Se li atribueix haver creat el terme militar conegut com a cinquena columna,[1] que defineix la resistència aliada dins de territori enemic quan la va emprar en la conquesta de Madrid a la Guerra Civil espanyola.
Joventut
Mola nasqué a Cuba, quan encara era colòniaespanyola, on el seu pare, capità de la Guàrdia Civil destinat allí, estava destacat i on s'havia casat amb la seva esposa cubana.
El 1915 és destinat al batalló de caçadorsAlba de Tormes de Barcelona, i dos anys i mig després passaria per Madrid i després a Ceuta com a Jutge de Causes de la seva Comandància General.
Mola fou també Director de Seguridad el 1930, un càrrec polític on les seves idees conservadores el van fer molt impopular entre l'oposició socialista i liberal; una de les seves tasques més rellevants en el càrrec fou la reorganització del Cos de Policia, entre les quals s'incloïa la creació de la denominada Guàrdia d'Assalt.
Ascens del Front Popular
Després del triomf del Front Popular durant la República, Mola és empresonat i separat del servei actiu després d'associar-lo a la sublevació del general José Sanjurjo Sacanell el 1932, passant a la segona reserva. Els problemes econòmics que es derivaren de la suspensió de sou, el dugueren a fer joguines i a escriure en distints mitjans per a guanyar-se la vida. El 1933, Mola és amnistiat i reingressa a l'exèrcit, on col·labora a l'Estat Major Central amb Franco i d'altres. El 1935 accedeix a la comandància militar de Melilla i després és nomenat cap superior de les Forces del Marroc.
Després de la seva arribada al poder, el febrer de 1936, el govern del Front Popular traslladà diversos caps militars intentant desmuntar la conspiració militar debades. Mola fou nomenat governador militar a Pamplona, per considerar-se un lloc allunyat i que restava al marge d'assumptes polítics; des d'allà dirigí la conspiració militar que dugué al cop d'estat del 18 de juliol.[2]
Plans colpistes
Aviat Mola s'uní al grup d'oficials que planejaven un cop per enderrocar el règim republicà. Així, el canvi de destinació feu que diversos militars d'alta graduació coincidissin a Madrid a primers de març, i allí designaren a Mola com a cap per a preparar la insurrecció militar, quan aquest es dirigia cap a la seva nova destinació, a Pamplona. El general Mola arribà a Navarra el 14 de març de 1936. Per mediació de Raimundo García GarcíaGarcilaso, director del Diario de Navarra, els carlins es posaren en contacte amb Mola el maig. Després de diverses reunions es produí un acord, amb la disposició de secundar la rebel·lió militar per part dels requetès. Fou Mola qui, sota el pseudònim de Director, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l'aixecament. El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia:
«
Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas.[3]
»
El 19 de juliol de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:
«
Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.[3]
»
Després de diversos retards, s'escollí el 18 de juliol de 1936 com a data per a iniciar el cop. Malgrat l'èxit de la rebel·lió en el protectorat del Marroc, Mola esperà fins al 19 de juliol per a sublevar-se a Navarra. Durant la nit del 18 al 19 de juliol mantingué una conversa telefònica amb Diego Martínez Barrio (President del Govern, per unes hores), en què li demanà que s'atingués a la més estricta disciplina per tal d'evitar els horrors d'una guerra que s'estava desencadenant. Mola no accedí argumentant que era massa tard i que no podia tornar enrere. El cop fracassà en l'objectiu de controlar la major part d'Espanya, però bona part de l'exèrcit li donà suport i la situació evolucionà ràpidament cap a una guerra civil.
Mort en accident d'avió
Mola morí el 3 de juny de 1937 quan el seu avió (un Airspeed Envoy) s'estavellà, prop de l'actual localitat d'Alcocero, durant un temporal, quan tornava a Vitòria. Fou el cap de l'exèrcit insurrecte del Nord fins a la seva mort el juny de 1937, en circumstàncies encara avui no del tot aclarides.[4]
En morir Sanjurjo a Portugal, també d'accident aeri, el 20 de juliol, Franco fou escollit comandant de l'exèrcit revoltat, així com a Cap d'Estat de la zona controlada. Mola fou nomenat màxim responsable de l'Exèrcit del Nord. Les morts de Sanjurjo i Mola deixaren Franco com a únic líder del bàndol nacional. Això aixecà rumors que apuntaven Franco com a instigador de les morts dels dos rivals, però no s'ha descobert cap prova que ho avali.
↑Palomero Caro, Rafael; Pérez Rodríguez, Josep Maria. Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Barcelona: Castellnou Edicions, abril del 2006, plana 116 (Col·lecció Minimanual, núm. 14). ISBN 84-9804-211-9.
↑ 3,03,1Emilio Mola, citat per: AA.VV.. Navarra 1936, de la esperanza al terror (en castellà). Altaffaylla Kultur Taldea, 1986. ISBN 9788493095796.
↑Jackson, Gabriel. The Spanish Republic and the Civil War, 1931-39 (en anglès). Nova Jersey: Princeton University Press, 1967. ISBN 978-0691007571.
Bibliografia
Molina Franco, Lucas: Emilio Mola, a Historia de Iberia Vieja, núm. 21, planes 26-31