H. - Construcció jònica de fusta. F. - Sepulcres en roca. S. - Columna i entaulament frigio. "Tractat general de Construcció", Karl Esselborn (1929). Dibuixos de Josef Durm i altres (1917).
Un element arquitectònic és cadascuna de les parts estructurals, funcionals o decoratives d'una obra arquitectònica que, generalment, té una funció de sosteniment. L'objecte de l'arquitectura és la creació d'espais arquitectònics mitjançant el cobriment d'un espai.[1] Els elements arquitectònics es poden classificar, bàsicament, segons la seva funció estructural entre els elements sustentadors o de suport, els sustentats o suportats i els decoratius.
Entre els elements arquitectònics més comuns hi ha els de tipus vertical com els murs i arcs o els pilars i columnes, bases i capitells, finestrals, entre d'altres i els de tipus horitzontal com els sòcols, terres i teulades.
En l'arquitectura, cadascun dels estils arquitectònics representa una forma d'expressió en un moment concret de la història. Les formes dels elements arquitectònics d'un estil determinat són sovint diferents d'altres.[2]
Elements afegits o esculpits en altres elements que tenen una funció ornamental o decorativa com són l'arquivolta, motllures, bordons, garlandes, medallons, petxines i volutes entre d'altres.[3]
Altres tipus d'elements arquitectònics
Catedral de Santa Eulàlia (Elna), arcbotant i absis
Alguns elements estructurals són alhora sustentadors i sustentats, com trompes sobre petxines en les cúpules o arcbotants en determinades voltes o els tirants de l'estructura d'una teulada, o també es disposen com a paviments.
També hi ha elements que acompleixen funcions de relació entre diferents espais arquitectònics, amb espais urbans o amb la natura, com una escala, un pòrtic, un balcó, un mirador, una finestra o una porta. Hi ha altres elements amb funcions de compartimentació d'espais, com són els envans, els murs no portants, murs cortina envidrats, gelosies, fulles de portes o finestres.
,_arcbotant_i_absis.jpg)
