Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 3 de juliol de 1947 - 1 de gener de 2025) fou un farmacèutic i químic[1] català. Es llicencià en farmàcia i química per la Universitat de Barcelona el 1969, on es va doctorar en bioquímica l'any 1973,[2] amb una tesi sobre l'anàlisi cinètica i la regulació de la glucogen-sintetasa del fetge de granota. Entre 2001 i 2018 va dirigir l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.[2]
Especialitzat en bioquímica clínica, un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de farmacologia de la Universitat de Virgínia (1974-1975), on investigà sobre el mecanisme d'acció de la insulina sobre el metabolisme del glucogen,[1] i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-1983).[a] Seguidament passà a formar part del cos de professorat titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.[b] A partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1992 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i biofísica de la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del Parc Científic de Barcelona (2001-2002) i amb la fundació i direcció de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (2005-2018).[2]
La seva àrea d'investigació se centrà en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la diabetis i en patologies neurodegeneratives com la malaltia de Lafora.[3] A més, també centrà la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.[1]
Algunes de les sevas obres