Endavant (Vooruit), inicialment Partit Socialista (SP; Socialistische Partij) i posteriorment Partit Socialista Diferent (SP.A; Socialistische Partij Anders), és un partit polític socialdemòcrata de Flandes. Fou creat el 1978, arran de la divisió del Partit Socialista Belga en les seccions flamenca i valona. El 2021 va prendre la denominació actual. El seu lema és: Social progressista alternatiu (Sociaal progressief alternatief).
Història
Des de 1974 André Cools i Jos Van Eynde compartien la presidència del Partit Socialista Belga, i a finals de la dècada de 1970, el debat sobre la reforma de l'Estat va provocar molta tensió entre les ales flamenca i valona del BSP, que van tenir els congresos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives belgues de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).[1]
El segon govern de Martens el va formar el 23 de gener de 1980 la coalició entre CVP, PS, SP i PSC i va caure el 18 de maig de 1980 quan alguns dels senadors del CVP es van negar a votar a favor de la reforma de l'Estat al·legant que 2 representants del FDF dels afores de Brussel·les podien seure al Consell Regional de Brussel·les. El 18 de maig de 1980 es va formar un nou govern d'unitat nacional entre CVP, PS, PS, SP, Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV) i Parti Réformateur Libéral (PRL) que per la llei especial del 8 d'agost va transferir les competències de la Regió Flamenca a la Comunitat Flamenca de Bèlgica, mentre els francòfons mantindrien la Comunitat Francesa de Bèlgica dividida en dues regions político-administratives: la Regió Valona i Brussel·les-Capital.[2] El govern implosionà una vegada més i deixnt pas al quart govern de Martens el 22 d'octubre de 1980 entre CVP, PSC, PS, SP amb 31 de març de 1981, però finalment l'1 d'abril de 1981 Martens va presentar la renúncia pel veto socialista a les mesures d'austeritat proposades.[3]
A les eleccions legislatives belgues de 2007, el sp.a, sense un lideratge fort, perd pes, i retrocedeix als resultats de 1999. Després d'eixes eleccions, Johan Vande Lanotte renuncia a la presidència del partit, i el succeeix Caroline Gennez. Gennez va ser succeïda per Bruno Tobback el 18 de setembre de 2011. L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, sp.a, Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.[7] Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern, que s'establiria el 6 de desembre del 2011 amb Elio Di Rupo com a primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH.[8]
El setembre de 2020, el líder del partit, Conner Rousseau, va anunciar un canvi de nom del partit a Vooruit («Endavant»).[13] El nou nom es va oficialitzar el 21 de març de 2021. Rosseau va dimitir el 17 de novembre de 2023 per unes declaracions racistes envers els romanís, i Melissa Depraetere va assumir el càrrec de manera provisional[14] fins al retorn de Rousseau a la presidència del partit després dels bons resultats del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024.[15]
.svg&lang=ca){kind=logo}
