La història de les versions del sistema operatiu mòbil Android va començar amb el llançament de la beta d'Android el novembre de 2007. La primera versió comercial, Android 1.0, va ser llançada al setembre de 2008. Android està en desenvolupament continu per Google i l'Open Handset Alliance (OHA), i ha patit una sèrie d'actualitzacions al seu sistema operatiu base des del seu llançament inicial.
Des de l'abril de 2009, les versions d'Android s'han desenvolupat sota un criptònim amb relació a confiteria i posat en llibertat per ordre alfabètic; les excepcions són les versions 1.0 i 1.1, ja que no van ser llançades sota noms en clau específiques. La versió més recent és Android 7.0 Nougat, alliberat l'agost de 2016.:[1]
El 3 de setembre de 2013, Google va anunciar que mil milions de dispositius activats utilitzen el sistema operatiu Android a tot el món.[12] L'actualització important Android més recent va ser KitKat 4.4, que va ser llançada el 31 d'octubre de 2013,[13] juntament amb el telèfon intel·ligent Nexus 5.
Hi havia almenys dues versions internes a Google i OHA abans que fos alliberada la Beta en novembre de 2007. Per a les fites en els comunicats interns, es van triar els noms de robots de ficció, amb diverses versions designades amb el nom clau "Astro Boy", "Bender" i "R2-D2".[14][15][16] Dan Morrill va crear algunes de les primeres insígnies mascota, però el logotip d'Android verd actual va ser dissenyat per Irina Blok.[17] El director del projecte, Ryan Gibson, va concebre l'esquema de nomenclatura que s'ha utilitzat per a la majoria dels comunicats públics, a partir de l'Android 1.5.
La Beta va ser llançada el 5 de novembre de 2007,[18][19] mentre que l'equip de desenvolupament de programari (SDK en anglès) va ser llançat el 12 de novembre de 2007.[20] La data del 5 de novembre ha sigut celebrada popularment com el "naixement" d'Android.[21] Les versions beta públiques del SDK van ser posades en llibertat en el següent ordre:
Les següents taules mostren les dates de llançament i les característiques principals de totes les actualitzacions del sistema operatiu Android fins a la data, enumerades per ordre cronològic pels seus nivells d'interfície de programació d'aplicacions (API) oficials.
Canvis menors en l'API, correccions d'errors i canvis de comportament
(per als consumidors canadencs, es van crear informes sobre una errada en el 4.0.2 del Galaxy Nexus que es tancava l'aplicació del Mercat quan els usuaris intentaven veure detalls de qualsevol aplicació Android. També es va reduir inadvertidament les capacitats NFC del telèfon Nexus.)[97][98]
que utilitza l'anticipació als moviments tàctils, buffer triple, temps de sincronització vertical ampliat i millorada la velocitat de imatges per segon de 60 fps per crear una IU fluïda i amb estil de "mantega suau" UI.[103] Android 4.1 Jelly Bean va ser llançat a la Android Open Source Project el 9 de juliol de 2012,[104] i la tablet Nexus 7, el primer dispositiu en executar Jelly Bean, va ser llançat el 13 de juliol de 2012.
el nom va ser canviat perquè "molt poques persones realment coneixen el sabor d'un pastís de llimona merengada."[136] Alguns bloggers de tecnologia també van esperar que el llançament del "Key Lime Pie" concordés amb l'Android 5.[137] KitKat va debutar en el Nexus 5 de Google el 31 d'octubre de 2013, i ha estat optimitzat per funcionar en una major gamma de dispositius que les anteriors versions d'Android, amb 512 MB de RAM com a mínim recomanat; aquestes millores eren conegudes com a "Project Svelte" internament en Google.[138] La quantitat mínima requerida de RAM per Android és 340 MB, i tots els dispositius amb menys de 512 MB de RAM han de ser informats com a dispositius de "baixa RAM".[139]
Lollipop compta amb una interfície d'usuari redissenyada al voltant d'un sensible Human Interface Guidelines denominat "Material Design". Altres característiques inclouen millores en les notificacions, que es pot accedir des de la pantalla de bloqueig i es mostren dins de les aplicacions com banderes dalt de la pantalla. D'altra banda, Google va fer canvis interns a la plataforma, amb el Android Runtime (ART) reemplaçant oficialment a Dalvik per a un millor rendiment de les aplicacions, i amb els canvis destinats a millorar i optimitzar l'ús de la bateria, conegut internament com Project Volta.[169][170][171][172]
Pantalla principal d'Android 8.0
Pantalla principal d'Android 8.1
La plataforma de maquinari principal d'Android és l'arquitectura ARMv7 de 32 bits. El projecte no oficial Android-x86 proporciona suport per a l'arquitectura x86,[215] i Google TV utilitza una versió especial x86 d'Android. Des del 2012, els processadors Intel van començar a aparèixer en les principals plataformes d'Android, com els telèfons.[216]
Els requisits mínims de maquinari han estat millorats al pas del temps, amb les noves versions d'Android. Els mínims originals van ser 32 MB de memòria d'accés aleatori (RAM), 32 MB de memòria flaix, i processador de 200 MHz en arquitectura ARM (ARMv5).[217][218] A partir de l'octubre de 2011 i la versió 4.0, una obligada unitat de procés gràfic (GPU) que suporta acceleració per maquinari OpenGL ES 2.0 (i ES 1.0),[219] independentment de si les aplicacions utilitzen directament el OpenGL ES o no.
A partir de novembre de 2013 i la versió d'Android 4.4, es va requerir un processador ARMv7, mentre que la quantitat mínima recomanada de RAM és de 512 MB.[138]La quantitat mínima requerida de RAM per Android 4.4 és 340 MB (aquesta quantitat no inclou la memòria dedicada als diversos components de maquinari com ara el processador de banda base), i tots els dispositius amb menys de 512 MB de RAM han de ser informats com a dispositius de "baixa RAM".[139]Les arquitectures MIPS i x86 també compten amb el suport a través dels ports no oficials.[215][220] Android en va ser el primer a executar-se en 64 bits sobre x86 i llavors en ARM64. Android 4.3 va afegir suport per a OpenGL ES 3.0; si s'utilitzés, el suport a ambdues versions antigues (ES 2.0 i 1.0) és també obligatori.[219]
A més d'executar directament en maquinari basat en x86, Android també funciona sota arquitectura x86 utilitzant un emulador de codi d'Android que és part de l'Android SDK, o utilitzant BlueStacks o Andy.[221][222]