PROFILBARU.COM

Honorato Martín-Cobos Lagüera
Biografia
Naixement	3 setembre 1903
Mort	11 agost 1965 (61 anys)
Procurador a Corts
	3 juliol 1964 – 20 desembre 1965 – Fernando Dancausa de Miguel → ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 6 juny 1964 ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	20 juliol 1960 – 18 abril 1961 ; ← Mariano Jaquotot Uzuriaga ; Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Alcalde de Burgos
	20 juny 1960 – 1965 ; ← Mariano Jaquotot Uzuriaga – Fernando Dancausa de Miguel →
Governador civil de la província de Las Palmas
	1956 – 1960 ; ← Santiago Guillén Moreno
Governador civil de la província de Balears
	8 novembre 1953 – 11 febrer 1956 ; ← Alejandro Rodríguez de Valcárcel – Plácido Álvarez-Buylla López-Villamil →
Procurador a Corts
	14 maig 1952 – 21 desembre 1953 – Manuel Fernandez Villa y Dorbe → ; Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	13 maig 1949 – 5 abril 1952 ; Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	12 maig 1946 – 6 abril 1949 ; Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
President de la Diputació Provincial de Burgos
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca - llicenciatura en Dret
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Falange Espanyola de les JONS (1935–); Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Premis
	(1962) Gran Creu de l'Orde de Cisneros; (1960) Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat ;

Honorato Martín-Cobos Lagüera (Lerma (Burgos), 3 de setembre del 1903 - Madrid, 11 d'agost del 1965) fou un advocat espanyol i polític falangista que tingué càrrecs de responsabilitat durant la dictadura franquista.

Martín-Cobos es llicencià en Dret per la Universitat de Salamanca, s'incorporà al Col·legi d'Advocats de Burgos l'octubre de 1927, i exercí la professió d'advocat amb un bufet a la seva ciutat natal de Lerma. Va ser nomenat secretari del Col·legi d'advocats de Burgos el 28 d'abril de 1951 a instàncies del Ministeri de Justícia, i formà part de la Junta de Govern del Col·legi els anys 1953 a 1958. Havia sigut president de la Juventud Republicana, i participà activament en els debats sobre la fórmula adequada per a la Segona República: república federal o república unitària.^[1]

Fins al setembre de 1936, juntament amb José Moreno, formà l'equip encarregat de gestionar a nivell nacional l'economia i inventaris falangista en substitució de l'administració cantonal existent, sent Cap nacional Manuel Hedilla. Formà part de la trama civil del l'alçament militar de 1936 contra la Segona República a Burgos, juntament amb Fidel Dávila, José Ramón Echevarrieta, advocat, regidor i líder dels carlins i Florentino Martínez Mata, cap local de Falange. Intervingué en la guerra civil espanyola com a combatent voluntari, i aconseguí el grau de capità provisional d'infanteria, havent realitzat missions de confiança en els preliminars, concretament d'enllaç amb el general Emilio Mola.^[1]

El 1939 entrà com a regidor a l'ajuntament de Burgos essent sotscap provincial del Moviment Nacional de la província de Burgos. El 1946 fou nomenat president de la Diputació Provincial de Burgos, substituint-hi Julio de la Puente Careaga. El 8 de novembre de 1953 fou nomenat Governador Civil de les Illes Balears, i el 2 de febrer de 1956, governador civil de la província de Las Palmas de Gran Canària. Del 30 de juny de 1960 a la seva mort el 1965 fou alcalde de Burgos.^[1]^[2]^[3]