Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré (2018)
Nom original (ca) Jaume Cabré Naixement 30 abril 1947 Barcelona Formació Universitat de Barcelona Ocupació escriptor , filòleg , polític , professor d'universitat , guionista , crític literari , llibretista Ocupador Universitat de Lleida Membre de 28 març 2022 Defensem l'escola en català
Primeres obres Faules de mal desar narracions )Galceran, l'heroi de la guerra negra novel·la )Obres destacables
(2017) Premi Trajectòria (2014) Creu de Sant Jordi (2013) Prix Courrier International du meilleur roman étranger , per l'obra Jo confesso (2012) Premi de la Crítica de narrativa catalana , per l'obra Jo confesso (2012) Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada , per l'obra Jo confesso (2011) Premi Joan Crexells de narrativa , per l'obra Jo confesso (2010) Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2007) Premi El setè cel de Salt , per l'obra Les veus del Pamano (2005) Premi de la Crítica de narrativa catalana , per l'obra Les veus del Pamano (2004) premi Méditerranée , per l'obra Senyoria (2003) Premi Jaume Fuster (1997) Premi Lletra d'Or , per l'obra L'ombra de l'eunuc (1996) Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana , per l'obra L'ombra de l'eunuc (1992) Premi de la Crítica de narrativa catalana , per l'obra Senyoria (1992) Premi Prudenci Bertrana de novel·la , per l'obra Senyoria (1991) Premi Joan Crexells de narrativa , per l'obra Senyoria (1985) Premi de la Crítica de narrativa catalana , per l'obra Fra Junoy o l'agonia dels sons (1985, 1992, 1997, 2001, 2012) Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig , per l'obra Fra Junoy o l'agonia dels sons , Senyoria , L'ombra de l'eunuc , Jo confesso (1983) Premi Sant Jordi de novel·la , per l'obra La teranyina (1983) Premi Prudenci Bertrana de novel·la , per l'obra Fra Junoy o l'agonia dels sons Lloc web jaumecabre.cat
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona , 30 d'abril del 1947 ) és un escriptor i guionista català , natural de Terrassa .
Biografia
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona , catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida , és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans .
Durant molts anys, ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en guions televisius i cinematogràfics. Amb Joaquim Maria Puyal , va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja Estació d'enllaç Crims La dama blanca Nines russes Sara Jaume Fuster , Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer ) del guió de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer La teranyina novel·la , Premi Sant Jordi de novel·la 1984.[ 1] Havanera 1820
Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes , atorgat per Òmnium Cultural , pel conjunt de la seva obra i trajectòria.[ 2] Creu de Sant Jordi en tant que persona destacada pels serveis prestats a Catalunya .[ 3] Premi Trajectòria durant la Setmana del Llibre en Català per l'excel·lència de la seva obra com a escriptor i guionista i la defensa de la cultura en català.[ 4] Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017[ 5] Illegal Times [ 6]
Els inicis
Es dona a conèixer amb dos llibres de narracions, Faules de mal desar Toquen a morts [ 7]
La seva primera novel·la, Galceran, l'heroi de la guerra negra Jaume Galceran , ple de contradiccions, està dibuixat com un heroi malgrat ell mateix durant la Guerra dels Matiners (Segona Guerra carlina ).
La segona novel·la, Carn d'olla Barringa Barranga , una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barceloní de Sant Antoni .
En El mirall i l'ombra
L'any 1980, publica una obra de literatura infantil, la novel·la La història que en Roc Pons no coneixia El blauet
Durant els anys 1984 i 1985, apareixen els tres títols que conformaran el cicle de Feixes i que treballava des de feia molts anys. El 1984, apareix La teranyina Setmana Tràgica i que narra les vicissituds d'aquells moments, però no a Barcelona sinó a la ciutat de Feixes , correlat literari de Terrassa . La lluita pel poder polític, econòmic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la família Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novel·la.
El mateix 1984, apareix Fra Junoy o l'agonia del sons monestir de la Ràpita , del qual el frare protagonista és confessor, la música hi té un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de La teranyina i el món de Feixes també són presents en aquesta novel·la, que en certa manera n'és una continuació. Hi destaca la figura de fra Junoy , una mena de víctima dels que tenen poder de manipulació.
El 1985, publica la "nouvelle" Luvowski o la desraó Llibre de preludis
El 1984, va publicar la seva segona novel·la infantil: L'home de Sau
La maduresa
Diada de Sant Jordi 2014 a BarcelonaEl 1991, apareix Senyoria xviii . Si amb fra Junoy va pintar una víctima, ara amb don Rafel Massó , el regent civil de l'Audiència de Barcelona , pinta la figura del botxí , amb totes les seves pors i els seus egoismes.
L'ombra de l'eunuc Miquel Gensana , el protagonista. Al mateix temps, és una novel·la de reflexió sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical. L'estructura del relat està basada en la mateixa estructura del Concert per a violí i orquestra Alban Berg .
Mentre inicia la següent novel·la fa una incursió en altres gèneres. El 1999, publica El sentit de la ficció
El 2000, hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats Viatge d'hivern Europa que no hem sabut construir de cap altra manera.
L'any següent, el 2001, publica i estrena al Teatre Nacional de Catalunya , l'obra de teatre Pluja seca Peníscola convertit en cort papal (veritable per a ells, cismàtica per a Roma ) el dia que mor Benet XIII i el delmat col·legi cardenalici decideix nomenar un successor, que a Roma qualifiquen d'antipapa
La seva novel·la Les veus del Pamano Pallars Sobirà i arriba fins avui en dia, amb un fris de personatges com els mestres Oriol Fontelles i Tina Bros , o la senyora Elisenda Vilabrú . La memòria històrica, la impossibilitat del perdó, la por de l'oblit són alguns dels temes que apareixen en aquesta novel·la. El 16 de novembre del 2009 , TV3 va estrenar una minisèrie de 2 capítols basada en la novel·la.[ 8]
El 2005, publica el segon assaig: La matèria de l'esperit
El 2011, publica Jo confesso [ 9]
El 2017 publica Quan arriba la penombra [ 10]
El 2021 publica la novel·la curta Consumits pel foc .
Cabré és també autor del llibret de l'òpera Llull , amb música de Francesc Cassú . L'obra neix d'un encàrrec de Josep Lagares, mecenes i president de Metalquímia, i fou estrenada en dues funcions el 23 i 24 de novembre de 2018 a l'Auditori de Girona.[ 11] [ 12]
Bibliografia
Relats
Faules de mal desar (Editorial Selecta , Barcelona 1974)Toquen a morts (Edicions La Magrana , Barcelona 1977)Tarda lliure (1981) (Premi Recull, 1980)La historia que en Roc Pons no coneixia (Vaixell de Vapor, Barcelona 1980)Llibre de preludis (Edicions 62 , Barcelona 1985 / Proa , Barcelona 2002)Viatge d'hivern (Proa, Barcelona 2000)Baix continu (Proa, Barcelona 2007)Quan arriba la penombra (Proa, Barcelona 2017)
Galceran, l'heroi de la guerra negra (Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona 1990)Carn d'olla . (Moll, Palma 1978 / Proa, Barcelona 1999)El mirall i l'ombra (Laia, Barcelona 1980)La teranyina Fra Junoy o l'agonia dels sons Senyoria El llibre de Feixes [La teranyina , Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luwovski o la desraó ] (Proa, Barcelona 1996)L'ombra de l'eunuc Les veus del Pamano Jo confesso Consumits pel foc (Proa, Barcelona 2021)
Assaig
El sentit de la ficció (Proa, Barcelona 1999)La matèria de l'esperit (Proa, Barcelona 2005)Les incerteses (Proa, 2015)Tres assaigs. Pròleg de D. Sam Abrams (Proa, Barcelona 2019)
Teatre
Pluja seca (Proa-TNC, Barcelona 2001)
La història que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera , Barcelona 1980)L'any del blauet (Editorial Barcanova , Barcelona 1981)L'Home de Sau (Editorial La Galera, Barcelona 1985)En Pere i el bosc (Editorial Estrella Polar, Barcelona 2015)
Guionatge
Traduccions de Consumits pel foc
Ucraïnès : Поглинуті вогнем (trad. de Petró Taraixtxuk / Tarashchuk). Folio, Kíiv , 2023.Traduccions de Jo confesso
Castellà : Yo confieso (trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Destino. Barcelona , 2011.Alemany : Das Schweigen des Sammlers (trad. de Kirsten Brandt i Petra Zickmann). Insel Verlag. Berlín , 2011.Italià : Io confesso (trad. de Stefania Maria Ciminelli ). Rizzoli. Milà , 2012.Neerlandès : De Bekentenis van Adrià (trad. de Pieter Lamberts i Joan Garrit). Uitgeverij Signatuur. Utrecht , 2013.Polonès : Wyznaję (trad. d'Anna Sawicka ). Wydawnictwo Marginesy. Varsòvia , 2013.Francès : Confiteor (trad. d'Edmond Raillard ) Actes Sud. Arle , 2013.Albanès : Unë Rrefehem (trad. de Bashkim Shehu). Instituti i Dialogut dhe Komunikimit. Tirana , 2013.Danès : Jeg bekender (trad. d'Ane-Grethe Østergaard). Turbine Forlaget. Aarhus , 2014.Noruec : Jeg bekjenner (trad. de Kjell Risvik). Cappelens Damm Forlag. Oslo , 2014.Anglès : Confessions (trad. de Mara Faye Lethem ). Arkadia Books. Londres , 2014.Hongarès : Én vétkem (trad. de Zsuzsanna Tomcsányi). Libri Kyadó. Budapest . 2014.Portuguès : Eu confesso (trad. de Maria João Teixeira Moreno). Edições Tinta da China. Lisboa , 2015.Turc : Itiraf Ediyorum (trad. de Suna Kiliç). Alef Yayinevi. Istanbul , 2015.Rus : Я исповедуюсь (trad. de Е. Гущина; А. Уржумцева; М. Абрамова). Азбука-Аттику. Moscou , 2015.Búlgar : Изповядвам (trad. de Мая Генoва). Colibrí. Sofia , 2015.Txec : Přiznávám, že... (trad. Jan Schejbal ). dybbuk. Praga , 2015.Grec : Confiteor (trad. d'Evriviádis Sofos ). εκδόσεις Πόλις. Atenes , 2016.Eslovè : Confiteor (trad. de Vesna Velkovrh Bukilica). Cankarjeva Založba. Ljubljana , 2016.Croat : Ispovijedam (trad. de Boris Dumančić). Fraktura. Zagreb , 2016.Suec : Jag bekänner (trad. de Jens Nordenhök). Nilsson förlag. Malmö , 2016.Ucraïnès : Моє каяття (trad. de Petró Taraixtxuk / Tarashchuk, Петро Таращук). Folio, Khàrkiv , 2017.Xinès tradicional : 我忏悔 (trad. de Qiu Meilan). Dreamland Shu Guangx. Pequín , 2018Letó : Es atzīstos (trad. de Dace Meiere). Mansards. Riga , 2019.Coreà : 나는 고백한다 1,2,3 (trad. de Garam Kwon). Minumsa. Seül , 2020.Romanès : Confiteor (trad. Jana Balacciu Matei ). Editura Pandora M. Bucarest , 2021.Macedònic : Исповед (trad. de Margarita Malenkova). Bata Press. Skopje , 2021.Traduccions de Les veus del Pamano
Hongarès : A Pamano zúgása (trad. de Zsuzsanna Tomcsányi). Európa Könyvkiadó. Budapest , 2006.Alemany : Die Stimmen des Flusses (trad. de Kirsten Brandt ). Insel Verlag. Frankfurt , 2007.Neerlandès : De stemmen van de Pamano (trad. de Pieter Lamberts i Joan Garrit). Uitgeverij Signature. Utrecht , 2007.Italià : Le voci del fiume (trad. de Stefania Maria Ciminelli ). La Nuova Frontiera. Roma , 2007.Portuguès : As vozes do rio Pamano (trad. de Jorge Fallorca). Edições Tinta da China. Lisboa , 2008.Grec : Οι φωνές του ποταμού Παμάνο (trad. d'Evriviadis Sofós ). Papyros Public Group. Atenes , 2008.Romanès : Vocile lui Pamano (trad. de Jana Balacciu Matei ). Editura Meronia. Bucarest , 2008.Francès : Les voix du Pamano (trad. de Bernard Lesfargues ). Christian Bourgois Éditeur. París , 2009.Noruec : Stemmene fra Pamano (trad. de Kjell Risvik). Cappelens Forlag. Oslo , 2009.Eslovè : Šumenje Pamana (trad. de Veronika Rot). Učila International. Ljubljana , 2010.Castellà : Las voces del Pamano (trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Ediciones Destino. Barcelona , 2012.Croat : Glasovi Pamana . (trad. de Boris Dumančić). Fraktura. Zaprešić , 2012.Serbi : Glasovi reke . (trad. de Silvija Monros Stojaković). Laguna. Belgrad , 2014.Polonès : Glosy Pamano (trad. d'Anna Sawicka ). Wydawnictwo Marginesy. Varsòvia , 2014.Xinès tradicional : 河流之聲 (trad. de Wen-Yuan Chang). Nanfan Chiayuan, Co. Ltd. Taipei , 2015Rus : Голоса Памано (trad. d'Elena Zernova ). Иностранка, Азбука-Аттикус. Moscou , 2017.Suec : Rösterna från floden (trad. de Maria Cederroth). Nilsson förlag. Malmö , 2019.Ucraïnès : голоси Памано (trad. de Petró Taraixtxuk / Tarashchuk). Folio, Kíiv , 2022.Traduccions de L'ombra de l'eunuc
Hongarès : Az eunuch Árnyéka (trad. de Zsuzsanna Tomcsányi). Európa Könyvkiadó. Budapest , 2004.Romanès : Umbra eunucului (trad. de Jana Balacciu Matei ). Editura Meronia. Bucarest , 2004.Francès : L'ombre de l'eunuque (trad. de Bernard Lesfargues ). Christian Bourgois Éditeur. París , 2006.Eslovè : Evnuhova senca (trad. de Simona Škrabec ). Beletrina. Ljubljana , 2006.Italià : L'ombra dell'eunuco (trad. de Stefania Maria Ciminelli ). La Nuova Frontiera. Roma , 2010.Castellà: La sombra del eunuco (trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Ed. Destino. Barcelona, 2015.
Neerlandès: De schaduw van de eunuch (trad. de Pieter Lamberts i Joan Garrit). Uitgeverij Signatuur. Utrecht, 2016.
Polonès: Cień eunucha (trad. d'Anna Sawicka ). Wydawnictwo Marginesy. Warszawa, 2016.
Rus : Тень евнуха (trad. d'Alexandra Grebennikova ). М.: Иностранка, Азбука-Аттикус, 2016. Moscou, 2016.Traduccions de Senyoria
Castellà : Señoría (trad. de Daniel Royo). Grijalbo Mondadori. Barcelona , 1993 – 2a edició: Random House Mondadori. Barcelona, 2005.Hongarès : Ömeltósága (trad. de Zsuzsanna Tomcsányi). Európa Könyvkiadó. Budapest , 2001.Romanès : Excelenta (trad. de Jana Balacciu Matei ). Editura Meronia. Bucarest , 2002.Gallec : Señoría (trad. de Dolores Martínez Torres). Editorial Galaxia. Vigo , 2002.Francès : Sa Seigneurie (trad. de Bernard Lesfargues ). Christian Bourgois Éditeur. París , 2004.Portuguès : Sua Senhoria (trad. de Jorge Fallorca). Edições Tinta da China. Lisboa , 2007.Albanès : Senjoria (trad. de Bashkim Shehu ). Instituti i Librit & Komunikimit. Tirana , 2008.Italià : Signoria (trad. d'Ursula Bedogni). La Nuova Frontiera. Roma , 2009.Alemany : Senyoria (trad. de Kirsten Brandt ). Suhrkamp Verlag. Frankfurt , 2009.Neerlandès : Edelachtbare (trad. de Pieter Lamberts i Joan Garrit). Uitgeverij Signature. Utrecht , 2010.Polonès : Jaśnie pan (trad. d'Anna Sawicka ). Wydawnictwo Marginesy. Varsòvia , 2015.Traduccions de Fra Junoy o l'agonia dels sons
Traduccions de La teranyina
Traduccions de Viatge d'hivern
Anglès : Winter Journey (trad. de Pat Lunn). Swan Isle Press. Chicago , 2009.Castellà . Viaje de invierno (trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Ediciones Destino. Barcelona , 2014.Traduccions de Llibre de preludis
Traduccions de L'Home de Sau (novel·la infantil)
Traduccions de La història que en Roc Pons no coneixia (novel·la infantil)
Castellà : El extraño viaje que nadie se creyó (trad. de Mercedes Caballud). La Galera. Barcelona , 1981.Traduccions de En Pere i el bosc (conte infantil)
Castellà: Pedro y el bosque (trad. de Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Editorial Timunmas. Barcelona, 2015. Traduccions de Les incerteses
Castellà: Las incertidumbres (trad. de Ricard Vela). Ed. Destino. Barcelona, 2015.
Premis literaris obtinguts
Amb Muriel Casals al Palau de la Música Catalana . Jaume Cabré (esquerra) rep un quadre del pintor Joan-Pere Viladecans (segon per l'esquerra) dins la Setmana del Llibre en Català , Barcelona 2017. Joaquim Ruyra , 1977, per Galceran, l'heroi de la guerra negra Fastenrath , 1980, per Carn d'olla Recull, 1980, per Tarda lliure
Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil , 1981, per La història que en Roc Pons no coneixia Premi Sant Jordi de novel·la , 1984, per La teranyina [ 1] Prudenci Bertrana , 1983, per Fra Junoy o l'agonia dels sons Crítica Serra d'Or de novel·la , 1985, per Fra Junoy o l'agonia dels sons De la Crítica , 1985, per Fra Junoy o l'agonia dels sons Crexells , 1991, per Senyoria Lectors d'"El Temps", per Senyoria
Prudenci Bertrana , 1992, per Senyoria Crítica Serra d'Or de novel·la , 1992, per Senyoria De la Crítica , 1991, per Senyoria Prix Méditerranée a la millor novel·la estrangera, 2004, per Sa Seigneurie
Premi Nacional de Literatura , 1992, per La Granja Ciutat de Barcelona , 1996, per L'ombra de l'eunuc Crítica Serra d'Or de novel·la , 1997, per L'ombra de l'eunuc Lletra d'Or , 1997, per L'ombra de l'eunuc Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999, per Viatge d'hivern
Crítica Serra d'Or de narració , 2001, per Viatge d'hivern De la Crítica , 2005, per Les veus del Pamano Premi El setè cel , 2007, per Les veus del Pamano De la Crítica , 2012, per Jo confesso Crítica Serra d'Or de novel·la , 2012, per Jo confesso Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada , 2012, per Jo confesso[ 13] La Tormenta en un vaso , 2012, per Jo confesso Crexells , 2012, per Jo confesso [ 14]
↑ 1,0 1,1 «Jaume Cabré i Fabré ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ «Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ». Vilaweb, 08-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-20. [Consulta: 8 abril 2010]. ↑ «Jaume Cabré, Vicky Peña i Josep Maria Martí, entre les Creus de Sant Jordi 2014 ». 324.cat , 01-04-2014 [Consulta: 1r abril 2014]. Arxivat 7 April 2014 a Wayback Machine .↑ «Jaume Cabré 21è Premi Trajectòria ». La Setmana del Llibre en Català , 14-09-2017. [Consulta: 14 setembre 2017]. ↑ «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont » (en catalan). VilaWeb , 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017]. Arxivat 13 de novembre 2017 a Wayback Machine .↑ «Illegal Times o la denúncia en una vinyeta ». Núvol . Arxivat de l'original el 2024-06-07 [Consulta: 20 març 2018]. ↑ Gracià , Oriol «Entrevista a Jaume Cabré». Sàpiens ISSN : 1695-2014 .↑ CCRTV, Televisió de Catalunya. «TV3 estrena avui "Les veus del Pamano" », 12-11-2009. Arxivat de l'original el 2014-09-14. [Consulta: 17 novembre 2009]. ↑ «Traduccions de l'obra de Jaume Cabré ». Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 12 abril 2017]. ↑ «Jaume Cabré furga en les tenebres humanes ». Diari Ara, 04-04-2017. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 12 abril 2017]. ↑ «Òpera Llull: Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya ». Auditori de Girona. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 novembre 2018]. ↑ «La figura de Ramon Llull vista per Jaume Cabré, Francesc Cassú i Xavier Albertí es converteix en una òpera ». Vilaweb, 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2024-06-07. [Consulta: 26 novembre 2018]. ↑ Empordà . «´Jo confesso´ de Jaume Cabré guanya el Premi Anglada - Empordà ». Arxivat de l'original el 2018-05-20. [Consulta: 19 maig 2018].↑ Fitxa de Cabre al web de gencat [Enllaç no actiu ] ↑ «Jaume Cabré rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català ». Vilaweb, 20-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-14. [Consulta: 14 setembre 2017]. ↑ Playà Maset , Josep «Ruscalleda, Bohigas, Cabré, Peya y Ponsatí, entre los Premis Nacionals de Cultura ». La Vanguardia original el 5 de juliol 2019 [Consulta: 5 juliol 2019].
Primera etapa Segona etapa
.jpg)
.JPG)
.svg)
