Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera són un jardí botànic de 3,16 hectàrees d'extensió, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Localització
Estan al districte barceloní de Sants-Montjuïc, en el vessant sud-est del Parc de Montjuïc, entre la carretera de Miramar i el passeig de Josep Carner.
El parc es veu afavorit per un microclima especial, a causa d'una situació arrecerada del vent i a la solana. En aquest lloc, la temperatura sempre és dos graus més alta que a qualsevol altra part de la ciutat, cosa que facilita la cria a l'aire lliure de cactus de zones més tropicals.
Història
Creat el 1970, va ser un projecte conjunt entre l’arquitecte Joan Maria Casamor i el mestre de l'escola de jardineria, tècnic i especialista en plantes crasses, Joan Pañella. Va ser dedicat al poeta mallorquíMiquel Costa i Llobera, autor del poema Lo Pi de Formentor. Juntament amb els Jardins de Mossen Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Maragall és un dels tres jardins de Montjuïc que es dedicaren durant aquella dècada a poetes catalans.[1]L'hivern del 1985 Barcelona va enregistrar temperatures de sis graus sota zero de manera sostinguda durant prop d'una setmana, cosa que va suposar la mort d'un 40% de les espècies del jardí. El 1987 es va repetir l'episodi de gebrada, matant sobtadament les plantes que s'havien reposat.[2] Va estar tancat per obres del 2006 al 2010 a causa de despreniments de terra, que segons Parcs i Jardins de Barcelona eren deguts a una fuita d'aigua en una canonada, però segons els sindicats va ser motivat per la construcció del túnel de Miramar, que va provocar un canvi en les aigües subterrànies.[3] També va estar tancat per obres de reforma del juny de 2019 al juny del 2020,[4]
Escampades entre les plantes es troben diverses escultures d'artistes catalans, entre les que destaquen: 'La Puntaire' de Josep Viladomat, del 1972, situada en un sortint de la muntanya, que resulta un magnífic mirador; 'A Joan Pañella' de Meritxell Duran, del 1991, dedicada al cactòfil Joan Pañella; 'L'au dels temporals, el pi de Formentor' de Joaquim Ros i Bofarull, dedicada al poema de Miquel Costa i Llobera.[6]
