu valor d'instància (''this'')
obj = new Number(expr.) // amb new el nombre admet propietats a més del valor obj = new Number(5) obj.una_altra_prop = "abc"
Number.MAX_VALUE // 1.7976931348623157 × 10^308 Number.MIN_VALUE // 5 x 10^-324 Number.NaN // valor ''Not-a-Number'' (cat:No-Numèric), ex.: resultat de 0/0 Number.POSITIVE_INFINITY // indica "sobreeiximent en operacions de resultat positiu" Number.NEGATIVE_INFINITY // indica "sobreeiximent en operacions de resultat negatiu"
var a = new String("0123") // amb new fem un objecte, podem afegir-li propietats var a = "0123" // valor [[escalar_(informàtica)|escalar]], no podem afegir-li propietats
mètodes (La majoria de mètodes de String no tornen un objecte String sinó un valor primitiu (escalar) de tipus String)
var variable_o_propietat = function (param1, param2, ..) { codi } // o també function nom_de_funcio (param1, param2, ..) { codi }
var a = new Array(llargada) var a = [0, 1, 2, 3, 4] var a = Array(0, 1, 2, 3, 4) // un sol param. llargada //; més d'un, suposa que són elements a.length // llargada // mètodes generadors: push (apila), unshift (afegeix pel cap), concat // mètodes consultors: slice (llesca), join (ajunta formant String) // mètodes mutadors: pop (desapila), shift (lleva el primer), // reverse, sort // splice (substitueix elements)
El tipus Date permet el càlcul amb dates amb una aproximació d'un mil·lisegon.[10]
El temps, segons l'especificació ECMAScript, es mesura en mil·lisegons des de l'1 de gener de 1970 (Època Unix). Els segons intercalars no hi són comptats.[10]
Les dates són una extrapolació del temps en mil·lisegons al Calendari gregorià[10]
var a = new Date() // Ara // inicialització var a = new Date('Jan 10, 2009 12:01:02') // amb text interpretat com data/hora local var a = new Date (any, mes [, dia [, hora [, minuts [, segons [, ms]]]]]) // amb hora local var a = Date.UTC (any, mes [, dia [, hora [, minuts [, segons [, ms]]]]]) // amb hora UTC a.getTime() // valor intrínsec (this) de l'objecte Date // (mil·lisegons des de l'[[hora Unix|època Unix]]) a.getTimezoneOffset() // valor segons l'ajustatge del sistema op.
Alguns d'aquests mètodes poden desconcertar pel nom o rang de valors:
// camps resultat de l'extrapolació al Calendari Gregorià a.getDate() // dia numèric del mes, rang 1..28.. a.getDay() // dia numèric de la setmana rang 0..6 a.getMonth() // mes numèric, rang 0..11 a.getYear() // obsolet!!, any des de 1900.<ref>[http://download.oracle.com/javase/1,5.0/docs/api/java/util/Date.html#getYear() Java API - Date.getYear()] mètode obsolet!!</ref> a.getFullYear // any complet a.getHours() getMinutes() getSeconds() getMilliseconds() // funcions hora [[UTC]] substituint el prefix get...() per getUTC...()
var a = '/' patró_d'expressio_regular '/' senyals
// EBNF senyals ::= { 'g' | 'i' | 'm' }
propietats:
str a.source // cadena patró num a.lastIndex // posició on començar el proper intent d'encaixar, inicialment 0 bool a.global // ''senyal'' g -- (cerca múltiple) actualitza la // propietat lastIndex per a la cerca següent bool a.ignoreCase // ''senyal'' i -- ignora caixa majús/min bool a.multiline // ''senyal'' m -- ignora salts de línia
mètodes
a.test(str) // equival a: a.exec(str) != null res = a.exec(str) // executa l'expressió regular contra la cadena str // fins a aconseguir un encaix /* el resultat és o null (fracàs), o en cas d'èxit, un objecte Array amb propietats addicionals -- res.length : nombre d'encaixaments corresp. a tot el patró més grups assenyalats pels parèntesis -- res[ 0] : subcadena encaixada corresponent a tot el patró -- res[ 1..length-1] : subcadenes corresponents a grups -- res.index : posició d'inici de l'encaix trobat a str -- res.input : valor de la cadena d'entrada str -- cas del ''senyal'' "g", a.lastIndex s'incrementa amb la llargada del resultat de l'encaix res[0], preparat per a la cerca de l'encaix consecutiu */
Biblioteca d'operacions numèriques:
Math.floor(-3.5) == -4 // terra: major enter inferior -- cas de positius: part entera Math.ceil(-3.5) == -3 // sostre: menor enter superior ...
var objJoanPersona = new Object() objJoanPersona.nom = 'Joan' objJoanPersona.edat = 25 // o també var objJoanPersona = {nom: 'Joan', edat: 25}
Quan una funció es fa servir amb new s'anomena Constructor i inicialitza l'objecte creat amb new.
function Alumne(academia, numMatricula, assignatures) { this.academia = academia ; this.numMatricula = numMatricula ; this.assignatures = assignatures ; } var objAlumne = new Alumne('La Meva Escola', 36, ["Javascript", "Java"]) ;
Una funció Constructora d'objectes pot especialitzar un altre objecte si l'assigna a la propietat prototype de la funció.
// afegim la propietat ''prototype'' a la funció plantilla ''Alumne'' abans de fer-ne instàncies Alumne.prototype = objJoanPersona // previ a la instanciació dels alumnes var objJoanAlumne = new Alumne('Escola A', 36, ["Javascript", "Java"]) ; objJoanAlumne.nom // resultat, per delegació al prototipus objJoanPersona, 'Joan' objPereAlumne = new Alumne('Escola A', 135, ["Haskell", "OCaml"]) ; objPereAlumne.nom = 'Pere' // en assignar, genera una prop. específica de l'obj., // l'objecte prototipus no queda afectat.
this a la dreta d'una assignació equival al super dels llenguatges orientats a objectes per demanar el valor del mètode de la superclasse
var ClasseArrel = function(str) {this.prop = str} // funció constructora var obj1 = new ClasseArrel("abc") var ClasseDerivada = function(str) { this.prop = this.prop + str // concatena la propietat "prop" del prototipus amb la var. "str" } ClasseDerivada.prototype = obj1 // ref. a una instància de ClasseArrel var obj2 = new ClasseDerivada("def") > obj1.prop "abc" > obj2.prop "abcdef"
var ésAlumne_EnPere = objPereAlumne instanceof Alumne // true obj1 instanceof ClasseArrel // true obj2 instanceof ClasseDerivada // true obj2 instanceof ClasseArrel // true
Valors i funcions globals definits a la norma ECMA262 edició 3a.:
NaN (acrònim de Not_a_Number, en català: No_Numèric), Infinity, undefined
eval(x) parseInt(string) // llegeix un enter de l'string // parseInt("") == NaN // parseInt("1.5") == 1 // parseInt("0xA") == 10 // llegeix hexadecimal parseFloat(string) // llegeix un real // parseFloat("1.2") == parseFloat("12E-1") isNaN(number) // és resultat de 0/0 ? (NaN: No-Numèric) isFinite(number) // (negat) hi ha hagut sobreiximent ?, per ex. 1/0 == Infinity (no dispara // div-per-zero) encodeURI(uri) // substitueix en una [[URI]] determinats caràcters per seqüències d'escapament // ASCII amb % seguit de 2 dígits hexadecimals, com ara %3D decodeURI(uri) // inversa ...
delete propietat (elimina propietat) void expr (avalua expr. i descarta resultat, retorna undefined) typeof expr (retorna tipus {"undefined", "boolean", "number", "string", "object", "function"} ++ (preincrement) -- (predecrement) + - ~ (complement a 1) ! (negació)
++ (postincrement) -- (postdecrement)
operadors multiplicatius
* producte / quocient % residu (1,5% 1 == 0.5)
operadors additius
+ (si un operand és String, concatena amb la conv. a String de l'altre) -
operadors de bits
<< (desplaçament a l'esquerra) (0x80000000 << 1 == 0) >> (desplaçament a la dreta, que manté el signe) >>> (desplaçament sobre valor natural) & (and) ^ (xor) | (or)
operadors d'igualtat
== != (igualtat convertint tipus si cal) // "12" == 12 dona true === !== (igualtat estricta: sense conversió de tipus) // "12" === 12 dona false
operadors relacionals
< <= > >= instanceof (objecte instanceof plantilla_de_classe) in (propietat in objecte = objecte té la prop.)
operador condicional
?: (condició "?" expr_cas_de_cert ":" expr_cas_de_fals) (true?1:0 == 1)
operadors d'assignació
= *= /= %= += -= <<= >>= >>>= &= ^= |=
expressió_d'efectes_laterals "," expressió === resultat de la segona expressió
var a = alert("alerta!"), 2 // a == 2
Llenguatge per generar aplicacions gràfiques al navegador (GUI) amb sintaxi Haskell, compilable a JavaScript.
Antigament seguia un model de programació reactiva funcional, però l'han canviat a un model MVC (Model-Vista-Controlador) més pròxim al ReactJS.[15]
Una de les característiques del Google Web Toolkit[16] és la possibilitat de crear l'aplicació en Java i compilar-la a Javascript[17]